Alguns dirigents i militants de CDC es creuen que estan vivint un repte històric, el resultat del qual està en les seves mans. Si entenen que el fet històric que està al seu abast és la creació d'un Estat català estan equivocats a més no poder.

Era més possible somniar en un Estat català fa cinc anys, o deu, o vint, que no pas ara. Jo no hi creia i ho considerava errat del tot. Però tampoc m'angoixava perquè no podia imaginar la bogeria actual. Hi ha un altre fet històric que està en les mans de CDC dur-lo a terme o evitar-lo: és ensorrar el catalanisme i la mateixa CDC.

Tot pot acabar d'una manera molt pitjor que la pròpia de la situació actual (ja esgarrifosa) a la qual ens ha portat Mas. Aquest, que tan impròpiament vol passar per mariner, hauria de saber que hi ha un tipus de nusos que, com més te'n vols desfer, més lligat quedes. Va d'això. De fet, sempre hi ha anat. Però ara clama al cel.

Estem en un moment en què seria prou heroic intentar quedar com estàvem abans de començar l'aventura de Mas. Segurament ja ni això és possible. Però sempre és millor salvar una dotzena de mobles que no pas cap. Demà resultarà més difícil que avui.

Hi ha una altra heroïcitat, tant o més difícil, que potser també podrien considerar els dirigents i militants de CDC. És salvar el seu propi partit. Per dir-ho en ?lletraferit: la tasca s'endevina feixuga. Fins i tot diria que impossible.

Dintre de quatre dies això empitjorarà exponencialment, en particular a comarques, amb la destrossa ja no sols de la sanitat pública -l'Institut Català de la Salut (ICS) i els vuit grans hospitals transferits per l'Estat- sinó també amb la destrucció boja de la sanitat concertada. Se'ls està deixant de pagar i contractant menys activitat, amb la qual cosa el tancament de plantes serà inevitable. Quant a la privatització de l'ABS de l'Escala és l'inici del que serà la norma. O que badem?

Com vaig escriure des dels meus primers (i llavors insòlits) articles sobre les retallades, aleshores Boi Ruiz volia efectuar-les en benefici de la privada concertada. Ara estem en una altra situació,en la qual la Generalitat es vol carregar no només l'ICS ( la pública pura) sinó també la concertada, és a dir la XHUP (Xarxa Hospitalària d'Ús Públic).

Si en tinc la possibilitat, n'hauré d'escriure algunes dotzenes d'articles. Ho faci o no, el 2013 no serà l'any de cap pretesa "revolució" (entre cometes ben grosses) independentista, o sobiranista o el que en vulguin dir. Serà l'any del tret al clatell, contrarevolucionari ( ara sense cometes) a la sanitat catalana. Qui vulgui pensar malament que ho faci, amb la certesa de que es quedarà curt. Tindrem tema i jo tinc la màxima voluntat d'exposar-lo.

La qüestió d'avui és mostrar als militants de CDC que el seu repte històric és deixar de fer somiar truites independentistes, per tenir el seny de tocar de peus a terra, deixant de fer mal als seus connacionals. Han estat llançant fum demagògic per tapar la incapacitat per governar, una ineptitud econòmica i una destrossa de l'Estat del Benestar (en especial la sanitat) que ningú s'hauria pogut imaginar.

Mas no canviarà. Ja vaig exposar que era un cas de manual de, com a mínim, la "escalation of commitment", formulada pel professor Barry M. Staw. Però voldria creure que dins de CDC creixerà el nombre de ments serenes, cors nobles i veus clares (ara forçosament a cap d'orella) que contribuiran a parar a uns bàrbars, enemics del progrés de la nostra pàtria i de totes les llibertats i drets reals dels seus habitants. O els paren i foragiten o bé CDC serà arrossegada a l'abisme, vers el qual va corrent Mas, cantant -summa follia- himnes de victòria.