08 de novembre de 2012
08.11.2012

La jornada intensiva no millora el rendiment i agreuja les diferències

La Fundació Bofill publica un estudi on demostra que les notes no depenen de les hores si no del seu aprofitament

08.11.2012 | 15:46
Els alumnes de l´Institut Hug Roger III de Sort estrenen aquest curs escolar la jornada intensiva

La jornada intensiva als instituts no comporta una millora dels resultats escolars i en canvi, la agreuja les diferències socials entre els alumnes de famílies que poden pagar activitats extraescolars i els que no. Aquesta és la principal conclusió de l'estudi 'A les tres a casa?', de la Fundació Jaume Bofill. L'autora, Elena Sintes, creu que no s'augmenta el temps familiar perquè la major part dels pares arriben a casa més tard de les sis de la tarda. Per això, recomana obrir els centres a les tardes, oferir servei de menjador i d'activitats educatives per a tothom. A més, creu que s'ha de frenar la implantació a Primària, on l'impacte pot ser més gran per la poca autonomia dels infants.

El 70% dels instituts públics catalans han adoptat la jornada intensiva a les aules, i en cinc escoles de Primària s'està duent a terme una prova pilot per tal de comprovar-ne els beneficis. La jornada intensiva a Secundària podria comportar un estalvi de 15 MEUR i suposadament, implica millores en el rendiments acadèmics dels estudiants, ja que es concentren les classes al matí quan els alumnes estan més receptius. Tanmateix, un estudi de la Fundació Jaume Bofill fet públic aquest dijous desmenteix aquests supòsits i aposta per tot el contrari.

'A les tres a casa?. L'impacte social i educatiu de la jornada escolar contínua' demostra que el rendiment escolar no té relació amb el nombre d'hores que els alumnes passen a les aules, sinó en l'aprofitament d'aquestes i per tant, en les metodologies que s'apliquen en les diferents matèries. Elena Sintes, autora de l'estudi, considera que el temps de les proves pilot a Catalunya ha estat massa curt per poder-ne avaluar els efectes en els resultats escolars, però ha assegurat que els estudis internacionals demostren que no existeix aquesta relació.

A més Sintes ha afegit que els països o comunitats en què s'ha optat per la jornada contínua no apareixen sempre en la part alta del rànquing de millors resultats acadèmics i per aquest motiu assegura que és un model en retrocés. Per Sintes, si que queda demostrat però, que si els alumnes passen més hores al centre educatiu duent a terme activitats educatives diverses i envoltats de professionals de l'educació, el rendiment acadèmic final és superior.

Menys hores a l'escola, més desigualtats socials

Per Elena Sintes, un dels efectes més negatius de la jornada compactada és l'augment de les desigualtats socials entre els alumnes que poden pagar les activitats extraescolars de qualitat i els que no. Sintes creu si s'opta per la jornada intensiva, els alumnes han de complementar el temps lectiu amb activitats educatives i el fet que les famílies hagin de pagar-les a falta d'una oferta pública, segrega els alumnes en funció de les possibilitats d'accedir-hi.

Sintes ha remarcat que l'OCDE ja adverteix dels riscos de les desigualtats que deriven d'aquest tipus de jornada, sempre i quan no hi hagi garanties als centres de menjador i extraescolar sense cost addicional a les famílies. I és que l'autora de l'estudi ha recordat que el 60% de les famílies assegura tenir problemes per arribar a final de mes i ha posat sobre la taula el problema del sobreesforç econòmic que implica pels pares la modificació d'aquest horari.

Incompatibilitat d'horaris amb els pares

Un altre dels problemes que detectat la Fundació Jaume Bofill a l'hora d'implantar la jornada intensiva és la disponibilitat horària dels pares i mares i la poca conciliació de la vida laboral i familiar que existeix actualment. Per Sintes, els horaris de l'alumnat venen condicionats pels horaris dels pares i a mode d'exemple, ha explicat que els adolescents no sopen més aviat perquè facin compactada, sinó que sopen quan a casa pot estar fet el sopar.

A Catalunya, segons l'estudi, els pares i mares tenen majoritàriament l'horari partit i el 45% de les mares i el 72% dels pares amb fills adolescents no arriben a casa abans de les sis de la tarda. De fet, només un 12% de les mares i un 4% dels pares hi podrien ser abans de dos quarts de tres. Per això, Sintes alerta que no hi ha garanties que hi pugui haver persones adultes a casa durant la tarda, ja que només un de cada quatre avis ajuda als fills amb la cura de néts. En aquest sentit, Sintes aposta per canviar les jornades laborals i les polítiques de conciliació abans de moure l'horari escolar, per fomentar, que hi hagi més disponibilitat per part dels pares i mares. De fet, Sintes ha citat Finlàndia, com un dels països en què s'ha ofert activitats a les tardes perquè es va detectar que molts adolescents tenien problemes de depressió a causa de la solitud que patien durant les tardes.

Per aquests motius, la Fundació Jaume Bofill conclou que a Catalunya actualment no es donen les condicions necessàries per compactar la jornada amb èxit. Sintes ha destacat el moment de ''desinversió educativa'' que s'està vivint i que no garanteix que hi hagi recursos, ni públics ni particulars, que compensin la reducció del temps escolar, i assegura que s'hauria d'apostar per mantenir els instituts oberts durant la tarda. Per Sintes s'haurien de cobrir aquestes franges horàries amb activitats que no suposin més despesa per a les famílies i ara per ara, no ho considera factible.

Tanmateix, Sintes reconeix que hi haurà localitats o situacions concretes que permetran que l'aplicació de la jornada intensiva sigui més positiva, com pot ser els instituts que agrupen alumnes de molts municipis diferents, però rebutja d'entrada un model estàndard i vàlid per tots els centres.

Criteris més durs per accedir a la jornada intensiva

L'estudi de la Fundació Jaume Bofill demana que per tal d'apaivagar els problemes sorgits de la implantació extensiva de la jornada intensiva, s'endureixin els requisits per accedir-hi, i que es valori, a més de l'impacte acadèmic, l'impacte social que comporta per les oportunitats que tenen els nois i noies quan acaben la seva jornada lectiva. Per això, també demanen que es garanteixi el consens de la comunitat educativa, a través d'un referèndum a les famílies, i no només el consens del consell escolar. Per això, creu que els centres que ja opten per aquesta jornada caldria que s'anessin adaptant per tal de garantir l'obertura dels centres migdia i tarda i no perjudicar les famílies més desafavorides.

Segons el director de la Fundació Jaume Bofill, és un mal moment per dur a terme un canvi ''abrupte'' com la generalització de la jornada intensiva a Primària. Sintes, la implantació de la jornada intensiva a l'etapa de l'Educació Primària cal que es faci amb unes garanties diferents que a la secundària, ja que considera que les escoles que hi optin han de prestar un servei públic equivalent als dels centres que opten per la partida.

Sintes ha assegurat que amb la situació actual a Catalunya no ho consideren una ''mesura factible'' i per tant asseguren que no es podria fer ''amb èxit'', per la qual cosa demanen al departament que no estengui la jornada intensiva a les escoles. Segons els responsables de l'estudi, la tendència hauria d'encaminar-se cap a construir una escola ''més oberta'' que s'integri amb l'entorn, tal i com passa en indrets, per exemple, d'Alemanya, en què la implicació dels ajuntaments és bàsica per potenciar la funció més social de les escoles.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook