e

n dues paraules, el que ha decidit el TSJC és que els fills d'un pare en particular, Feliciano S. L., tenen dret a ser separats de la seva classe durant unes hores la setmana per rebre, només ells, alguna o algunes assignatures en castellà. Així es compliria la sentència del Suprem, que ordenava que el castellà fos "també" llengua vehicular de l'ensenyament a Catalunya, però en la interpretació que en fa el TSJC, per al qual la sentència només afecta el particular que va presentar la demanda, i no la resta de la població. Quantes assignatures en castellà han de rebre aquests nens? Quines? Quantes hores? El TSJC no ho diu; és la Generalitat la que ha de decidir-ho, i notificar-ho al tribunal.

Un model que funciona

El sistema escolar català es basa en la llengua vehicular única i en la immersió lingüística en el català. Això vol dir que a les escoles s'utilitza una sola llengua, anomenada vehicular, per ensenyar totes les matèries (excepte idiomes), i que aquesta llengua és el català a tot el territori, és a dir, també allà on predomina el castellà. En aquestes zones, els alumnes són sotmesos a una "immersió" en el català quan travessen la porta de l'aula.

L'objecte d'aquesta política és contrarestar el predomini ambiental del castellà, que es deu a la inèrcia històrica, a la realitat política i administrativa, al panorama de mitjans i al fet que tots els catalanoparlants saben castellà, però no al revés. La fita és que tots els nens i nenes dominin igual totes dues llengües. I funciona: les dades d'avaluació indiquen que el domini del castellà al final de l'escolarització és equiparable al de qualsevol comunitat monolingüe, i que no és pitjor al del català.

Molts sociòlegs afirmen que sense immersió hi hauria nens que acabarien l'escolaritat amb un coneixement pobre o inexistent del català: aquells que viuen en famílies i barris de parla castellana i que només consumeixen cultura i comunicació en el seu idioma. Seria una perpetuació dels guetos monolingües creats durant les onades migratòries de la resta de l'Estat cap a Catalunya.

Veus discrepants

Tanmateix, la immersió ha hagut de fer front a veus discordants, tot i que sempre minoritàries, que exigien fer també del castellà llengua vehicular. No tots els discrepants proposen el mateix: n'hi ha que volen dues llengües vehiculars simultànies i n'hi ha que exigeixen poder escolaritzar els seus fills només en castellà, una opció que, si es generalitzés, implicaria crear una doble xarxa i separar els nens a causa de la llengua dels pares.

El debat ha arribat als tribunals a iniciativa d'algunes famílies, amb el suport de plataformes com Convivència Cívica Catalana, creades per defensar el castellà d'una suposada persecució. Durant anys, es van anar repetint sentències que avalaven la política de la Generalitat, perquè consideraven que garantia l'aprenentatge del castellà alhora que protegia un bé jurídic superior: la supervivència del català i la cohesió social.

La sentència de l'Estatut

El punt d'inflexió que va girar el rumb de les coses es va donar quan el Tribunal Constitucional (TC) va dictar la sentència del recurs presentat pel PP contra l'Estatut de Catalunya del 2006. En el seu article 35.1, l'Estatut deia: "El català s'ha d'utilitzar normalment com a llengua vehicular i d'aprenentatge en l'ensenyament universitari i en el no universitari". El TC no va anul·lar aquest article, que per tant continua en vigor, però en va fer una "interpretació" que autoritats i tribunals havien de tenir en compte.

I aquesta interpretació va ser que el castellà també podia ser llengua vehicular. Segons el TC, de la lectura de la Constitució es desprenia que "el castellà no pot deixar de ser també llengua vehicular i d'aprenentatge en l'ensenyament" i que, per tant, l'article en qüestió "no és inconstitucional interpretat en el sentit que amb la menció del català no es priva el castellà de la condició de llengua vehicular i d'aprenentatge en l'ensenyament".

Va ser emparant-se en aquesta coneguda sentència del 2010 que el Tribunal Suprem, al cap de pocs mesos, en va emetre unes altres donant la raó a uns pares que exigien ensenyament en castellà per als seus fills. El Suprem establia en aquesta sentència que el castellà havia de ser també llengua vehicular "en la proporció que procedeixi atès l'estat de normalització lingüística assolit per la societat catalana", però afegint que de cap manera no podia quedar reduïda a ser matèria d'una assignatura més. En tot cas, quan la Generalitat considerés que l'objectiu de normalització estava assolit, les dues llengües haurien de ser vehiculars en la mateixa proporció, i mentrestant es podria atorgar al català un tracte d'avantatge, però sempre de manera que "no constitueixi un artifici de mera aparença en l'obligada utilització del castellà com a llengua vehicular".

El Govern va interpretar que la sentència del Suprem es devia a les demandes d'uns particulars, i per tant n'hi havia prou d'atendre els seus casos de forma individualitzada en el sentit de comunicar-se amb els pares en castellà. Però no va ser aquest el parer dels demandants i dels seus valedors, que van acudir al TSJC per instar una execució de sentència.

Abans de decidir, el TSJC va preguntar a la Generalitat què estava fent per complir la resolució del Suprem, i el Govern va respondre enviant documents que avalaven la conveniència de la immersió per assolir l'objectiu de normalització que el mateix Suprem considerava desitjable. El TSJC, però, va determinar que la sentència no s'estava complint i va instar la Generalitat a prendre, en el termini de dos mesos, mesures concretes per convertir el castellà en llengua vehicular, és a dir, per alterar el model d'immersió. El Govern va presentar un recurs de reposició que, en ser admès a tràmit, va aturar el compte de dies dels dos mesos, i aquest recurs és el que ara ha decidit el tribunal.

Només per als demandants

La resolució adoptada dijous pel TSJC salva la sentència del Suprem (difícilment podia fer cap altra cosa) però canvia totalment la manera d'interpretar-la. Així, manté que la Generalitat ha d'"adoptar mesures" perquè el castellà sigui "també" llengua vehicular, només "amb relació a l'ensenyament que s'imparteix als fills del recurrent, reconeixent-se en tal sentit la seva situació jurídica individualitzada", però no "en quant es refereix al sistema sencer d'ensenyament a Catalunya". Es pot entendre que el TSJC ordena al Govern que faci el necessari perquè aquests nens en particular rebin alguna o algunes assignatures en castellà. El text del TSJC no diu que la Generalitat hagi de prestar la mateixa atenció individual a tothom que ho demani a la finestreta. De fet, el tribunal no entra en aquesta matèria. Es limita a circumscriure l'abast del contenciós als fills del demandant.