Dues noves fonts properes al president Artur Mas confirmaren ahir que aquest està perfectament al corrent de la veracitat dels delicats fets centrats en Josep Prat. A més, les fonts també confirmaren que "encara hi ha molts fets que estan pendents de sortir a la llum, en particular en el terreny immobiliari. Però no només".

Una de les fonts va qualificar l'actitud de Mas "de suïcida per a la seva presidència i per CDC". Coincidiren que la seva raó de ser és "la urgència de Mas a esmicolar l'ICS, una feina que només Prat pot dur a terme i probablement ningú més voldria assumir, pels riscos de pèrdua de qualitat del sistema sanitari i pel perill d'intervencions judicials concretes, en el cas probable de morts o danys a pacients, fins ara evitables".

Varen facilitar noms de la sectorial de sanitat de CDC, precisant que cap dels citats voldria assumir el que ja està duent a terme Josep Prat. "Tots ells -digué una font- són infinitament superiors, quant a coneixement del món sanitari, però quant a grandària del fetge, Josep Prat els supera a tots".

Per aquesta raó Mas ha preferit que Prat dimitís de director general del holding Innova, de director general de l'Ajuntament de Reus i de membre del consell d'administració de USP, la més gran empresa sanitària espanyola, d'origen multinacional.

Tot plegat, confirma la voluntat personal de Mas de dur a terme l'ensorrament de fet de la sanitat pública catalana. Una font em donà aquest consell: "Has d'estar molt amatent les dades sobre activitat sanitària pública. Existeix la forta possibilitat que intentin maquillar la gran pèrdua d'activitat sanitària que sens dubte ja s'ha produït i que encara s'accentuarà".

Una de les fonts va destacar, al llarg de la conversa, com a fet singular, l'amistat personal existent entre el conseller Boi Ruiz i l'exmagistrat Baltasar Garzón. Ambdós haurien participat junts, com a amics, en caceres i en reunions socials en llocs de caça. La font va manifestar ignorar si Prat també hi havia pres part, però indicà que també hi hauria participat Feliu Sucarrats, antecessor de Ruiz en la presidència de la patronal Unió Catalana d' Hospitals. Sucarrats, és titular d'una empresa de serveis (Boris-45) present a l'hospital Sant Joan de Reus ( d'Innova). Ara té un conflicte, degut a voler reduir la plantilla. Sucarrats és un gran afeccionat a les caceres i va ser clau en el nomenament de Ruiz com conseller.

En la publicació digital Cafè amb llet i reproduït pel digital sanitari Dempeus, ha aparegut un documentat article d'Albano Dante sobre Ramón Bagó, un altre gran poder sanitari i de negocis de CDC. Exdirector general de Turisme amb Jordi Pujol i exalcalde de Calella de la Costa, per CDC, Bagó és un nom constantment citat respecte negocis sanitaris diguem-ne complicats. Imaginar que hi ha alguna relació entre aquest món i el finançament de CDC no resulta massa agosarat, però complicat d'acreditar.

Dimarts passat era a Madrid per a participar en un programa de TV. Gràcies a dos metges madrilenys que són figures importants de la sanitat vaig poder treure el cap en una important trobada sanitària organitzada per la Fundació Bamberg de nom "Conferència General sobre la Sostenibilitat del Sistema Sanitari Espanyol"

El primer fet insòlit fou l'absència de representants de la conselleria de Salut i de qualsevol altra institució catalana. En canvi, hi havia representants de les altres comunitats, com també del món acadèmic i sanitari espanyol, de grans empreses farmacèutiques i de les organitazions mèdiques. De Catalunya només hi era present, com intervinent a títol personal, l'exconsellera Marina Geli.

Una important figura de la indústria farmacèutica, em digué, sota compromís de reserva, que la seva empresa, com tantes altres del sector, estava "fugint" de Catalunya. "Nosaltres - em manifestà - no volem en absolut dictar cap política sanitària, però si que necessitem que aquesta sigui clara, estable, transparent i sense preferències pels clans d'amics del partit que sigui. Són condicions elementals que ara no es donen a Catalunya. Per això en fugim. Ens trobem molt més còmodes a Madrid o a qualsevol altre lloc d'Espanya".

Un metge valencià em digué: "Fins ara la sanitat havia estat el model que volíem imitar. Avui ha esdevingut l'antimodel. Rebutgem de ple la retallada de serveis que es fa a Catalunya. Heu convertit la sanitat catalana en un problema de clans de poder i de lluita política, que és el que nosaltres volem evitar del tot. En sanitat, Catalunya ha perdut el lideratge moral i professional que havia tingut".