Un dels més grans i més silenciats casos de corrupció que s'han viscut a Catalunya -milions d'euros per formar aturats desviats cap a altres finalitats- s'ha liquidat amb penes menors. Negociacions soterrades han evitat la celebració d'un judici amb implicacions polítiques.

El fiscal, Fernando Rodríguez Rey, s'ha vist obligat a buscar un pacte per ordre superior. La Fiscalia és una institució jerarquitzada. Fa una desena d'anys un alt dirigent de CDC em va dir: "Tant ens fa el que publiqueu del cas Treball. Això afecta Unió Democràtica". Els temps han canviat. Duran s'ha estalviat la seva foto com a testimoni per parlar del finançament il·legal d'UDC, però Artur Mas tampoc volia que la seva agenda política cap a la "transició nacional" es veiés alterada durant quatre mesos per un judici que tractava d'un cas de corrupció dels seus socis i d'un govern del qual ell havia format part. Ja hi ha prou llenya al foc amb el cas Millet, el de les ITV i els negocis de la família Pujol-Ferrusola. Calia liquidar-ho amb el petit sacrifici d'Unió Democràtica d'admetre que es va finançar il·legalment, però menys desgastador que el judici i la incertesa d'una condemna més exemplar. UDC, com s'ha comprovat en altres casos, té bones relacions amb el PP i, per extensió, amb una Fiscalia que depén del ministre de Justícia, el mateix que va indultar Josep Maria Servitge pel cas Farreres. Al PP tampoc li convenia veure que el seu número dos al Parlament hagués de declarar per un cas de corrupció de quan ell militava a UDC. Per tant, cercle tancat.

Tot ha estat una gran farsa, començant per l'interès dels mitjans de comunicació públics i els privats subvencionats en focalitzar el cas en l'empresari andorrà Fidel Pallerols. Aquest no ha sigut mai el cas Pallerols. Ha sigut el cas Treball i, per derivació, el cas Unió com ha certificat la sentència: la principal pena de presó és per a Lluís Gavaldà (Conselleria de Treball) i UDC haurà de pagar una indemnització com a responsable. El cas va ser un episodi de corrupció conjunt entre la Conselleria de Treball i Unió Democràtica amb milions d'euros per formar aturats que es van desviar de la seva finalitat. Pallerols no ocupava cap càrrec públic.

Veure com ahir tots els mitjans de Catalunya publicaven només la foto de Fidel Pallerols, com a únic protagonista del cas, ometent que allà el que es jutjava era un comportament il·lícit d'un govern i d'un partit, és el resultat d'un periodisme condicionat per les subvencions i per la submissió al poder. Tot sigui per no desviar-se del discurs oficial: la corrupció és cosa d'Espanya, Catalunya és un oasi.