Ve a presentar el tercer volum de les memòries, De la bonança a un repte nou. 1993-2011. A Bonanza hi sortien molts lladres i gent dolenta. A la política n'hi ha tants?

A la política hi ha de tot (riu). Però com als negocis, com a les relacions personals, com a l'esport... com a la vida, vaja. Sempre hi ha gent que vol guanyar com sigui, encara que sigui fent trampa.

El vaig veure a la televisió fa poc i em vaig quedar glaçat quan justificava en certa manera la guerra bruta del Govern del PSOE contra el terrorisme. M'ho pot precisar?

El que vaig dir és que ignorava que existís el GAL. I que de tota manera tampoc em va sorprendre massa quan ho vaig saber. Perquè el terrorisme és una guerra, i no he vist mai cap guerra en la qual no hi hagi hagut en un moment o altre una maniobra reprobable des d'un punt de vista estrictament ètic. Si repassem els polítics que han viscut situacions d'aquestes, ja sigui Miterrand, Thatcher, els EUA o els països sud-americans, sempre ha sortit la notícia que s'ha practicat alguna cosa... èticament no correcta.

Al llibre té un capítol dedicat al moment en què militants del PP cridaven "Pujol, enano...". Li sap greu que es fiquin amb el seu físic?

No, no em va saber greu. En política sovint es diuen coses molt ofensives. Però aquesta no ho és. Vol ser ofensiva, però per a mi no ho és. Per desgràcia, en política se'n diuen de més gruixudes.

De tota manera Aznar tampoc no és que sigui gaire més alt que vostè, no?

He, he, em penso que som més o menys iguals. Jo media, i medeixo encara, 1,65.

Es refereix també a la famosa expressió del "peix al cove". No creu que coses com aquesta, allunyades de la ideologia, són les que allunyen el ciutadà de la política?

Aconseguir coses al servei d'una ideologia no va contra la ideologia. Aconseguir que Catalunya tingui més sobirania, més finançament, més capacitat d'atendre la seva gent, no és manca d'ideologia. És afirmar Catalunya com a nació i defensar la seva identitat. Si "el peix al cove" significa aconseguir la normalització lingüística, o tenir més competències, o aconseguir més recursos per a la sanitat, això és fer ideologia. El peix al cove no és ideologia quan és per assolir beneficis personals o només d'un sector.

Si es tracta de ficar peixos al cove no hauria sigut millor entrar al Govern espanyol quan en van tenir l'oportunitat?

Abans de prendre una decisió d'aquest tipus volíem que quedés definitivament resolt el tema de l'autonomia de Catalunya i el seu finançament. I no ho estava, ara s'ha vist que no ho estava. Per això preferíem estar en condicions de pressionar des de fora del Govern. Però sempre de manera que no perjudiqués la consolidació de la democràcia espanyola.

I sempre que això no signifiqués formar part del Govern.

Vam complir amb escreix les nostres obligacions respecte a l'Estat. Però no voliem quedar lligats de peus i mans. Ara bé, a partir de ?l'any 2001 o 2002, Espanya agafa una nova orientació, i la possibilitat de negociar i anar endavant de mica en mica s'acaba. Per tant, el peix el cove s'ha acabat.

Amb la perspectiva del temps, quina imatge creu que es té a Espanya de Jordi Pujol?

Durant anys hi va haver molta gent que tenia certa hostilitat contra Catalunya i contra mi, però que en el fons reconeixia que nosaltres -i jo mateix- havíem fet aportacions molt positives al progrés d'Espanya. Però ara això ha canviat, és el que li deia. Per tant, "dentro de dos generaciones", això s'ha d'haver acabat (riu). Miri, miri (mostra un mapa d'Espanya de 1854). Aquí ja es parlava de la necesistat d'una Espanya "uniforme". Doncs bé, ara l'objetiu espanyol és que això de la "Espanya uniforme" sigui un fet.

Cosa que a vostè no li deu agradar gaire.

Jo vull que Catalunya no desaparegui. I Espanya vol que Catalunya, com a nació, com a llengua, com a cultura, com a mentalitat, com a sentiment sigui... part d'una Espanya uniforme. "Iguales en todos los ramos" (riu).

Déu n'hi do, tot i que al llibre assegura que va optar un bon dia per marxar i "no fer nosa". No para d'opinar i manifestar-se...

Bé, però sobre temes que sovint no són pròpiament polítics. Miro d'explicar al país coses d'ensenyament, d'actituds cíviques, de la cultura... dels valors en general. Miro de ficar-me poc en política, i quan ho faig, mai és en contraposició al Govern.

Que és de CiU, és clar.

Avui l'actiu polític més important que té el país, de molt i molt llarg, és Artur Mas i Convergència i Unió. En aquests moments hi ha un cert desconcert i un gran desgavell en la política catalana i en les seves forces polítiques, i el que aguanta és Mas i CiU. Per tant, mai no els voldria fer nosa ni a un ni a l'altra.

Ja que de jove li agradava l'escoltisme: avui seria un indignat acampat a la Plaça Catalunya?

Jo estic indignat. Estic indignat amb Espanya perquè ens vol fer desaparèixer com a país. Estic indignat perquè hi ha coses que els mateixos catalans no hem fet prou bé. I també estic indignat amb Espanya per les coses que ha fet malament: econòmicament i políticament. O sigui que indignat ho estic molt. El que no estic és resignat, no m'he rendit. Però no sé si acamparia la Plaça Catalunya, ja que tot i que comprenc algunes d'aquestes reaccions no n'hi ha prou d'indignar-se, s'ha d'actuar. Però amb un projecte.

Doncs vagi amb compte, que Felip Puig diu que la policia potser ha de fer més por. Ho creu així?

La policia, com a mínim, ha d'inspirar respecte i ha de ser respectada. I si no és respectada, ha d'actuar. Imagini que té una botiga de les que es van destrossar a Barcelona. La policia ho ha d'evitar, oi?

És de suposar. Però això té a veure amb fer por?

La policia ha d'actuar, i si això a algú l'espanta perquè té por que l'agafin i el tanquin a la presó, doncs...

No tem que els acords a què arriba CiU amb el PP a Catalunya passin factura electoral, com va passar en la seva època amb els pactes amb Aznar?

Electoralment no ho sé, però el que pagaria el país és que el Govern de la Generalitat no evités la paràlisi. Per exemple, si no s'haguessin pogut aprovar els pressupostos, hi hauria paràlisi del país, entre altres coses perquè no cobrarien els funcionaris. O perquè s'haurien de fer moltes més retallades de les que s'han fet. I si això no ho pot fer amb aquest partit o amb l'altre, ho ha de fer amb el que pot. O si no, ha de convocar eleccions.