S'ha iniciat el compte enrere per portar als tribunals l'immens "holding" municipal de Reus (Innova), sorgit de la sanitat pública (i englobant-la), dirigit de manera omnímoda i opaca pel president de l' Institut Català de la Salut(ICS), Josep Prat Domènech. Paral·lelament, DdG ha aconseguit dades esgarrifoses en relació a retrocessos en l'atenció sanitària en localitats de l'entorn de Barcelona.
Divendres va tenir efecte a Reus la reu?nió del consell administració del "holding" municipal Innova. Davant la negativa de fer públiques dades bàsiques -inclòs el sou de Prat- un conseller, en tant que regidor, David Vidal, de la CUP, va afirmar, reclamant que constés en acta, que "els anuncio que recorreré a la via judicial, reservant-me les accions civils, penals i administratives que hem corresponguin". Vidal també recordà que Prat ni va presentar còpia de la seva declaració de renda, com hi està obligat per llei.
No és un tema d'abast local, perquè tot el conjunt -un ingent nombre de societats- s'ha basat en la sanitat pública catalana, és gestionat de manera només coneguda per Josep Prat, ha generat un dèficit municipal immens i hauria de posar en qüestió la continuïtat de Prat al front de l' ICS. En tot cas, l'arribada del tema a l'autoritat judicial pot produir efectes monumentals. Hi ha tema: divendres Innova va declarar un endeutament de 202 milions d' euros (33.532 milions de pessetes), amb preteses atenuacions, presentades amb expressions lèxicament i jurídicament sorprenents. Així hi hauria "apalancat" un crèdit de 47 milions d' euros del Servei Català de Salut (del que, ai las, Prat va ser Director General, del 1998 al 2003), 64 milions més d'un préstec sindicat "apalancat"amb el lloguer de l'hospital Sant Joan de Reus i 67 "apalancant" amb "el cànon de Metrovacesa" (empresa madrilenya que està pèssimament) i en relació a l'empresa Redesa, que és del propi grup Innova. .
D'entrada, "apalancar" en català no vol dir res, mentre que en castellà "apalancamiento" es la relació entre capital propi i crèdit invertit en una operació financera. En reduir-se l'aportació de capital inicial, es produeix un augment de la rendibilitat teòrica, o comptable, de l'operació. Però pot augmentar el risc d'insolvència. En definitiva, el regidor de la CUP de Reus té molta raó en desmarcar-se'n i anunciar que recorrerà a l'empara judicial. "Apalancamiento" és un mot que pot fer pensar en aval, però no ho és. Ja es veurà, potser força aviat.
Tot el tema posa de relleu l'existència, en un grau immens -Catalunya és la comunitat que més en té- de societats de dret comú, però amb capital cent per cent públic. En crear-les i usar-les, com instruments del poder polític, s'evita el control de la legalitat a què estan sotmesos els ens públics, als quals s'han d'aplicar les normes, més severes, del dret administratiu.
No tots aquestes empreses són corruptes, però sí que grans casos de corrupció es varen poder efectuar a partir d'aquest procediment, sense el qual probablement no haguessin estat possibles: es poden recordar els casos de Santa Coloma de Gramenet i de Marbella. Si Innova estigués situada, com seria lògic, en el marc del dret administratiu, seria impossible amagar el sou de Josep Prat, ni s'ignoraria el que ha de ser un fabulós contracte. Cal precisar que Innova (dirigida per Prat) té empreses sanitàries públiques que facturen a l'ICS (presidit per Prat). El Josep Prat d'Innova discutirà o regatejarà amb el Josep Prat de l'ICS? Uns presumptes o ben reals conflictes d'interessos, aprovats verbalment per Artur Mas.
És un autèntic escàndol que es retallin sous de misèria a metges (alguns cobren només 900 euros) i a tot el personal sanitari mentre que es donen casos -el de Prat- en què ni se sap quant cobra, en una situació personal gens llunyana als conflictes d'interessos. Jo sé com retallar la sanitat. Per ?exem?ple, posant sobre la taula el sou i el contracte de Prat i efectuant una auditoria de gestió a una sanitat pública reusenca que, ai las, controla tot el món sanitari, fins a la frontera amb el País Valencià, per tant, molt més enllà de Reus.
Tanmateix, sembla que Carles Pellicer, alcalde de Reus, president d'Innova i membre del Parlament, tot per CiU, té una altra maniobra en marxa. Ara Pellicer vol contrarestar un informe del secretari de l'Ajuntament que dictaminà que la llei ?obli?gava a donar a conèixer totes les dades rellevants d'Innova, mitjançant un dictamen privat que vol demanar al catedràtic Joaquim Tornos, abans afí al PSC, segons li ha aconsellat Oriol Pujol. La via dels dictàmens privats per fer front a tot és un clàssic de molts drames casolans.
Paral·lelament, aquest diari ha aconseguit algunes dades relatives a un gran centre públic, integrat en el Consorci Sanitari Integral. Es tracta del modern hospital públic "Moisés Broggi", de Sant Joan Despí, tocant a Barcelona i servint a les diverses localitats del que rep el nom de SAP Baix Llobregat Centre. El temps d'espera per una visita d'especialista en Dermatologia és d'un any. Per Traumatologia, sis mesos. Per una colonoscòpia ordinària, vuit mesos i sense sedació. Per Cardiologia, espera fins a l'abril. Cirurgia, Aparell Digestiu, Endocrinologia i Urologia fins al febrer. Neurologia, Otorinolaringologia i Pneumologia, fins al març. Reumatologia, per a l'abril. En Oftalmologia, cal esperar fins al juny. Finalment, per ser visitat per un metge de família cal esperar fins a un mes.
En un recorregut pel Baix Llobregat vaig veure de tot: metges que ploraven de ?deses?peració davant els drames dels usuaris, famílies d'origen andalús que deien que havien d'haver demanat diners a familiars de la seva terra d'origen per operar un avi de cataractes, a la privada, per força. Això és així ara, incomparablement pitjor de com estava abans.
Aquesta és la Catalunya sanitària de Boi Ruiz, de Josep Prat, de l'alcalde i diputat Carles Pellicer i, per descomptat, de la màxima autoritat en la sanitat pública catalana, Artur Mas Gavarró. La resta són trons, o coses encara malauradament ignorades, com el sou del totpoderós, més poderós que Boi Ruiz, Josep Prat.
