"Les màquines afinen molt però no consolen, i els malalts necessiten amor i consol". Aquesta és una de les lliçons que donava Moisès Broggi en una entrevista amb l'ACN el setembre del 2011. L'experimentat cirurgià, que ha mort aquest dilluns als 104 anys, es va forjar al front curant els ferits de la Guerra Civil, i entre quiròfans, on va destacar per la seva vessant humanista. Encara que reconeixia tota la importància dels avenços científics perquè han millorat la qualitat de vida de les persones, també lamentava que anava en detriment de la relació entre metge i pacient. Moisès Broggi (Barcelona, 1908-Barcelona, 2012) va arribar als últims dies amb una salut i un cap envejables, actiu i compromès. Des de la vellesa, creia que l'única cosa que persisteix quan un es fa gran és "allò espiritual", per això reivindicava el "concepte de Déu", entès com allò que sobreviu "acceptat per totes les religions".

"Hi ha alguna cosa que empeny totes les coses i les harmonitza, que fa que l'univers funcioni sempre de la mateixa manera i la vida dels homes també", explicava el doctor, convençut que la religió s'havia de "fomentar per garantir viure amb esperança". "No hi ha res pitjor que el no-res", continuava, creient que ningú acceptaria una vida sense esperança, que acabés en el no-res.

Broggi veia el món amb preocupació perquè, al seu parer, no camina en la bona direcció per "construir un món més just i igualitari". Se n'alegrava dels avenços de la tècnica i la ciència però creia que les màquines donen molta "angoixa, enveja i supèrbia". Pregava perquè els homes s'estimessin més els uns als altres.

En els últims anys, la seva vida pública tenia sempre relació amb la defensa d'una Catalunya independent, i va ser un dels membres destacats de la creació de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), a més d'encapçalar manifestacions històriques com la del 10J o engrescar-se a anar de forma simbòlica a les llistes al Senat per ERC als seus 103 anys.

Tenia molt clar que les relacions entre Catalunya i Espanya s'havien de trencar de forma amistosa perquè els catalans poguessin construir el seu estat. "El que afecta Catalunya s'ha de resoldre a Catalunya i no a Madrid", manifestava, conscient que "tot això no és fàcil", però "és l'única via de salvació per evitar el desastre".