"Si a la sectorial de sanitat de CDC hi hagués una votació secreta sobre si continuar les retallades sanitàries o bé tornar al punt de partida, crec que un vuitanta per cent dels que en som membres votaria contra les retallades". M'ho diu un membre d'aquella sectorial, que aplega un miler de militants i simpatitzants de CDC, molts d'ells metges o amb càrrecs en el sistema sanitari català.

La font és un metge de CDC molt qualificat, amb una fiabilitat personal impecable. Tanmateix, cerco confirmar el criteri citat, parlant amb dos altres membres d'aquell col·lectiu intern de CDC. La coincidència d'opinions resulta ser absoluta. Les fonts es queixen de les fortes pressions efectuades per la direcció central de CDC, contra alcaldes i regidors de CDC de comarques que veuen que les retallades els afectaran electoralment.

Intento calcular quin seria el resultat de la mateixa votació en el si del consell assessor en sanitat d'Artur Mas. El resultat no és idèntic, atès que hi ha grans figures del sector sanitari privat, però mantingut amb diner públic, com Feliu SucarratsBoi Ruiz, per no dir res del fins ara director general d'Innova, Josep Prat. Ara bé, fins i tot en aquell "sancta sanctorum" es pot donar una majoria contra les retallades, així com, en aquest punt sense cap dubte, contra la forma en què es duen a terme. Penso en la premonitòria i realista pancarta "Les retallades maten". Qui ho pot negar?

Faig una tercera ensumada en relació a alts i mitjans funcionaris de l'Institut Català de la Salut (ICS), encara i increïblement presidit pel denunciat - davant la fiscalia de l'Audiència Nacional - Josep Prat.

En aquest tercer àmbit és on trobo més entusiasme, per no dir militància moral, en contra de Prat. Poso junts diversos relats sorgits de l'ICS, ens que hauria d'estar en sintonia amb Prat i no ho està. M'expliquen que Prat va arribar a l' ICS volent imposar com a director gerent Raventós.

S'hi va oposar Joaquim Esperalba, llavors recentment nomenat (per CiU) director general de Planificació Sanitària. Encarnava la posició de la sectorial de sanitat de CDC, que ja veia malament Prat i Boi.

El càrrec crucial que Prat volia donar a Raventós va passar a ser per Joaquim Casanovas, que havia estat gerent de l'hospital gironí Josep Trueta i delegat de Salut a Girona. En síntesi, Prat no va poder imposar -com havia fet a Innova- persones de la seva elecció. Això l'incomoda.

En canvi, com a executors de confiança, Prat compta amb Santiago Nofuentes, controvertit gerent de l'Hospital Moisés Broggi, construït amb un gran sobrepreu, del qual podria ser responsable Nofuentes, i també amb Josep M. Padrosa, que, com Casanovas, va ser delegat de la conselleria de Salut a Girona i fins fa poc Director General de Fisiogestió, empresa privada proveïdora de serveis, en l'ordre de milions d'euros, al Servei Català de Salut, que òbviament els paga. Padrosa esdevingué director general de l'ens públic pagador d'aquells serveis. De cobrar va passar a pagar. No hi ha perill que les relacions entre aquella empresa privada i l'ens públic ara en mans de Padrosa empitjorin. Padrosa podrà entendre's bé amb qui ocupi la que era fins ara la seva poltrona.

Un altre col·laborador de confiança de Prat és Jaume Benavent director assistencial de l'ICS, organisme en el qual Bena?vent no va poder guanyar una plaça per oposició. El dit polític l'ha portat més lluny.

Un últim col·laborador de confiança de Prat és Enric Agustí,gerent del Servei Català de la Salut de Barcelona i de la seva àrea metropolitana. Agustí havia estat director general de gestió de Sagessa, la principal empresa sanitària del holding Innova, el de Prat. Aquell holding no solament competeix amb l'ICS sinó que, amb la gestió de Prat, ha assolit un endeutament de 202 milions d'euros, és a dir 33.532 milions de pessetes.

Dins l'ICS una font de nivell mitjà em diu "molts beurem xampany quan Prat sigui cessat, cosa que confiem que es produeixi com a conseqüència de la denúncia davant la Fiscalia de l'Audiència Nacional, no pas per acció de l'oficina administrativa antifrau de la Generalitat".

A l'assessoria jurídica de l'ICS no sembla que Prat tingui massa amics. Aquesta es va oposar a un conveni amb un asil de vells de les Terres de l'Ebre, per considerar-lo lesiu per ICS i beneficiós per Innova. L'ICS havia de pagar només 18.000 euros anuals per un servei molt més car.

Els aspectes legals de la situació jurídica de Prat són clau i poden implicar responsabilitat penal pel propi President Mas. Aquest no pot negar haver-lo nomenat coneixent la probable il·licitud penal de la designació, atesos els múltiples càrrecs que ja tenia Prat. La Generalitat ha llençat fum, dient que aquell conflicte obvi d'interessos era legal. Però mai no ha esmentat que hi hagués un informe jurídic públic -de tenir-ne de privats és ben fàcil- que ho considerés així. Tanmateix, en un conflicte entre un informe, fins i tot si fos públic, i la llei (que és clara i severa en aquest tema), la prevalència de la llei és òbvia, encara que Mas i Prat actuïn com si no ho sabessin. Realment, els interessos, cada dia més identificats, als quals estan tan amatents Mas i Prat, han de ser molt poderosos i també molt àvids.