Les possibilitats que Mas se'n surti amb la seva agenda sobiranista o independentista no són zero, sinó menys infinit. És un sentiment que veig créixer, en particular en el si de CDC. Moltes fonts del propi partit de Mas me'n donen dades concretes i creixents.

No se'm pot acusar de dir-ho sibil·linament. Ho afirmo tal com raja. Ho faig en base a informació, no pas raonaments. No extrapolo respecte a cap fenomen que hagi viscut o estudiat. Faig una anàlisi concreta del fet concret i sobretot uso algunes de les moltes fonts fiables que he anat acumulant en decennis de fer de periodista. Ho faig donant primacia a les fonts de CDC.

S'ha estirat tant el braç, més que la màniga, que moltes persones no veuen la màniga. A la vegada, el fet que la mort estigui anunciada no vol dir que tingui data prefixada.

Si Mas tingués un polsim de patriotisme ja hauria traçat una marxa enrere. Però no ho ha fet. Ni crec que ho faci, atesa la centralitat del seu ego. Patirem força més.

Ho farem tots. Ho ha començat a sentir el PSC, cosa lògica, perquè en ser un partit que sempre s'ha considerat federal, té sentit que l'anada vers els extrems identitaris l'afecti abans i més que a altres.

Aviat també afectarà a Iniciativa. Crec que s'ha precipitat i que hi haurà un reflux en el seu si. Iniciativa té el defecte de tendir a creure que pot pescar millor en aigües agitades. Però no és una força que cerqui el caos, per tant, segur que haurà de fer repensaments.

Estem en un país on tenir posicions moderades de vegades és molt més perillós que identificar-se amb les radicals. Puc posar dos exemples brutals. Un és el Carles Rahola (1881-1939). Podia haver estar perfectament mort per algun anarquista, però va ser assassinat pel franquisme. Un altre cas és Manuel Carrasco Formiguera (1890-1938). Fugint de ser mort per la FAI va ser afusellat per Franco.

El meu enyorat amic Gabriel Cardona, gran historiador i fundador de la UMD, sempre recordava una frase que atribuïa al general franquista Queipo de Llano: "los tibios al paredón".

Però això sempre ha acabat malament. Per a CDC ja hi està anant. Mas no va voler reconèixer la seva desfeta el 25-N i, fa quatre dies, va fer (ell i sobretot els seus talibans) una gran bestiesa, en imputar la pèrdua de vot de CiU en les enquestes a Duran i Lleida, acusant-lo de ser massa moderat. Com CDC no veu que perd vot moderat, en forma de gent que prefereix i preferirà abstenir-se?

Quan ho vaig veure me'n vaig fer creus. Mas no hi entén res de revolucions o de trencadisses, malgrat que la seva anada ver l'independentisme n' ha estat una de manual.

En podria posar mil exemples. N'hi hauria d'haver prou de recordar que en cinc anys, la revolució francesa (1789) passà de ser una carnisseria sangonosa a un govern moderat, el del 9 Termidor, juliol del 1794. Cinc anys més tard es creà un Estat reaccionari i imperialista, amb Napoleó, seguit del cop d'Estat del 18 brumari (1799), i més tard (1804) d' un imperi ultrareaccionari, imperialista i policíac.

Aquesta és la norma en totes les trencadisses. A més, algú s'imagina un Mas que ha estat incapaç de resoldre problemes menys dramàtics (si bé molt importants i urgents, com la situació econòmica) liderant un trasbals que ningú seriós no vol?

Dintre de ben poc tot semblarà una bogeria. En cap moment no ha tingut ni cap ni peus. Ha semblat un clam al Sol que hagués estat impossible de plantejar si la Generalitat no hagués disposat de la màquina d'adoctrinament que són els seus mitjans de comunicació, en especial TV3. Fins ara s'hi afegia La Vanguardia, que ha fet figa.

Quin pensament seriós hi ha darrere tot això? Quins dirigents, atès que allò dels "millors" ja no s'ho empassa ni una criatura? Quins suports internacionals? Montenegro, que Jordi Pujol va posar com a ?exemple? Tot plegat fa vies d'aigües per ?totes bandes. Com més es tardi a assumir-ho, pitjor serà. Mas no ho vol admetre perquè la fi d'aquesta irracional borratxera també serà la fi definitiva de la seva carrera política. L'agonia pot ser lenta, però per davant no queda res més que una ridícula agonia.