El Govern català va lliurar ahir al ministeri d'Hisenda un primer document sobre el seu pla d'ajust en què inclou com a ingrés els 211 milions que l'Estat deu a la Generalitat en compliment de la liquidació de 2009 de la disposició addicional tercera de l'Estatut.
En declaracions a Catalunya Ràdio, el portaveu del Govern, Francesc Homs, va confirmar que l'Executiu català ha fet constar aquests fons com a ingrés en considerar que són un "dret adquirit", i va insistir que el Govern "defensa i defensarà" aquest criteri.
Així doncs, malgrat que el Ministeri d'Hisenda va advertir a les comunitats que no incloguessin com a ingressos aquells recursos que no vinguessin avalats pels pressupostos generals de l'Estat, el Govern ha complert amb l'advertència que ja va fer la setmana passada.
Precisament ahir acabava el termini marcat per Hisenda perquè les comunitats li presentessin els seus plans d'ajust, i la Generalitat va lliurar un document de treball, segons que van confirmar fonts del departament d'Economia de la Generalitat.
Homs va precisar que encara hi ha "uns dies de marge" per presentar el document definitiu, que es discutirà en el Consell de Política Fiscal i Financer "previst per al 9 de maig".
La incògnita és si la Generalitat mantindrà fins al final la seva decisió d'incloure aquests més de 200 milions de deute corresponent a l'Estatut - en un primer moment es van calcular en 219 milions, però el conseller va precisar després que eren 211 milions - com a ingrés.
Mentre, Homs no va aclarir de quina forma la Generalitat ajustarà més de 1.500 milions d'euros en els pressupostos de la Generalitat d'aquest any per complir amb el dèficit previst, si bé va donar per descomptat que es donaran explicacions al Parlament.
Més reaccions
El conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, va assegurar que la solució vindrà més per retallada de despeses que per la via dels ingressos, encara que per ara el Govern manté el secretisme al voltant a la seva tercera onada d'ajustos.
El Departament d'Economia fa dies que calcula departament per departament d'on retallar, un ajust que altres fonts eleven almenys fins als 1.900 milions d'euros, si es dóna per fet que el Govern espanyol no pagarà aquests 211 milions i es tenen en compte altres transferències finalistes que tampoc arribaran.
En aquest sentit, Homs va admetre que l'objectiu de reduir el dèficit públic del 3,72% de l'any passat a l'1,5 % al tancament de 2012 és "certament difícil", però va subratllar que el Govern "ha de posar-hi la banya", malgrat que el seu marge de maniobra és "escàs".
Mentrestant la presidenta del PP català, Alícia Sánchez-Camacho, ja ha demanat a la Generalitat que retiri del pla d'ajust, per "realisme i responsabilitat", els 211 milions que l'Estat deu a la Generalitat en compliment de la liquidació de 2009 de la disposició addicional tercera de l 'Estatut.
"S'han acabat els temps dels pressupostos ficticis com els que feia (José Luis Rodríguez) Zapatero. (Mariano) Rajoy ha dit que és el moment de la veritat i que ens hi hem d'ajustar", va exclamar la popular que va instar a eliminar subvencions "supèrflues" i les oficines de la Generalitat a l'exterior.
Per la seva banda, la portaveu d'Economia del PSC, Rocío Martínez-Sampere, va anunciar que els socialistes registraran demà al Parlament una sol·licitud d'informació perquè es lliuri als grups una còpia del pla d'ajust que el Govern ha d'enviar al ministeri d'Hisenda.
"Demanem que es lliuri al Parlament al mateix temps que al Govern d'Espanya el detall del pla, tal com vam exigir amb el Pla de Reequilibri Econòmic i Financer de l'any 2011 i tal com feia el govern d'esquerres", va assenyalar la socialista.
