Catalunya mantindrà la taxa d'un euro per recepta, que va implantar el juny passat, i Madrid segueix amb la intenció d'aplicar-la des de gener, malgrat que el Consell d'Estat hagi considerat que aquesta mesura "vulnera l'ordre constitucional", segons un dictamen conegut ahir públicament.

El màxim òrgan consultiu del Govern argumenta que les autonomies "no poden incidir, ni directament ni indirectament, en la fixació dels preus dels medicaments que són objecte de finançament públic".

El Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat, que va sol·licitar l'informe, ha insistit que recorrerà en el Tribunal Constitucional (TC) la decisió d'aquestes comunitats si no arriba a un acord amb elles, perquè creu que no són competents. Però el president de Madrid, Ignacio González, va afirmar que aquesta taxa sí que entra dins de les competències de la comunitat, perquè "no afecta" el cost dels medicaments, sinó que té una funció dissuasòria, si bé està disposat a "seure a parlar amb el Govern per solucionar discrepàncies". El departament de Salut de la Generalitat continua emparant-se en la interpretació del Consell de Garanties Estatutàries de Catalunya, que va dictaminar la constitucionalitat de la nova taxa, i afegeix que l'opinió del Consell d'Estat "no és vinculant".

La vicepresidenta del Govern, Soraya Sáenz de Santamaría, va assegurar que l'Executiu tractarà de "fer entendre" al Govern català la "inconstitucionalitat" d'aquest pagament i la necessitat de la seva modificació, abans d'acudir al TC.

En la conferència de premsa posterior al Consell de Ministres, Sáenz de Santamaría va recordar que existeix una taula de diàleg oberta amb la Generalitat per tractar la qüestió i intentar evitar acudir al Constitucional.

El termini per arribar a un acord en aquestes converses acaba a final de desembre, segons Sanitat.

En el cas de Madrid, "quan sigui, si és, una norma jurídica, es procedirà de la mateixa manera" va aclarir la vicepresidenta. De la seva banda, la ministra de Sanitat, Ana Mato, va explicar que coneixia l'informe del Consell d'Estat des de feia "bastant temps, sis mesos" i González va assegurar que ell també ho sabia.

Les reaccions

La secretària de Política Social del PSOE, Trinidad Jiménez, va qualificar d'"inadmissible" que el Govern i la ministra Mato coneguin des de juny l'informe i es va preguntar a què esperen per recórrer l'euro per recepta, que suposa "una desigualtat manifesta" entre els espanyols. El candidat del PSC a la presidència de la Generalitat de Catalunya, Pere Navarro, va recordar que el seu partit ja es va oposar a la taxa per "injusta".

El Consell d'Estat entén que no cal admetre que, en l'exercici de la seva potestat tributària, les comunitats imposin gravàmens "l'exacció dels quals comporti, en última instància, un increment del cost que els ciutadans hagin d'abonar per obtenir un determinat medicament o producte sanitari".

No es retreu una eventual falta de competència de la Generalitat per establir tributs, sinó que "la instauració d'aquesta taxa vulneri l'ordre de competències i, en concret, l'article 149.1.16 de la Carta Magna". En el cas català, abunda el Consell d'Estat, la taxa també "entra en conflicte" amb l'article 149.1.1 de la Constitució, perquè "correspon a l'Estat la competència exclusiva per a la regulació de les condicions bàsiques que garanteixin la igualtat dels espanyols en l'exercici dels drets i en el compliment dels deures".

La decisió del Consell d'Estat, que va ser valorada per la Federació d'Associacions per a la Defensa de la Sanitat Pública, va comptar, això no obstant, amb tres vots particulars -Fernando Ledesma, María Teresa Fernández de la Vega i Enrique Alonso-, que van considerar que no existeixen motius suficients" per considerar la inconstitucionalitat de l'euro per recepta.

Origen de la taxa

La Generalitat de Catalunya va implantar la taxa farmacèutica amb la intenció de contribuir a finançar el sistema sanitari i moderar el consum de medicaments, amb un pagament màxim de 61 euros anuals i per a productes de més d'1,67 euros.

Només estan exempts uns 127.000 ciutadans en risc d'exclusió social, que són els beneficiaris del Programa de Renda Mínima d'Inserció, els d'una pensió no contributiva, de la Llei de la Integració Social dels Minusvàlids i del Fons d'Assistència Social.