«Si el PSOE no lidera el canvi, apostarem per la independència»

Està costant molt lligar el nou projecte del PSC amb la societat civil, també a Girona. La gent espera un PSC més obert, més català, més d'esquerres i més proper a la gent, i en això estem treballant. Però és veritat que ens costa més, perquè la situació política és complicada i segurament, a nivell mediàtic, el que en aquest moment està per sobre és el fet nacional. Però tenim molt clar que l'estratègia a seguir és aquesta, el PSC és un partit català i d'esquerres, i m'he plantejat com a objectiu parlar molt amb la gent i estar-hi a prop.

Costa connectar amb la societat civil. S'han mogut per aconseguir-ho?

En aquests moments, hem incentivat molt les trobades amb militants i simpatitzants, i amb les agrupacions locals. Hem fet ja també trobades amb els agents econòmics i socials de Girona, i sobretot intentem tenir presència física al carrer. Dic als meus alcaldes, portaveus i candidats que han de trepitjar el carrer, i aquest és l'esquema en el qual estem treballant. Sabem que, en aquests moments, hi ha molts llocs on no governem, per tant, també està més difícil, però el repte de futur del PSC en clau gironina ha de ser seguir treballant amb aquesta voluntat clara de buscar la centralitat política i de fer, sobretot, unes polítiques d'esquerres al voltant de la gent. Hi ha molta gent que ho està passant molt malament, i el PSC ha de ser útil.

Preveu aviat algun canvi "sonat", tal com ha fet Pere Navarro al Parlament?

En aquest moment, no em plantejo cap canvi sonat. Està clar que estic parlant amb moltíssima gent i el que intentaré serà trobar la manera que tothom se senti realitzat amb la feina que fa. I prevaldrà, sobretot, l'interès del partit i de la ciutadania per sobre de qualsevol interès individual. Que són interessos legítims, però en aquests moments la societat ens demana, sobretot, que tinguem en compte que el que s'ha de fer és treballar per la societat.

Hi ha molts llocs, ara, en què el PSC no està al govern. Tenen previst fer alguna cosa, en els propers dos o tres anys, per canviar candidats i caps de llista a les grans ciutats?

Estem treballant, sobretot, en un pla d'implantació per aconseguir que en aquelles poblacions de més de dos mil habitants on no hem tingut candidats n'hi puguem tenir en les properes municipals. També estem treballant, en aquest pla d'implantació, per donar suport als Ajuntaments que tinguin representació, i després tenim comarques on ens costa més, com és el Pla de l'Estany, el Ripollès, la Cerdanya o la Garrotxa, on cal fer un pla concret per poder implantar-nos millor.

Va sortir escollit primer secretari per molt pocs vots davant d'Ignasi Thió, que és ara el seu secretari d'organització. S'entenen bé?

Sí. Al PSC va ser la primera vegada que es van fer unes eleccions a primer secretari amb dos candidats, i podríem dir, també, una etapa post-Marina i post-Nadal, que per a nosaltres són dos grans lideratges. És una etapa nova, i vaig guanyar per un estret marge, de vuit o nou vots, i vaig prendre l'opció d'integrar l'altre candidat, l'Ignasi. Els primers dos o tres mesos van ser un procés d'adaptació, de prendre confiança, i en aquest moment la relació és boníssima, la coordinació és molt bona i treballem plegats en aquest mandat, que és l'encàrrec que tenim. Per tant, no hi ha cap mena de problema.

Parlava de la Marina Geli. Els ha creat algun problema, el canvi que ha fet Pere Navarro i la posició de Marina Geli, tant explícita en l'àmbit nacional?

No. Més que un problema, el que ha fet és posar de manifest una situació que en clau gironina ja es coneixia. Nosaltres, el PSC gironí, hem estat sempre més catalanistes. Però el nostre partit, pels seus propis estatuts, és català, d'esquerres i federal, però no tota la gent que hi milita ha de tenir aquestes conviccions. Segurament tots tenim diferents sensibilitats, però a mi no m'agrada entrar en aquests espais de veure qui és més català que l'altre. Penso que tots ho som. La Marina, per a nosaltres, és un actiu polític i intentarem que, des del seu àmbit, treballi .

Quim Nadal ja ha dit que no tornarà a presentar-se al Parlament. Quina valoració en fa vostè, com a primer secretari? Tenen ja pensat com ho faran?

