El president de la Generalitat sempre ha sabut que l'home fort de la conselleria de Salut, Josep Prat Domènech, on mana més que el conseller, està afectat per forts i evidents conflictes d'interessos.

La Presidència de la Generalitat informava el passat 18 de febrer de la constitució del Consell Assessor per a la Sostenibilitat i el Progrés del Sistema Sanitari, depenent directament de Mas. Precisava la designació de Josep Prat com a membre constituent.

Se l'identificava només com a "director general d'Innova i conseller(sic) del Grup Sanitari USP Hospital" ( en realitat "USP Hospitales", filial de la multinacional USP ("United Surgical Partners"). En canvi, s'ignorava, que ja és dir, que Prat era, i continua sent, per nomenament del mateix Mas, president de l'Institut Català de la Salut (ICS), el gran organisme intern de la Conselleria de Salut.

Fins dimarts passat, Prat tenia la inefable particularitat de ser un desconegut per a l'opinió pública. Però fa vuit dies aquesta col·laboració va exposar que era l'home clau en la destrucció del sistema sanitari públic català. Ara bé, per prudència, es va optar per un redactat que permetia entendre que, en ser designat president de l'ICS, Prat podia haver dimitit de la filial catalana d'USP. No va ser així.

A la vegada, continua sent el màxim responsable de totes les empreses municipals de Reus, incloses les sanitàries, en tant que director general de l'empresa pública Innova. Prat passa a ser un cas de manual quant a conflicte d'interessos. Una font sanitària del Tripartit em diu que Prat no hauria de cobrar com a president de l'ICS, cosa que encara deixa més bocabadat, atès que lògicament ha de cobrar d'altres feines. En tot cas, dins l'ICS i del conjunt de la Conselleria de Salut, és la persona dominant en tot. Fins i tot porta el dia a dia en les negociacions amb els sindicats.

Prat és l'autor del projecte consistent a trossejar tot el sector públic sanitari per a vendre'n les parts resultants al sector privat. Atesa la dimensió del que s'ofereix les primeres interessades serien les multinacionals del sector, ben inclosa USP, el grup sanitari privat més gran d'Espanya, amb 35 centres, alguns a Catalunya.

Prat va arribar a conseller d'USPH juntament amb John Greenbaum, que ara usa el nom de John de Zulueta, ambdós de la mà de dos grans bancs britànics. Durant un temps, sembla que Prat va ser fins i tot conseller delegat d'USPH, de la qual Zulueta, ara és president. Ambdós continuen tenint una estreta relació personal.

El passat 14 de gener Zulueta va participar en un esmorzar públic d'una escola superior d'econòmiques de Barcelona. Referint-se a Espanya, va dir "no té sentit que un país que forma (part de) la UE (Unió Europea) junt amb altres 26 països, es trobi dividit en 17 autonomies". Afegí: "Això és tornar al passat". Sempre segons la nota de premsa de l'entitat organitzadora, Zulueta (o Greenbaum) va dir, referint-se al nostre país: "El sistema sanitari públic actual és insostenible. Només cal veure les pèrdues que tenen les comunitats autònomes". Sempre traduint-ho textualment del castellà, va agregar: "el que fora adient ( "lo adecuado") seria comptar amb una cartera limitada (sic) de serveis, ja que no és possible finançar-ho tot per a tothom, com es fa en l'actualitat".

Se li entenia tot. O sigui: adéu a la cobertura universal i integral, a la qual CiU mai no ha dit que calgués renunciar i benvingut un sistema de beneficència, òbviament marginal i misèrrim. El llautó està vist i revist. Va d'això. Vaja, que Mas i CiU ens ensarronaren.

Ara bé, sanitàriament, la direcció de CiU no ha de patir. Com ja vaig explicar fa unes setmanes, a l'hospital de la Vall d'Hebron de Barcelona es va obrir, per unes hores, tota una planta, ja tancada per les retallades, perquè se li pogués fer a Duran i Lleida una arteriografia coronària. Altres poden morir-se esperant.

En els darrers dies Prat està descol·locat en les negociacions laborals, precisament per la seva estratègia radical. Ofereix quotes de poder als metges, que no se'l creuen i reclamen que es mantingui l'estructura assistencial actual. Saben que aquesta és precisament la que Prat vol destrossar, per polítiques i interessos obvis. Vol privatitzar serveis amb la qual cosa desapareixeria la seva feina que passaria a ser duta a terme per personal menys qualificat. Per què sinó Duran va a fer-se una prova important a un centre públic, malgrat que ell ja tingui una assegurança privada? Perquè el Rei va optar per ser a atès a l' Hospital Clínic, si bé hauria pogut escollir privada, on l'atenció personal és millor, però no pas necessàriament la mèdica? A més, el maximalisme de Prat ha radicalitzat les bases del Sindicat de Metges de Catalunya. Caldrà parlar-ne, a menys de tres setmanes del 20-N.