La destrucció de l'actual model sanitari català ha estat concebuda i és dirigida per Josep Prat Domènech, ara president de l'Institut Català de la Salut ( ICS), segons informen fonts de la Conselleria Salut i també de la d'Economia. Políticament, qui segueix més el tema, des de la presidència de la Generalitat, és Germà Gordó, secretari del govern i col·laborador tan estret de Mas com ho va ser Prenafeta de Pujol. Germà Gordó és l'antic gerent de CDC i continua sent l'home clau en el finançament del partit.

L'estratègia de Prat és vendre tot allò que trobi comprador. Atès que el valor del conjunt de la sanitat catalana -o dels trossos que tinguin comprador- és molt alt, caldrà la intervenció de grups sanitaris multinacionals i de societats, també internacionals, de capital risc.

Prat és un enginyer naval d'uns 60 anys, fill de la Fatarella (Terra Alta). Va efectuar part de la seva carrera professional en el Consorci Hospitalari de Catalunya, inclús sota el Tripartit, si bé llavors l' home fort d'aquella organització era Josep Abelló, antic alcalde socialista precisament de Reus. Avui Abelló està marginat.

Les fonts afegeixen que Prat podria estar afectat per dues incompatibilitats. Una és la seva continuïtat al capdavant de les empreses municipals de Reus, incloses les sanitàries. El passat juny va ser ratificat com a director general d' Innova (Grup d'Empreses (més de 20) Municipals de Reus, SL) i d'Epel Innova. Llavors ja era president de l'ICS. Dins les empreses sanitàries municipals reusenques figura Sagessa, de la qual Prat fou el director general, del 1989 al 1998, any en què CiU el designà director general del Servei Català de Salut, càrrec del qual cessà el 2003, en guanyar les eleccions el Tripartit.

Prat va tenir contactes amb bancs internacionals en haver de trobar una sortida al greu problema del finançament del Tecnoparc de Reus. El 2009 va ser designat, en representació d'un banc britànic, conseller de USP Hospitales (USPH), càrrec del qual no consta que hagi dimitit, si bé alguna font insinua que potser només n'és assessor. USPH ara és una filial de la multinacional "United Surgical Partners International".

Hi eren majoritaris el Barclays Bank i el Royal Bank of Scotland, que el passat juliol varen decidir vendre la seva participació. Llavors, assolia el 75 per cent del capital. USPH ara denominada USP España, amb seu a Madrid, és la xarxa d' hospitals privats més gran de l' Estat, amb 35 centres. A Barcelona adquirí l'antiga clínica Dexeus, esdevinguda el gran "Institut Universitari USP Dexeus" i a Girona la "Clínica Oftàlmica Barcelona", també present a Badalona i Barcelona.

Ara Prat manté converses amb els sindicats en les quals alguns representants d'aquests creuen entendre que els ofereix més mantenir drets o privilegis sindicals (alliberats o ser membres de consells poc útils) que no pas mantenir l'actual model sanitari català, cosa que ells reclamen prioritàriament. Respecte a aquest punt, d'interès social general, els metges i sindicats són per ara inflexibles.

Artur Mas, segons una font, "voldria fer-se una foto amb metges" per aturar el desprestigi assolit per CiU en aquest sector. En aquest ?terreny, de meres relacions públiques, Mas comptaria amb l'ajut de Jaume Aubia Marimon, avui vicepresident del Col·legi de Metges de Barcelona, militant de CDC i antic director general del Ministeri de Sanitat amb Aznar, del 2002 al 2004. Va ser l'impulsor del Estatut Marc del Personal Estatutari dels Serveis de Salut, molt criticat pels afectats. El març del 2007 Jaume Aubia fou "sancionat per infraccions molt greus" pel Banc d'Espanya, en ocasió d'un afer financer.

Algunes de les moltes fonts precisen que Prat en persona s'està imposant, per la via de fet. Té una dura visió estratègica que el conseller Ruiz no és capaç d'assolir, però s'hi sotmet. Tot plegat té efecte sense que en el govern de la Generalitat ni CDC hagin pres decisions formals clares. Quant al Parlament, ho ignora tot, sobre tot.

Creixement del sector privat

L'arribada de Prat a USP Hospitales (USPH), ara denominada USP España i amb seu a Madrid, va ser paral·lela a la del nord-americà, de mare basca, John de Zulueta Greenebaum. Aquest darrer es va formar com historiador (sic) al Estats Units. Va venir a Espanya el 1980, enviat per la famosa fabricant de begudes Pepsico per anar a l'empresa de patates fregides Matutano. Va passar a ser delegat a Espanya d'una gran multinacional de begudes. El 1991 va passar a presidir l'empresa sanitària privada Sanitas, que havia estat comprada per la Britànica Bupa. Després, com Prat, i també de la mà dels bancs britànics esmentats, amb els quals USP estava tan endeutada que no podia ni pagar els interessos, va passar a presidir USPH. Ara també és conseller de Bankinter.

Les trajectòries personals i professionals de Prat i de John de Zulueta -que lògicament i originàriament havia de dir-se John Greenbaum, atès que el cognom de la mare no és usat als Estats Units- il·lustren gràficament les aigües per les quals navega, o va a la deriva, el que va ser el model de sanitat pública catalana.

Si ningú ho impedeix, creixerà el sector privat. Això podria ser assumible si es tractés d'un creixement moderat i tenint en compte les moltes persones modestes, que cada hora que ara passa són més, que no poden pagar. Encara és més greu que s'imposi brutalment, ?furtivament i antidemocràticament -el Parlament i la ciutadania no en saben res oficialment- i en benefici directe de persones que potser a alguns els fan goig (penso en la cúpula de CiU) però certament a altres els hi causen més aviat por.

El portaveu del Govern, Francesc Homs, va assegurar ahir que les especulacions sobre la privatització de la sanitat pública catalana són "un conte xinès". En declaracions a Catalunya Ràdio, Homs ha recordat que ja en temps dels governs de Jordi Pujol s'acusava CiU de voler privatitzar la sanitat. "Això és un conte xinès que alguns fa anys ja l'utilitzaven amb Pujol, a qui ara alaben. L'acusaven de la privatització de tot. Però qui ha fet l'Estat del Benestar en molt bona part a Catalunya ha estat CiU i qui el defensa ara és CiU", va dir. Segons Homs, "l'Estat del Benestar no es defensa a base d'endeutar-se i posar-se en mans dels bancs". També el president de la Generalitat, Artur Mas, va negar dimecres passat al Parlament que pretengui privatitzar l'Institut Català de la Salut (ICS). efe barcelona