Després de perdre el seu pols amb Jordi Pujol i haver abandonat la política, Miquel Roca Junyent va explicar a amics seus i meus que una de les raons per les quals va ser vençut per Pujol era que aquest va saber guardar personalment les fonts de finançament de CDC.

Es tracta d'una qüestió que Artur Mas no pot ignorar, atès que els meus informants continuen a CDC i mantenen relació amb Mas. Per això he descrit sovint el paper clau de Germà Gordó, exgerent de CDC i en teoria només secretari del govern. És la persona amb més poder a la Generalitat, després de Mas, de qui és el més estret col·laborador.

Veurem que es percep en el proper congrés de CDC a celebrar del 23 al 25 de març a Reus. En concret en el Palau de la Fira, una de les barbaritats - faraònic i lògicament infrautilitzat - del molt endeutat holding Innova, tan marcat per l'encara president de l'Institut Català de la Salut, Josep Prat, avui no exercent sinó de preteses vacances.

Prat ha estat i continuarà sent un filó informatiu. No és l' únic. Estem en un món sanitari, immobiliari i tot el que es puguin arreplegar que és magmàtic. Ara cal tractar d'un nou tema, també mixt, sorgit amb el cessament de la senyora Gemma Sendra del seu càrrec de directora del projecte de reforma del recinte històric de l'Hospital de Sant Pau, projectat pel gran arquitecte modernista Lluís Domènech i Montaner.

Fonts variades em diuen que la senyora Sendra volia ser d'un especial rigor respecte a unes obres que duraran anys i costaran un munt. Ja ara el seu pressupost és 120 milions d'euros ( 19.920 milions de pessetes). Molts són aportats per la Unió Europea i per l'Estat.

Tenia que dirigir el procés de reforma del vell i bell conjunt de tretze pavellons. La senyora Sendra, que té un passat de gran rigor administratiu, no agradava a Germà Gordó ni a un altre coneixedor del món polític de CDC, en la seva vessant més complexa i complicada.

Es tracta de Josep Anton Grau Reinés que ara dirigeix Incasòl (Institut Català del Sòl) empresa pública de caràcter comercial (sic) de la Generalitat que té per comesa la urbanització del sòl per a activitats econòmiques, usos residencials i habitatge, així com la rehabilitació.

Abans Grau va ser director del Sant Pau i també secretari general de la Conselleria de Política Territorial.Caldrà estar amatent.

Mai no hi ha dos sense tres. Ara es tracta de destacar un singular i fallit projecte sanitari, anunciat el 30 de juliol del 2007, amb el cofoisme tradicional. El presidien l'Hospital Santa Tecla de Tarragona i la Fundació "Unió Catalana d' Hospitals" (UCH), una branca de la patronal del mateix nom. Un gran protagonista de l'operació, per la UCH, fou l'ara conseller Boi Ruiz. Es tractava de gestionar i administrar, a la ciutat i província argentina de Salta (tocant a Bolívia, Paraguai i a Xile) ni més ni menys que un nou hospital maternofilial de nom "El Milagro", un hospital pediàtric i una xarxa de 23 centres de salut.

Més que un "miracle" hi va haver un "rosari de l'aurora", segons em diuen fonts argentines consultades per telèfon. Un contracte que havia de durar deu anys, prorrogable per deu més, es va acabar de mala manera per revocació per part del ministre de salut argentí, el 24 de setembre del 2010. El contracte podia ser de 15 milions d'euros.

Curiosament, el número nou del setmanari tarragoní gratuït Tarragona 21 de data 4 al 10 d'abril del 2011, va publicar una extensa informació sobre aquell tema, signada pel director del diari digital Salta Libre, José Acho. Es troba Internet posant les paraules "Santa Tecla, Boi Ruiz, Argentina, Tarragona21".

La cosa no té pèrdua. Potser ara algun diari digital casolà ho posarà en línia. L'article també deixa mal parat Jaume Roma, exresponsable econòmic del Servei Català de Salut, exconseller (efímer) de Política Territorial i un protegit de la família Pujol.

Fos el que fos, el paper de Boi sembla que va ser més aviat galdós. No crec que l'Argentina li atorgui mai cap medalla. Tornarem a parlar de les experiències fallides de la sanitat privada catalana ( variant concertada), sense oblidar el paper de l'exalcalde socialista de Reus, Josep Abelló, també a Amèrica Llatina.