El Tribunal Constitucional ha admès a tràmit el recurs d'empara i la demanda que la Federació d'Associacions de Pares i Mares de Catalunya (Fapac) va presentar l'any passat, després que el Parlament aturés la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) amb la qual volien restablir la sisena hora a les escoles públiques.

L'admissió del recurs ha satisfet la Fapac, ja que el Tribunal Constitucional només sol acceptar un 1% dels recursos que se li presenten. Davant aquest fet, la federació ha tornat a denunciar que l'aturada de la ILP "Per la igualtat d'oportunitats en el sistema educatiu català. Sisena hora per a tothom" -que la Mesa del Parlament va admetre en un primer moment, per canviar d'opinió pocs dies després- va ser "un atemptat contra la llibertat democràtica i la participació política a la ciutadania".

El febrer del 2012, la Fapac va impulsar aquesta iniciativa amb l'objectiu de reclamar que la sisena hora es tornés a implantar de forma generalitzada i gratuïta a totes les escoles públiques. Amb aquesta mesura, el col·lectiu de pares i mares considera que es dóna "les mateixes oportunitats" a tot l'alumnat, "independentment del centre on estudiïn i aconseguir una millora en l'equitat del sistema escolar". La federació es refereix a garantir les mateixes oferta i possibilitats tant a la xarxa pública com la privada concertada, que entre els anys 2006 i 2011 van oferir la sisena hora. Una de les primeres decisions de la consellera d'Ensenyament Irene Rigau va ser suprimir aquesta hora complementària, que es va introduir durant el tripartit.

En consideració de la Fapac, la retirada de la sisena hora no es deu a una manca de recursos sinó a "una determinada aposta seguida pel Govern català per diferenciar les escoles segons sigui la seva titularitat". Per demostrar la incidència d'aquesta hora de més, la federació manté que suprimir-la equival a la pèrdua de tot un curs per a cada alumne, un cop finalitza la Primària; i, pel que fa als mestres, afimen que "ha suposat un ERO camuflat al Departament d'Ensenyament" perquè ha suposat "la destrucció de més de 3.500 llocs de treball".