Igual que la Marina, és un gran actiu polític, i ell tindrà el recorregut en el partit en clau gironina que ell cregui oportú. És una persona amb molta experiència i molta vàlua política, per tant, d'entrada, si ha decidit que no tornarà a ser candidat, s'ha de respectar aquesta decisió seva. El nou PSC ha de tenir candidats nous, ha de passar per una renovació de càrrecs. Sóc del parer que fóra bo posar límits també als càrrecs a nivell de temporalitat, igual que fóra bo posar límits a l'acumulació de salaris dels propis càrrecs electes. Intentarem prioritzar qui ha de ser el candidat o candidata tenint en compte que el nou PSC passa per tenir candidats o candidates amb una certa renovació. Si no, la gent no entendria el missatge del nou PSC.

Comentava que costa una mica arrelar a la societat civil, i parlava de la renovació, de la limitació de mandats, la limitació de l'acumulació de salaris... No té la sensació que la gent no es creu el PSC, quan parla de tot això?

Els partits polítics tenim un problema, en general. En el cas del PSC, ho hem intentat solucionar amb l'últim congrés nacional al desembre. Hem de ser capaços: primer, de ser molt més transparents, més oberts a la ciutadania i, sobretot, que la gent entengui que la política no ha de ser mai una professió de per vida; per tant, han d'afrontar aquesta limitació de càrrecs. El PSC, en alguns casos, ho està fent, però altres partits tenen el mateix problema. Hem de ser capaços de començar a posar-ho en pràctica. Em costa molt defensar-ho davant un ciutadà quan tinc una persona que potser porta cinc mandats en un lloc.

Vostè definia el PSC com un partit d'esquerres, però també fa la impressió que a la gent li costa creure's el PSC quan parla de drets socials.

Si un partit ho ha tingut molt clar i ha fet aportacions a la construcció social de Catalunya, ha estat el PSC. Ningú no pot discutir que el PSC, durant els últims 35 anys d'història, ha sigut el que ha vertebrat, socialment, Catalunya. I ningú pot qüestionar que quan hem estat governant, tant a Madrid com a Catalunya, ha estat quan els temes socials han avançat més. És veritat que hem tingut i estem tenint una crisi econòmica molt important, però tot i la gestió de la crisi econòmica, els socialistes mai de la vida hem fet l'atac als drets socials que estan fent CiU i PP. Ni ara, ni abans. Per tant, el que em preocupa d'això és que hi ha partits que utilitzen la crisi per fer el que realment volien fer, que és un canvi de model de vida i on hi hagi menys igualtat d'oportunitats.

Més enllà de la defensa de la feina feta, quin argument podrien donar perquè la gent els escolti?

Darrerament ho estem dient bastant: la sortida de la crisi no pot venir només de la mà de l'austeritat. A més, s'ha demostrat que ha fracassat. S'ha de fer convertint l'austeritat en una política de creixement econòmic: per tant, flexibilitzar l'objectiu de dèficit en el temps i, alhora, la Unió Europea ha d'injectar massa monetària perquè els països puguin començar a crear activitat. Si no hi ha activitat, no hi ha recaptació d'impostos, i si no hi ha impostos, no hi pot haver estat del benestar. Per tant, aquest és el nostre projecte. I sobretot, en aquest moment, impostos a les grans fortunes i intentar que els mercats financers no es puguin moure amb les facilitats que ho han fet durant els últims anys.

L'altra pota que citava és la del federalisme. Sembla que de federalistes ja només n'hi ha a Catalunya.

Espero que, a partir d'avui, en tinguem més, perquè el PSC defensa, en aquests moments, que Espanya o serà federal o Catalunya no hi serà. Per tant, en aquest moment, el projecte federal és més vàlid que mai. Un canvi en la Constitució que impliqui un model federal d'estat amb un encaix de Catalunya amb més autogovern i més capacitat política: aquesta és la solució, l'alternativa a la independència. Per tant, si el Govern central no mou fitxa; si el PSOE no lidera aquest moviment federal de canvi radical, finalment faran que, a Catalunya, molts apostem per la independència, tot i que el nostre partit no és independentista. Però l'alternativa és el federalisme portat als seus extrems.

No té la sensació que la societat ja ha passat per damunt?

Encara hi som a temps. És veritat que hi ha hagut una manifestació de caire independentista, però és veritat que hi havia molta gent per a qui el clam era "ja n'hi ha prou". Si la societat veu alternatives, ho entendrà. Perquè la independència és trencament, mentre que el federalisme és suma, integració, respecte a la nostra diversitat. Per tant, nosaltres, en aquest cas, apostem per esgotar totes les vies que pot donar el model federal, perquè aquest pensem que ha de ser l'encaix que ha de tenir Catalunya a la resta de l'Estat.