Un dels temes que ha marcat l'agenda del Govern català durant el final d'aquesta legislatura ha estat la privatització d'Aigües Ter Llobregat (ATLL). Finalment l'empresa madrilenya Acciona s'ha imposat a Agbar i ha guanyat l'adjudicació de la principal compa?nyia que abasteix aigua a l'àrea metropolitana de Barcelona. La decisió de qui es quedava amb aquest "buc insígnia" fins i tot va provocar una crisi entre els membres del Govern català. La pugna entre el conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder, i el president de la Generalitat, Artur Mas, al voltant la designació d'Acciona com l'escollida per regir ATLL hauria retardat uns dies el procés.

Tal i com va publicar Diari de Girona, Mas va frenar a principis de novembre l'adjudicació d'Acciona (empresa seleccionada per la conselleria de Territori) suposadament després que Agbar (principal competidora per la gestió d'ATLL) denunciés que l'oferta de l'empresa madrilenya per gestionar els rius catalans incloïa "una baixada de preus temerària i irreal". Agbar, presidida per Ángel Simón i participada per La Caixa, va amenaçar fins i tot amb impugnar el concurs i portar la concessió d'Acciona als tribunals.

Finalment, Acciona ha estat la vencedora i s'ha adjudicat la gestió d'ATLL per als propers 50 anys per un import de 1.000 milions d'euros, dels quals gairebé 300 s'han d'abonar en el moment de la firma del contracte. La venda o la concessió d'Aigües Ter-LLobregat feia temps que estava sobre la taula i finalment s'ha desencallat.

Aquesta concessió s'allargarà fins al 2061 i, segons consta a la documentació, la concessionarìa podrà extreure fins a 166 hectòmetres cúbics anuals durant bona part d'aquest termini. El conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder, va afirmar que la concessió ja preveu una quantitat que garanteix el cabal ecològic del riu Ter al llarg de tot l'any, i que aquest s'haurà de complir. Recoder va dir que tot i la privatització, ATLL "continuarà essent una concessió pública controlada administrativament".

Les reaccions

El Govern de CiU justifica la privatització d'ATLL per "fer front a l'enorme dèficit pressupostari heretat i per millorar-ne la gestió". Assegura que "el procés s'ha fet amb total transparència i amb un concurs especialment dissenyat perquè l'oferta guanyadora fos la que preveia el preu més barat de l'aigua per als consumidors". CiU assegura que l'actual Govern ha respectat en tot moment "el cabal de 3 m3/s del Ter al seu pas per Girona, tal i com fixa la llei.

No tothom recolza aquesta iniciativa. Per ERC, "la privatització que vol tirar endavant el govern de CiU és mercadejar amb un bé públic com és l'aigua". Els republicans recorden que el retorn del cabal del riu Ter és una de les seves demandes històriques i denuncien que amb la privatització "això no serà possible". També preveuen "un increment de la factura dels usuaris finals". El PPC considera que la concessió d'ATLL "no s'ha fet de forma correcte ja que ha estat poc transparent i s'ha fet enmig d'una campanya electoral". Per això es compromet a "revisar i a verificar la concessió per assegurar que aquesta no impedeix la recuperació dels cabals del Ter".

SI s'oposa "frontalment" a la privatització d'ATLL i diu que en aquesta legislatura "prioritzarà la garantia del cabal ecològic del Ter". A més, advoca a favor d'un gran pacte entre les forces gironines "per salvar el Ter de la seva actual situació de dèficit de cabal".

Per la seva banda, ICV assegura que la venda d'ATLL a l'empresa privada Acciona "significa la mort del riu Ter" i considera que aquesta venda "representa una expropiació indeguda de les instal·lacions d'aigua de més de 100 municipis que han pagat per connectar-se a la xarxa Ter-Llobregat".

El PSC aposta per una gestió integral del cicle de l'aigua i, dins d'aquesta, "el continuar exigint la reivindicació històrica del compliment del retorn del cabal del Ter". A més, es mostra contrari a la privatització d'ATLL.