Mentre mitja Catalunya es pregunta en quina lliga jugaria el Barça en cas d'independència, l'altra mitja vol saber quina serà l'any escollit pel referèndum. Pocs, però, es plantegen encara quins sacrificis i quines repercussions econòmiques tindria un procés de secessió. Els economistes coincideixen a assenyalar que la viabilitat d'una Catalunya independent està fora de dubte.
No serà un camí de roses, perquè plantegen que la durada del procediment de segregació, la tensió que es pogués generar amb Espanya, així com la credibilitat i la solvència en el mercat internacional del nou estat i la integració o no dins la Unió Europea poden condicionar l'evolució econòmica d'un suposat nou Estat català. Per això, no hi ha un acord clar sobre si la sortida donaria peu a "escenaris extremistes".
Des que es va obrir la hipòtesi de la independència s'han multiplicat els informes econòmics sobre la viabilitat. La Fundació CatDem -vinculada a Convergència Democràtica- ha donat a conèixer aquesta setmana un informe que avala la viabilitat econòmica d'un hipotètic Estat català. El document assumeix que la Generalitat hagués recaptat i gestionat tots els impostos, taxes i cotitzacions socials i elimina l'efecte de les transaccions de l'estat. En l'anàlisi d'ingressos-despeses, una Catalunya independent en sortiria molt beneficada, segons l'estudi signat per Núria Bosch i Marta Espasa, de l'Institut d'Economia de Barcelona. Entre els anys 2006 i 2009, que s'han utilitzat com a base, la Generalitat hagués tingut un superàvit de manera continuada.
Pel que fa a les despeses, també s'incrementarien en cas d'assolir la independència, ja que Catalunya hauria d'assumir competències que actualment té l'Estat. El càlcul que fan les autores és que mentre la Generalitat va gastar el 2006 25.139 milions, una Generalitat independent hagués hagut d'assumir una despesa de 30.304.
En l'altre costat, el dels menys optimistes, el catedràtic d'Economia Aplicada de la Universitat Complutense de Madrid Mikel Buesaassegura que és "perfectament possible que Catalunya sigui un país independent", però adverteix que seria un estat "molt més pobre". Per a Buesa, la nova frontera reduiria la riquesa que genera Catalunya -el seu producte interior brut (PIB)- en més d'un 25 per cent. Com a conseqüència de la caiguda del PIB, la recaptació fiscal descendiria, segons dades de Buesa, en 17.500 milions d'euros.
I tenint menys ingressos, el nou estat hauria de reduir els serveis públics i assumir els costos de ser una nació com seria incorporar un exèrcit, impulsar més ambaixades o establir sistemes d'inspecció a les fronteres, cosa que suposaria molta més despesa que l'actual autonomia, segons Buesa.
Criteris polítics
El professor Agregat dels Estudis d'Economia i Empresa de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), Josep Lladós, assegura que "les estimacions dels avantatges i costos econòmics de la independència sovint són massa reduccionistes perquè no incorporen els efectes dinàmics propis d'un món globalitzat. A hores d'ara, els efectes dinàmics d'una separació són difícils de predir correctament, però els escenaris extremistes són improbables". Una idea en què coincideix el degà del Col·legi d'Economistes de Catalunya, Joan B. Casas, que opina que "tots els informes que parlen d'extrems estan fets amb criteris polítics i no amb els fonaments de l'economia".
Per això, Lladós concreta que "la riquesa i viabilitat econòmica d'un país no depèn de la dimensió de la seva població sinó del talent i creativitat de la seva gent i de saber fer un ús productiu dels seus recursos i polítiques adequades". Per a Catalunya, "com que no es disposa de l'avantatge dels recursos energètics, caldria aprendre a fer millor el que ja sabem fer i promoure l'emergència d'activitats més innovadores", afegeix Lladós.
Per Joan B. Casas, existeixen diverses raons per les quals una Catalunya independent seria viable si el procés de segregació porta camins pacífics. "Catalunya té una estructura econòmica molt sòlida, molt diversificada des d'un punt de vista sectorial, amb una gran capacitat exportadora i oberta". "Ara mateix, el 55% del PIB seria exportació i el turisme suposaria una font molt important per l'ingrés de divisa, que convertiria Catalunya en un estat amb una capacitat competitiva destacada", conclou el degà.
El procés de transició seria vital també per evitar la pèrdua d'inversions. Segons l'economista de la UOC, Josep Lladós, "el més preocupant no és què passaria amb una Catalunya ja independent sinó el que passaria durant el procés de segregació si aquest és incert i molt conflictiu perquè la inversió vol certesa i regles del joc clares. Però pensar que les principals empreses amb seu fora del Principat abandonarien el mercat català és un absurd econòmic".
No és del mateix parer, el catedràtic de Madrid Mikel Buesa, que considera que "moltes empreses catalanes es trobarien davant d'una difícil disjuntiva. Les principals corporacions del Principat tenen el seu mercat primari a la resta d'Espanya, per la qual cosa haurien de traslladar la seva seu a una ciutat espanyola o exposar-se a la més que probable hostilitat per part dels consumidors i assumir per endavant la fallida".
Crear un estat nou
L'estudi signat per Núria Bosch i Marta Espasa per la Fundació CatDem calcula que la creació de les estructures per un estat propi necessitaria d'una inversió d'uns 40.000 milions d'euros.
L'economista Josep Lladós afirma que "cal tenir present també que un Estat català hauria d'assumir la despesa social i els serveis públics ja compromesos actualment amb els seus ciutadans, cosa que podria fer sense dificultats ja que Catalunya és contribuent net dins Espanya perquè la seva capacitat econòmica supera les seves necessitats. També caldria tenir en compte, però, la conveniència de posar al dia la dotació de capital públic del país, que és molt deficitària, com també la necessitat de construir estructures d'estat que estan centralitzades al conjunt de l'Estat", indica Lladós.
El degà dels economistes catalans Joan B. Casas és més optimista. "Hem de partir del fet que hi ha estructures que ja existeixen, que són compartides entre la Generalitat i l'Estat: existeix una estructura tributària i de servei públic". Casas admet que en l'actualitat tant l'estructura tributària com els serveis públics tenen molt pocs recursos que quedarien compensats un cop Catalunya pogués gestionar el 8% del PIB que destina a Espanya.
Per a l'economista Alfons Duran-Pich, per fer el càlcul de com repartir l'actual estructura de l'Estat a Catalunya caldria una comissió internacional de valoracions, com es va fer amb Txecoslovàquia, i posar terminis perquè no s'allargui. "Per la dimensió dels territoris per acabar de completar la situació no es requereix més d'un parell d'anys", conclou Duran-Pich.
