La Generalitat està fomentant l'activitat mèdica privada en nombrosos hospitals de la xarxa pública catalana (XHUP), segons informen fonts sanitàries de diverses poblacions de Catalunya.

Sovint es tracta d'obrir a les tardes sales d'operacions per les assegurances privades. Això abans era una raresa que solia afectar un cinc per cent dels ingressos. Hi havia dues excepcions. A Terrassa, on en un hospital de la Xarxa Hospitalària d'Utilització Pública (XHUP)els ingressos mutuals són un 15 per cent i l'Hospital Clínic de Barcelona, a l'interior del qual hi ha Barna Clínic, privat i molt car. Representa un 10 per cent dels ingressos de l'Hospital.

En altres grans centres, com el Sant Pau de Barcelona, no hi havia fins ara ingrés per via privada. Però la Generalitat vol que s'hi instauri, excepte si potencia l'Hospital Dos de Maig, molt proper, derivant-hi malalts. Aquest darrer estaria en venda, per 23 milions d'euros. Un grup mèdic ja n'ofereix 18 milions.

L'objectiu, pèssimament dissimulat, de la Generalitat és fomentar dues vies d'arribada i d'atenció a la XHUP. La via pública i la privada. Vol disminuir la pública i potenciar la privada, ara mínima. Cal recordar que, gràcies a les retallades, el temps d'espera a la sanitat pública s'ha allargat. Ja hi ha "acumulació" (expressió cínica i oficial per envernissar els endarreriments indefinits) de proves mèdiques, tant de diagnòstic com preoperatòries.

Per tant, hi haurà persones que, per ser ateses, es veuran obligades a fer-se membres d'una assegurança privada. Llavors, seran intervingudes molt abans en instal·lacions fins avui gairebé sempre d'us públic i gratuït. Ara hauran de pagar. Però un especialista en economia de la salut considera, i així m'ho diu, que un 70 o 80 per cent de la població adulta no té prou diners per fer-se una assegurança privada, possibilitat que mai no havia considerat. Se li va dir que en tenia prou amb la sanitat pública, i s'ho va creure. El desori creat per polítics el pagaran els malalts. Més clar, l'aigua.

Això no ha de tranquil·litzar gens aquells que es puguin pagar una assegurança privada. Al marge del sentiment d'humanitat que sempre hem de tenir, tots els tractadistes de la salut acrediten que una epidèmia del tipus que sigui és més perillosa per a tota la població quan sorgeix en un medi pobre o degradat, que no pas quan neix en un de benestant. En aquest darrer, els afectats poden i solen fer-hi font tot seguit, mentre que en medis empobrits es sol tardar més en detectar i l'extensió és més ràpida. O sigui que l'atenció universal és una necessitat vital per a tots, rics i pobres.

El pitjor que està passant a Catalunya és que el decreixement -"escandalós", em diu una font- de l'atenció sanitària pública, des de l'inici de les retallades sanitàries de CiU i per causa d'aquestes, és molt superior a l'increment de l'anada vers l'atenció privada. Aquesta última, molts no la poden pagar i, a més, en els problemes de salut greus no té l'alt nivell de la pública, excepte en algun centre de preu astronòmic, i encara.

En aquests moments de crisi econòmica, moltes persones a les quals s'havia garantit per part de tots els partits i coalicions, ben inclosa CiU, que sempre tindrien assistència gratuïta, es trobaran en que no podran pagar una assegurança privada, sovint amb fortes quotes mensuals i amb molts altres pagaments, en funció de la qualitat de l'assistència: podran haver de triar entre una pròtesi bona i cara o una de menys bona i més barata. Han matat la funció integradora de l'assistència mèdica. Tot el que va estar dient Jordi Pujol durant decennis ha resultat ser una immensa mentida.

Ja ara la situació és esgarrifosa. Però empitjorarà. Fa pocs dies vaig cobrir una manifestació de personal sanitari, on vaig veure una metgessa, esposa d'un metge amic meu, cirurgià d'un gran hospital públic. Em va dir que aviat arribaria el seu marit, que aleshores ja portava més de deu hores continuades treballant, si bé no arriba ni a cobrar com un "mileurista". De sobte, el seu marit li va trucar pel mòbil per dir-li, i després dir-me, que encara tardaria tres o quatre hores en plegar. "Hem pogut fer obrir -em digué- unes sales d'operació que estaven tancades per les retallades. Estem operant a marxes forçades, per la nostra pròpia iniciativa. Per descomptat, sense cobrar cap hora extraordinària".

L'increment de l'actuació mèdica privada en la XHUP, o sector concertat, el món defensat i servit durant anys per Ruiz i Josep Prat, preocupa el sector del tot privat, com és a Girona la part privada (també en té una de concertada) de la Clínica Girona, o a Barcelona la Quirón, la Teknon o l' Institut Dexeus. Aquest sector privat pur sol estar integrat en la patronal ACES (Associació Catalana d' Empreses de Salut), diferent de la que la va presidir i sempre beneficia el conseller Ruiz, la Unió Catalana d'Hospitals(UCH), que agrupa els hospitals concertats. L' ACES tem que el favoritisme de Ruiz a favor de la UCH, vagi en contra dels hospitals integrats a l'ACES. Vaja, com era sabut i ha estat exposat, només aquí, en un munt d'articles, la cosa va de clans econòmics, no pas de millora sanitària.