25 de gener de 2013
25.01.2013
40 Años
40 Años

les contradiccions del psc

25.01.2013 | 01:00
les contradiccions del psc

La Declaració de Sobirania promoguda per CiU i ERC ja ha aconseguit una primera modificació notable de la realitat política catalana: petar el PSC. Dimecres cinc dels seus vint diputats al Parlament de Catalunya es van fer els absents per no seguir la consigna de la direcció i votar en contra de declarar el poble català com a subjecte polític i jurídic sobirà. Una declaració, diguem-ho de passada, que no aguantaria gaires anàlisis jurídiques, però això és igual: no s'expressava una realitat sinó una aspiració que és un desafiament, i la direcció del PSC no s'hi apunta, mentre que els dissidents sí que s'hi haurien apuntat. I no només ells: fins a dotze membres del consell nacional del partit van signar un manifest per fer-los costat. Entre els signants, Montserrat Tura, Joaquim Nadal i Raimon Obiols. Una revolta clara i dura contra Pere Navarro, i una amenaça dura i clara de fragmentació de la formació, que es resolgui com es resolgui, és segur que l'afeblirà. I això beneficia a curt termini els dos grups que van promoure la declaració: CiU, perquè com a partit de govern li convé una oposició feble, i ERC, que té per objectiu consolidar-se com a segona força catalana. Ja ho és en escons al Parlament, però encara no en vots, i en cap dels dos aspectes a les eleccions generals. Un PSC barallat per dins li facilita les coses. Però amb independència de si els signants del pacte de legislatura pensaven en aquest benefici col·lateral quan van promoure la declaració, el cert és que el PSC s'ha ficat tot sol en aquest embolic, perquè mai no ha aclarit del tot les seves idees. El debat entre els qui atribueixen la davallada imparable a suposats excessos catalanistes -com haver pactat amb ERC al tripartit- i els qui en culpen justament el contrari -l'excessiva dependència del PSOE- no ha estat mai resolt. L'ambigüitat ha permès durant anys al PSC ser un partit pont que aplegués identitats nacionals diferents compromeses amb l'autogovern, igual que CiU aplegava també diferents intensitats de sobiranisme a l'entorn del seu pal de paller. Però aquests semblen temps passats. Està mig dibuixat un mapa a la basca, amb un partit nacionalista i un de constitucionalista tant a la dreta com a l'esquerra. CiU, ERC i PP se senten còmodes en aquest nou esquema, mentre que el PSC dubta si vol fer el paper de Patxi López. Però això que s'anomena "el procés" l'empeny a definir-se. Entendre's o trencar-se. Tenen mala peça al teler.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema