el globus de Mas ha rebentat. Ho ha fet Duran Lleida. Ho podia i ho havia d'haver fet molt abans, atès que no ha passat res de nou. Ara resulta que res d'il·legalitat, ni de consultes sortides de la màniga. Gràcies.

La clau del canvi no es vol confessar. És que CiU està perdent el seu electorat moderat, justament esgarrifat per les bestieses i les cabòries continuades de Mas.

Per això Duran ha "descobert" que no hi pot haver un referèndum il·legal, que la majoria de catalans no som independentistes i que el seu partit és una organització històricament incomparable a l'aventurisme insensat d'Artur Mas. No ho sabia abans? Jo sí.

Per a mi, UDC sempre serà (ho hauria de ser) el partit de dos prohoms catalans bàsics, honestos, terriblement cultes, dels quals vaig tenir l'honor de ser amic.

Un va ser Joan Sansa Caminal (1921-1980) i l'altre Miquel Colli i Alentorn (1904-1990). Cap dels dos era separatista, com ningú llavors a UCD. Ni tampoc venturer. Però sí valents, coratjosament i activament antifranquistes.

Podria dir moltes coses d'ambdós. Serà en una altra ocasió, perquè els tinc sovint al cap i al cor.

Només diré que el senyor Coll (usar només el seu cognom seria un fet sense precedents) no només no era separatista, sinó partidari de la federació entre Espanya i Portugal. No m'ho va dir només a mi, mantes vegades. No era home de versions diverses i acomodatícies. En va parlar amb infinitud de persones, inclòs el llavors jove Duran.

Què no dir dels dos democristians internacionals que més admiro, per ?con?trast als molts que detesto. En detestació, el primer és Giulio Andreotti, de qui vaig assistir, a gust, malgrat la seva no condemna final, al seu procés per col·laboració amb Cosa Nostra que va tenir efecte a Palerm el 1993. Puc afegir que Andreotti va tenir molt bones relacions amb Jordi Pujol? També és veritat.

Dic serenament no condemna i no pas absolució. En efecte, el delicte d'"associazione per delinquere" amb la Cosa Nostra va ser declarat "estinto per prescizione", i la resta són punyetes.

En canvi, admiro molt Don Luigi Sturzo, capellà i antifeixista militant des de la molt primera hora, i Alcide de Gasperi, persones sense les quals Europa avui seria molt pitjor.

Però tot això és un teló de fons. La veritat, la que sap Duran, tota la cúpula de CDC i tota la d'UDC, així com tothom que s'esforci a no bufar núvols, és que Mas ha iniciat, per ambició personal pura i dura, l'aventura més grotesca , junt amb el sis d'octubre del 1934, delirant de mala fi del catalanisme, des de la Renaixença a avui.

Evitar-la és prioritari. Cal fer-ho no pas en nom d'Espanya ni de res aliè a l'interès més elemental de tots els catalans. Altrament, hi podem perdre bus i esquelles. Allò que emfàticament en diuen "Madrid" es quedarà igual. No solament ho dic jo. Independentistes dignes, com el meu amic Heribert Barrera, es posarien, crec jo, les mans al cap, com ho va fer ?-m'ho va dir mil vegades i ho va escriure en un article extraordinari i molt clar a la Revista de Catalunya- en ocasió, i en contra, del projecte d'Estatut de Catalunya, concebut per Maragall i ara vigent. Llavors i avui no hi hagué una lluita entre espanyolistes, catalanistes o independentistes.

Era i ha de ser entre aventurers (pels quals la trencadissa sembla un plaer) i els que odiem continuar amb esbojarraments en un país i un Estat on, jugant jugant, s'arribà a un immens superàvit de guerres civils, amanides de sang i, ai las, de bones paraules. Duran ho ha vist clar. Ara cal que també ho vegi l'Església, els votants de CDC i d'UDC i els dirigents i votants del PSC, que semblen atemorits pel que inexorablement acabarà sent un foc d'encenalls.

Però, això sí, és ja, acabi com i quan acabi, molt danyós per la convivència, la serenor i l'economia de tots els catalans.