Innova i Prat estan en el centre d' un complex entramat centrat a Reus però estès incomprensiblement fins a la frontera amb el País Valencià. Aquest conjunt és d'una gran utilitat general per entendre com i des de què es vol retallar i recompondre la sanitat pública catalana, atès que la conselleria no ho ha exposat. Per això l'anàlisi de l' insòlit entramat creat per Prat, persona que ha concebut i vol executar les retallades sanitàries, és d'interès per Girona i per tot Catalunya. Davant el silenci oficial, pot resultar ser la millor manera de preveure què es pretén. Reus volia assumir la capitalitat sanitària d'una gran àrea. Però tot indica que Prat mitjançant Innova ha creat un entramat opac, molt car i ara en una situació econòmica que pot resultar ser molt preocupant.

Sembla increïble, però Innova té tres vegades més pressupost municipal específic que tota la resta de l'Ajuntament, que disposa d'un pressupost de 111 milions d'euros. En canvi, el pressupost l'específic del holding municipal citat és de 335 milions d'euros, és a dir 55.610 milions de pessetes. El continent (l'Ajuntament) té tres vegades menys diners que una part del seu contingut (Innova). És un fet sense parió a Catalunya. Hi ha una gran opacitat. Regidors de Reus manifesten ignorar-ho tot d' Innova. No saben quin és el seu endeutament -gran tema- ni tampoc quant cobra Prat, en tant que director general d' Innova. Com a president de l' ICS Prat tampoc té sou, només dietes. Està acreditat que Prat és propietari de diversos béns immobles.

El 2010, després de dos anys de crisi mundial, l'alcalde socialista, Lluís Miquel Pérez, declarava insòlitament que a Reus "tenim el segon pressupost municipal de Catalunya, només superat per Barcelona". Barcelona té 1.600.000 habitants i Reus 109.000.

Entramat opac

La descripció, entre cofoia i vaga, de la finalitat d'algunes empreses d'Innova fa pensar que hi ha força fum. Altrament, Reus seria el centre del progrés tècnic i científic mundial, en particular el sanitari. La cosa va en sentit contrari: en algunes empreses no queda clara la seva realitat pràctica. Regidors de la CUP i del grup Ara Reus reclamen infructuosament conèixer l'estat real de totes les empreses (de les quals diuen que no saben ni tan sols el nombre) i efectuar en totes elles auditories de gestió.

L'arribada al consistori, el passat maig, d'aquests dos grups ha estat crucial. Però l'embolic s'havia anat creant al llarg de molts anys. Fins aleshores CiU, PSC, ERC, PP i IC assumien el que fos, amb l'argument que Reus havia de ser l'avantguarda en sanitat. Una altra dada és que Prat sempre ha tingut una diguem-ne bona entesa amb les cúpules sindicals locals (en especial les sanitàries) de CCOO i UGT.

Fa dos mesos l'alcalde Carles Pellicer (CiU) anuncià una auditoria de gestió a quatre empreses del conglomerat Innova. El temps ha passat i d'auditories res de res, diuen uns regidors.

Fonts municipals han expressat a aquest diari que "com a catalans, ens esgarrifa el gran domini que avui Prat posseeix sobre la sanitat catalana. Com a reusencs, no entenem que es deixi a Prat imposar el seu desastre sanitari, basat en ens instrumentals, extremadament opacs. Voldríem parlar-li els peus perquè aquí deixarà una herència horrible. Però ens costa oposar-nos-hi perquè se'ns amaga informació clau"

Ningú a Reus no ignora la immensa força de Prat. Hi mana de manera absoluta. Això permet recordar el que afirmen alts funcionaris de la Conselleria de Salut, segons els quals qui mana a la conselleria és Prat, no pas el conseller Boi Ruiz.

Cal tenir present que Prat és membre del consell d'administració de la filial espanyola de la multinacional United Surgical Partners (USP), la principal empresa privada de sanitat d'Espanya, ben present a Girona i a Barcelona, entre altres llocs. També és membre del Consell Assessor per a la Sostenibilitat i el Progrés del Sistema Sanitari, presidit pel mateix Artur Mas.

Ara, a més, es pot revelar que Prat és accionista de la immobiliària Wanplais, amb seu al passeig de la Bonanova de Barcelona. Les operacions de construcció dutes a terme per Prat, des d' Innova, són infinites. Algunes estan aturades i han generat grans problemes econòmics a Reus. Prat va arribar a la multinacional USP de la mà del banc britànic Barclays, que ara està afectat per l'aturada de les ?obres de construcció d'un gran centre comercial a Reus.

Totes aquestes dades estan confirmades. Ara bé, Prat no ha lliurat oficialment a l' Ajuntament de Reus -com hi està obligat per llei- la còpia de la liquidació de la declaració de Renda corresponent al 2010. Ja han acabat els terminis legals per efectuar-ho.

Paradoxalment, a finals de l'any 2010, Innova declarava tenir beneficis i també 22 milions d' euros de reserves. Els regidors consultats creuen que ara hi ha moltes pèrdues. Però no tenen informació precisa respecte a la situació interna de les empreses del holding Innova. Tot plegat sembla enfortir la presumpció de que Prat no vol, ni sap, crear una sanitat més barata, sinó més cara, més ineficient, més discriminatòria i certament interessant per a personatges com Prat.

Informe negatiu

Un informe del secretari general de l'ajuntament de Reus, de data 27 d'octubre i del qual aquest diari en té un exemplar, ha dictaminat que "la negativa a facilitar informació" (sobre una empresa de Innova) "es contrària a les disposicions legals". Ara, finalment, l'Ajuntament haurà de donar a conèixer la situació de totes les empreses d'Innova o bé els regidors tenen la via oberta a reclamar-la en instàncies judicials. Un camí o l'altre afectarà la seva manera d'obrar de Prat i a la seva voluntat -més severa que la de ningú- de retallar la sanitat pública.

En l'entramat d' Innova hi ha 17 o 18 Societats Anònimes Municipals (una barbaritat: a Barcelona n'hi ha 24 i les estan reduint), les quals participen majoritàriament o minoritàriament en el capital d'infinitat d'ens, ben variats. Unes fonts parlen d'un total de 40, altres de 50. Si malgrat l'informe del mateix secretari general, l'alcalde manté l'opacitat es pot trobar amb una justificada acció judicial. Què farà llavors Mas? Mantenir a Prat com a cap de fet de la sanitat catalana?

En l'origen llunyà de tot plegat hi ha una voluntat cívica reusenca d'esdevenir una capital sanitària més important que no pas Tarragona. Respecte a les terres de l' Ebre això es va assolir, si bé en termes i maneres molt específics.

Algú pogué prendre's aquella voluntat per una invitació a tirar pel dret, pensant també en si mateix, en el grau que fos, o bé en els interessos reals dels partits, quant a control social i finançament.