07 de abril de 2013
07.04.2013

La Generalitat manté el personal adscrit a les "ambaixades" tot i les retallades

Un total de 26 persones treballen a les delegacions exteriors que el Govern català té repartides per tot el món

07.04.2013 | 00:00
El Govern liderat per Mas defensa la necessitat d'aquestes oficines.

Les anomenades "ambaixades" catalanes han protagonitzat en els últims anys un estira-i-arronsa entre la Generalitat i el Govern espanyol. Mentre que el primer defensa les delegacions a l'estranger com una peça clau per mantenir "el seu perfil propi" i dinamitzar l'economia catalana, l'Executiu liderat per Mariano Rajoy insisteix en tancar-les. L'últim ha estat el ministre d'Afers Estrangers, José Manuel García-Margallo, que recentment ha "convidat" les comunitats autònomes a integrar els seus representants a l'estranger a les ambaixades espanyoles. La seva invitació anava acompanyada del següent missatge: les comunitats hauran de decidir si prefereixen "tancar ambulatoris o delegacions a l'exterior". La resposta del conseller de la Presidència i portaveu del Govern, Francesc Homs, ha estat clara. "A partir d'ara la Generalitat farà més activitat exterior que mai (...) per raons econòmiques i pel procés en què està immers el país". Homs, a més, ha assegurat que "pensar que voltar pel món es fa per caprici és estar dos segles enrere" i ha puntualitzat que, a diferència de l'Estat, "el que no farem és gastar 330.000 euros en coberteria i estovalles", referint-se al cost que han destinat les ambaixades espanyoles en aquest concepte.
Malgrat els missatges que arriben des de Madrid i el context de retallades pressupostàries, la Generalitat tira endavant amb la seva política d'"ambaixades" que l'any 2012 va donar feina a un total de 26 persones. La delegació exterior de Brussel·les és la que ocupa a més professionals, un total de 16. La segueixen de lluny la de França (3), el Regne Unit (3) Alemanya (2) i els Estats Units (2). El nombre de persones que treballen per les "ambaixades" catalanes no ha variat respecte al 2011. L'única diferència és que l'empleat que hi havia a l'Argentina ja no hi és mentre que la delegació dels Estats Units va doblar l'any passat el nombre de treballadors passant d'un a dos. Aquestes són les dades que publicava dimecres passat el Butlletí Oficial del Parlament (BOPC) en una resposta que el Govern va donar al portaveu del PP, Enric Millo.
Pel que fa al cost que va suposar durant els exercicis 2011 i 2012 el funcionament i manteniment de les delegacions de la Generalitat a l'exterior, el Govern es remet a les partides pressupostàries destinades a aquest concepte. Una consulta als comptes permet posar-hi preu. D'aquesta manera, la xifra que es recull en l'apartat "Delegacions, oficines i missions exteriors" el 2011 va ser de 1,14 milions d'euros. Una xifra quasi idèntica es va repetir el 2012 (1,1 milions).

Supressió d'empreses
Per fer front a la crisi econòmica que ha deixat en una situació delicada les arques públiques, la Generalitat va aprovar el 2011 un paquet de mesures de racionalització i simplificació de l'estructura del sector públic on es preveia una disminució neta de 64 entitats del sector públic. D'aquestes, 38 (13,8%) són extincions o processos de liquidació gestionats fins al 20 de juliol de 2011 i 26 (9,5%) responen a noves supressions o desvinculacions previstes al present Acord de Govern, a la Llei de Mesures Fiscals i Financeres, i als projectes de Llei d'agilitat i reestructuració administrativa, de simplificació i millora de la regulació i de promoció de l'activitat econòmica. Per saber l'estat del procés de racionalització, el portaveu del PPC, Enric Millo, va preguntar al Govern sobre "les entitats autònomes administraties de la Generalitat que es van suprimir el 2011". Davant d'aquesta pregunta, el Govern especifica que durant aquell exercici es van efectuar dues desvinculacions i nou supressions, a més d'onze supressions per fusió en un altra entitat, de les quals "cinc són fusions per absorció de la seva matriu", mentre que dues entitats "es fusionen per donar lloc a una de nova", "una entitat les funcions de la qual són assumides per entitats de foment cultural i tres que s'integren en entitats amb funcions o activitats similars".Segons especifica el Govern en la seva resposta publicada al BOPC, la principal operació és la integració de l'ICCA en ICF, si bé l'impacte durant el 2011 és només parcial, ja que el "seu impacte complet es produeix en el 2012 amb un import que supera els 300.000 euros". El Govern també avança que durant el 2011 es van suprimir 13 entitats mentre que durant el 2013, es preveuen suprimir 30 entitats. "Aquesta previsió respon bàsicament al que estableix una norma amb rang legal o, en el seu cas, a una autorització ja acordada pel Govern".

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook