En termes militars es pot dir que hi ha activitat bèl·lica en tots els fronts: a l'Institut Català de la Salut(ICS), en un Reus tristament marcat per Josep Prat, i arreu. En canvi, hi ha una brutal davallada de l'activitat sanitària. Per tant, hi perd l'expectativa de vida i la qualitat d'aquesta. Això darrer ara ja està ben acreditat amb dades oficials.

Una resposta parlamentària a una pregunta del PSC, emesa per la conselleria de Salut i publicada en el Diari Oficial del Parlament acredita que del gener a l'octubre del 2010 es varen dur a terme dins la XHUP ( Xarxa Hospitalària d'Utilització Pública) 325.092 "intervencions quirúrgiques programades amb ingrés hospitalari previ", diguem-ne IQPHP. Per definició corresponen a problemes sanitaris molt seriosos o molts greus. El concepte exclou la cirurgia ambulatòria ( aquella en què no ets ingressat i vas dormir a casa) que, per cert, també ha baixat molt, i la d'urgència.

En canvi, en el mateix període del 2011 ( és a dir sota la presidència d'Artur Mas) se'n efectuaren només 303.939. Representa una disminució en 21.153 intervencions greus ( moltes oncològiques), equivalents a una davallada del 6,6 per cent. A més, la gravetat i urgència d'aquestes intervencions era en general superior a la pròpia dels darrers anys, atès que els terminis de diagnòstic i de programació han incrementat, amb les cada dia creixents llistes d'espera.

Les dades, hospital per hospital, mostren que han estat més perjudicats per la disminució d' IQPHP els vuit hospitals de l' ICS que no pas els concertats, és a dir el món on han fet molts diners el Consorci Hospitalari de Catalunya i la Unió Catalana d'Hospitals, així on Josep Prat, Feliu Sucarrats, el clan familiar Sumarroca, Josep Agulló, Ramón Bagó i Boi Ruiz, entre altres. No és una excepció l' Hospital Clínic de Barcelona (ens de la Generalitat) que posseeix un hospital de dret privat, però amb diners i mitjans públics, la Barna Clínic. Per raons desconegudes en el Josep Trueta de Girona puja un petit u per cent l'activitat IQPHP. Lògicament, l'IQPHP ha augmentat en una clínica privada de Girona.

Agafem el pitjor cas, el de l'Hospital del Mar de Barcelona, un consorci públic. A l'octubre del 2010, la seva activitat en IQPHP va ser de 519 intervencions, que passaren a ser només 230 l'octubre passat. Representa una pèrdua d'activitat en IQPHP del 55 per cent.

El segon en aquest trist però clarificador rànquing és l'Hospital Joan XXIII de Tarragona que perd un 40 per cent de IQPHP, sempre comparant els dos mesos esmentats. De 519 intervencions IQPHP va passar a 230. Aquest hospital és de l' ICS, encara presidit per Prat. Està en competència directíssima amb la sanitat d' Innova, el holding municipal controlat, fins fa quatre dies, per Prat, en la seva vella condició de director general d' Innova i també de l' Ajuntament CiU-PP de Reus. El principal hospital d'Innova, el Sant Joan de Reus també perd activitat, però només un 26 per cent. No cal ser un savi per descobrir, en base al concepte de Teoria Econòmica de la suplementarietat dels bens (i dels serveis), que els beneficiaris potencials són les asseguradores sanitàries privades.

En tercer lloc apareix l' hospital de l' ICS on més s'opera a Catalunya, el de la Vall d'Hebron de Barcelona. Sempre comparant aquells dos mesos -un del 2010 i l'altre del 2011- s'ha passat de 1048 operacions IQPHP a 704. És una pèrdua del 32 per cent.

Podria donar moltes més dades assolides directament de diversos hospitals. Però hi ha altres temes urgents. Un ells és l'acord que hauria pres la setmana passada l'Institut Català de Salut, imposat pel seu president, Josep Prat, sense que consti cap informe intern favorable, a favor de que empreses de salut privades efectuïn intervencions quirúrgiques en centres públics.El que estigui fart d'estar, potser en perill de la seva vida, en una llista d'espera, ho pot resoldre pagant, en un centre que tot ell - inclosos equipaments caríssims - ha estat pagat per tots.

En cròniques anteriors ja vaig exposar que Artur Mas coneixia molt bé tota la trajectòria de Prat a Reus. Ara Mas creu que Prat té data de caducitat, si, com sembla, finalment el poder judicial obra en funció de la denuncia presentada a l'Audiència Nacional. Mas sap que ningú més acceptaria fer el paper que du a terme Prat, o fer-ho amb la brutalitat avui exposada. Per això, Mas vol accelerar la destrucció de l' ICS. Ja es veu.

Precisament, ahir un honest petit empresari de Reus, el senyor Albert Molné, de 67 anys, va explicar-me com ja en el 1983 va ser perjudicat, afirma, en termes molt més severs, per Josep Prat. Aquest darrer presidia, des de la seva constitució, el 7 de juliol del 1978, l'empresa "Servicios Empresariales e Informática Aplicada, SA" (SEIA). El Sr. Molné afirma que "em considero estafat per (Josep) Prat".

El Sr. Molné creu que va perdre més d'un milió de pessetes amb la compra d'un ordinador que aparentment va estar farcida d'anomalies. Va presentar una demanda contra l'empresa SEIA, presidida per Prat. El Sr. Molné la va guanyar, però no va poder recuperar els diners, als quals el jutge sentencià que tenia dret, perquè no va poder localitzar a l'empresa ni a Prat que havien desaparegut de Reus i de Tarragona, on tingueren efecte els fets que el senyor Molné va denunciar i ara denuncia.

Informes comercials acrediten que l' empresa presidida per Prat va deixar de pagar efectes bancaris lliurats per l'empresa d'informàtica de la qual SEIA era revenedora. SEIA va desaparèixer de forma desconeguda, com es desprèn d'una resolució de l'oficina de recaptació de tributs de l' Estat, de 5 juliol del 1985. Anys després Prat va retornar a Reus i a Tarragona, de la mà de l'alcalde socialista i empresari sanitari Josep Abelló. Ara el senyor Molné ha tingut notícia del retorn de Prat pels articles d'aquest diari. Ha passat a formar part de la gran associació de fet que no entén com Mas pot mantenir Prat al capdavant, també de fet, de la sanitat pública catalana.