Barcelona cada cop s'assembla més a ciutats com Nova York, on és possible trobar un conductor immigrat quan hom agafa un taxi. A Barcelona ja són estrangers un de cada sis taxistes, el 15,25%, dels 13.398 taxistes que hi ha. Fa dos anys eren l'11,1%. A aquest creixement hi ha contribuït la crisi: molts immigrants veuen en el taxi un refugi mentre la feina és escassa en altres sectors. Però l'augment tampoc s'explica sense l'explosió dels taxistes pakistanesos: han passat de ser 269 el 2010 a 649 ara, superant així com a major grup estranger els colombians, estancats entorn dels 320. El desembarcament dels pakistanesos al món del taxi és tan fort que ja han creat una Associació de Taxistes Pakistanesos de Catalunya.
"Abans treballava de soldador, però com que la construcció va caure vaig estar gairebé un any sense treball", explica Ithan Asraf, de 25 anys, al volant del seu taxi. S'hi va posar per primer cop fa tres. "Vaig estar buscant molt de temps i vaig veure que en aquest sector hi havia feina", narra aquest noi que va arribar als 17 a Catalunya provinent del Pakistan.
Fa cinc i mig va arribar Jaime Soto, colombià. Aquest veterinari va dubtar poc tot just després de migrar. "El salari [de veterinari] era supremament dolent i per això em vaig introduir al sector" del taxi, indica. Asraf i Soto són dos exemples de les dues comunitats, la pakistanesa i la colombiana, que més despunten en aquests moments al taxi de l'àrea metropolitana de Barcelona: són els dos grups amb més pes dins del col·lectiu que més creix al sector: el dels conductors estrangers, que veuen en els cotxes grocs i negres un refugi a la crisi d'altres sectors.
El "boom" pakistanès
Mentre la xifra total de taxistes es manté més o menys estable, la proporció de foranis augmenta: aquest agost hi ha a l'àrea metropolitana en total 13.398 taxistes en actiu, segons dades de l'Institut Metropolità del Taxi a les quals ha tingut accés l'ACN. Fa tot just dos anys eren uns 12.900. Però, mentre el 2010 era estranger un 11,1% d'ells, ara ho és el 15,25%: 2.043 taxistes en actiu ara a l'àrea metropolitana tenen una nacionalitat diferent a l'espanyola.
Entre ells hi ha 45 francesos, 34 alemanys i 31 romanesos. Però destaquen les nacionalitats africanes (per exemple hi ha 29 senegalesos, 13 algerians), sud-americanes (amb 98 equatorians, 73 argentins, 50 uruguaians i 37 brasilers) i asiàtiques (amb 29 indis). En quarta i tercera posició del rànquing es troben els peruans, que amb 102 taxistes suposen el 4,99% dels estrangers i els marroquins, amb 209 taxistes (el 2010 eren 141).
Els líders absoluts de la llista, i els dos grups que suposen gairebé la meitat, el 47,77% de tots els estrangers, són els colombians, amb 327 taxistes (el 2010 eren 319) i els pakistanesos.
Aquests són els protagonistes del veritable boom, i els que han fet créixer més la proporció d'estrangers als taxis barcelonins: si fa dos anys hi havia uns 269 pakistanesos al volant de cotxes grocs i negres ara ja en són 649: gairebé s'han multiplicat per tres, han desbancat els colombians de la primera posició, suposen el 31,77% dels taxistes estrangers i el 4,84% de tots els de l'àrea metropolitana de Barcelona.
I es comencen a organitzar: el novembre de l'any passat un grup va fundar l'entitat Pak Taxi-Associació de Taxistes Pakistanesos de Barcelona, que ja té uns 250 abonats segons el seu secretari general, Iftikhar Ahmed Khan. Khan, que té 36 anys i en porta 10 a Catalunya, també va entrar al sector fa dos anys empès per la manca de treball en altres àrees.
Nova York, Londres i Oslo
I creu que aquesta és la raó "fonamental" que explica l'entrada massiva de pakistanesos al món del taxi. Però no l'únic. El secretari general de Pak Taxi també apunta al model de Nova York, Londres i Oslo. Catalunya ha esdevingut fa relativament poc un punt d'assentament d'una emigració pakistanesa que, en canvi, fa molt de temps que és present a la gran urbs nord-americana, la capital noruega i l'antiga metròpolis de l'imperi britànic. I molts dels pakistanesos catalans tenen parents en aquestes ciutats que fa temps que es dediquen al taxi i que els han suggerit aquest camí, apunta Khan.
En tercer lloc, aquest taxista subratlla el paper de la segona generació de pakistanesos catalans per acabar d'assenyalar el boom del taxi pakistanès a Barcelona. Els fills dels immigrats, molt més familiaritzats amb la llengua pròpia de Catalunya, la seva capital i les seves vies de trànsit, ho tenen més fàcil que els seus pares per superar les proves per obtenir el permís per ser taxista, considera Khan.
Associats per les llicències
La incorporació d'aquests nous treballadors estrangers al sector està esdevenint com és habitual: per sota. El secretari general de Pak Taxi assegura que la major part dels treballadors immigrats són assalariats, és a dir, que no han adquirit una llicència pròpia, que costa més de 100.000 euros. Això fa que sigui habitual veure molts taxistes estrangers treballant a la nit, a partir de les sis de la tarda i fins a les sis del matí.
Alguns, però, s'han començat a associar per comprar llicències compartides, afegeix Khan. L'home explica que alguns taxistes s'agrupen en colles de dos o tres per ajuntar el capital que costa una llicència. D'aquesta manera els associats eviten haver de contractar un crèdit amb un banc. Això, de nou, té un motiu econòmic però també un de cultural, apunta Khan: així s'estalvien els interessos del crèdit, uns interessos que l'Islam, la religió majoritària entre els pakistanesos, proscriu perquè els considera usura.
Enric Baltasar, taxista català amb llicència des de l'any 1998, pensa que el sector ara té una oportunitat amb l'arribada dels pakistanesos: "M'he adonat que la seva cultura és semblant a la catalana; és gent molt treballadora, molt familiar, i molt compromesa amb el seu ofici. Sempre tenen ganes d'aprendre, de millorar, i sempre busquen la manera de millorar el servei i la qualitat del taxi a l'àrea metropolitana", defensa el taxista veterà.
