La tempesta d'informes anònims policials filtrats durant la passada campanya electoral catalana, en els quals s'atribueixen al president de la Generalitat, Artur Mas, i a la família de Jordi Pujol comptes multimilionaris a Suïssa amb fons procedents de la pràctica corrupta del cobrament de comissions ha donat pas a una guerra mediàtica sense quarter en què es creuen greus acusacions.

Tot arrenca d'un suposat esborrany de la Unitat Central de Delinqüència Econòmica i Fiscal (Udef) publicat pel diari El Mundo, en què s'afirma que part de les comissions del 4% que les empreses pagaven per adjudicacions d'obres i serveis a Convergència a través de la trama del Palau de la Música s'havien desviat als comptes personals dels dirigents nacionalistes. Aquest informe denunciava dipòsits multimilionaris a Suïssa i Liechtestein controlats per Artur Mas i el seu pare (ja mort) així com per Jordi Pujol, la seva dona, Marta Ferrusola, i el seu primogènit, Jordi.

El suposat document afirma que els Pujol disposaven de tres comptes numerats i dues caixes de seguretat amb número correlatiu a la que Fèlix Millet -responsable del Palau de la Música- té en el mateix banc de Lausana. A partir d'aquí, i en ple fragor de l'ofensiva sobiranista llançada per Mas, se succeeixen cinc informes policials més, tots anònims, en els quals es quantifiquen les suposades fortunes del matrimoni Pujol i quatre dels seus fills a Europa i Amèrica i s'ataca jutges i fiscals.

El clima s'enverina definitivament quan El País assegura que "comandaments policials actuen al marge de la llei contra polítics catalans" i difonen "acusacions sense proves per denigrar" els independentistes. El diari sosté que un grup d'agents ha fabricat cinc informes sense firma més basats "en sumaris oberts barrejats amb dades sense contrastar" i en els quals "acusen jutges, polítics i directius dels principals diaris catalans". Aquest mitjà atribueix l'autoria d'aquests a policies que pretenen defensar la unitat d'Espanya. Fins i tot dóna a entendre que es fabriquen en algun departament d'Interior.

Denuncia a més que aquests agents desqualifiquen els jutges i fiscals que han imputat dos extresorers de Convergència pel cas Palau, en el qual el llavors Govern de Pujol va adjudicar obra a Ferrovial a canvi de comissions milionàries i que a més van impulsar la investigació de la trama de la concessió d'estacions d'ITV, en què estaria implicat un fill de l'expresident català. Les sospites es dirigeixen a l'excap de la Udef José Luis Oliveras, qui juntament al responsable d'assumptes interns, Marcelino Martín, va arribar a demanar el cas Palau al representant del ministeri públic, circumstància que el fiscal general, Eduardo Torres-Dulce, va titllar d'irregular.

Acusacions mútues

L'endemà, el diari de Pedro J. Ramírez contraataca amb una acusació -"El País enfanga el camp per ajudar la cúpula de CiU"- i dues preguntes: "Per què protegeix Prisa als polítics corruptes que intenten destruir Espanya? Ho fan per diners, per castigar Espanya per aquest passat franquista en el qual van prosperar ells i els seus parents o per les dues coses a la vegada?". Vint-i-quatre hores després dóna crèdit a un comunicat en el qual el Sindicat Unificat de la Policia denuncia que hi ha mitjans que protegeixen els corruptes a Catalunya i acusa el diari de Prisa de demanar sancions per a agents decents.

L'última gran espurna salta aquest dimecres 26, quan sota el titular "Oleguer Pujol controla la societat que va comprar a Prisa els seus inmobles", El Mundo assegura que "Drago Capital va fer la seva inversió des d'un paradís fiscal, va proporcionar 242 milions de plusvàlues a l'editora d'El País i s'ha convertit en l'arrendador del qual depèn la seva venda". Assegura que una "reveladora connexió d'interessos econòmics surt a la llum" i irònicament considera estrany que el diari rival "no n'hagi informat els seus lectors, ja que no faltaria un mal pensat per qui aquesta venda i aquesta renda han pogut greixar la impunitat de la cúpula de CiU".

Dijous, 27, El País es llança a la jugular d'El Mundo i La Gaceta qualificant-los d'"agitadors" i "cavernaris" per la seva "hilarant informació" sobre els negocis de Prisa amb els Pujol. Rebla la seva editorial acusant "la premsa cavernària de muntar la partida de la porra" amb la complaença del Govern i alerta de la greu amenaça que suposa aquest "patrioterisme" tant per a la unitat d'Espanya com per a la democràcia. En una altra pàgina reconeix que fa quatre anys, l'editor de Prisa va vendre tres de les seves seus per 300 milions (amb 227 de plusvàlues) a un grup empresarial en el qual participava Oleguer Pujol, un dels fills de l'expresident de la Generalitat. Recorda que l'operació amb Longshore va ser comunicada a la Comissió Nacional del Mercat de Valors i explica que aquesta companyia estava participada per Drago al 50%. Admet finalment El País que la seva editora va signar amb els nous propietaris contractes d'arrendament per quinze anys.