Un dels fets més sorprenents el 2004, després de l'entrada del PSC a la Conselleria de Salut, va ser l'intercanvi de cadires en què semblaven haver-se convertit els càrrecs de responsabilitat de la sanitat catalana. Mentre alguns dels dirigents que fins aleshores havien estat al capdavant de la conselleria se n'anaven a les patronals hospitalàries, altres de provinents d'aquest mateix sector privat eren els que ocupaven els llocs al departament que des de bon principi del tripartit va capitanejar la gironina Marina Geli.

Aquest extrem va quedar provat en una sèrie de reportatges que va publicar aquest diari entre gener i febrer de 2005. Set anys després, una vegada liquidat el tripartit i amb Convergència i Unió altra vegada al poder, s'ha pogut observar un cas exactament igual. Molt probablement el més significatiu és l'ascens a conseller de Boi Ruiz, provinent ni més ni menys d'una de les dues patronals sanitàcies més importants, la Unió Catalana d'Hospitals (UCH).

La decisió de nomentar conseller una persona sense carrera política i que provenia d'un càrrec important del sector privat de la sanitat va aixecar suspicàcies. Sobretot quan en les seves primeres declaracions no va deixar escapar l'oportunitat de parlar de la importància de les mútues. Les transferències de responsabilitats no es van limitar al conseller, sinó que -com es pot observar en el quadre adjunt- persones que ocupen les més altes responsabilitats dins del departament provenen de la mateixa patronal de Ruiz o d'empreses privades de la salut.

És el cas de la secretària general, Roser Fernàndez, exdirectora general de la UCH o el del director del Servei Català de la Salut (CatSalut), Josep Maria Padrosa, que en el moment de ser nomenat era director general de Fisiogestió (una corporació privada especialitzada en rehabilitació) i membre de la junta directiva de la UCH. Padrosa és olotí i havia estat delegat de Sanitat a Girona entre 1997 i 2000.

Els casos Prat i Bagó

Mentre Padrosa, Ruiz o altres membres de Salut, l'ICS i CatSalut abandonaven els seus llocs en el sector privat en ser nomenats, no feia el mateix el president de l'Institut Català de la Salut, Josep Prat Domènech. Prat ha estat qüestionat els darrers mesos per compartir -fins fa una setmana- el càrrec a l'ICS amb responsabilitats a USPH (el grup sanitari privat més important a Espanya) i a Innova, conglomerat públic d'empreses de l'Ajuntament de Reus. Les revelacions periodístiques i les investigacions obertes l'han obligat a abandonar els dos darrers llocs.

I el cas Prat ha tornar a posar al descobert la situació de Ramon Bagó, actual president de Serhs (proveïdora de centres sanitaris) i conseller del Consorci Salut i Social de Catalunya, l'altra gran patronal sanitària. Bagó havia estat director general de Turisme durant el primer govern de Jordi Pujol i alcalde de Calella per CiU. Ara Bagó i Prat estan essent investigats per l'Oficina Antifrau (OAC). Bagó té la Creu de Sant Jordi i la Medalla President Macià.

Si hi ha càrrecs que de la privada passen a la pública a la inversa també hi trobem noms coneguts tant de les antigues administracions, tant socialistes com convergents.

Al Consorci Salut i Social hi ha Carles Manté, exdirector del Servei Català de la Salut i Francesc José Maria Sánchez, que va ser gerent del mateix organisme dependent de la conselleria. A la Unió Catalana d'Hospitals, el seu president, Manel Jovells, havia estat gerent de l'ICS i la directora general, Helena Ris, havia ocupat la gerència de la Regió Sanitària Centre del CatSalut. També hi trobem Josep Ganduxé i Raimundo Belenes, dos homes que havient estat dirigents de l'ICS.