06 de juny de 2013
06.06.2013

Mas critica que l'Estat "subsidiat" pagui dues pagues extra i Catalunya una

Els funcionaris catalans que cobren menys de 18.068 euros a l'any mantindran aquest 2013 les dues extraordinàries

06.06.2013 | 07:07
Mas, ahir, durant una de les seves intervencions en la sessió de control al Govern al Parlament.

El president de la Generalitat, Artur Mas, va criticar ahir que a l'Estat espanyol "subvencionat i subsidiat" es mantinguin les dues pagues extres als funcionaris quan la "Catalunya productiva", pel "coratge" del Govern, n'havia abonat només una, restant així una paga als seus 200.000 empleats públics.
"Tenim el coratge, d'una banda, i l'obligació, de l'altra, de deixar de pagar una extra" als funcionaris "quan a la resta de l'Estat, fins i tot a l'Administració central, les paguen totes dues", va subratllar Mas al Parlament, abans de preguntar-se: "No n'hi ha prou ja que la Catalunya productiva hagi de pagar una sola extra i l'Estat subsidiat i subvencionat en pugui pagar dues?".
Així va respondre Mas al Parlament a la presidenta del PPC, Alícia Sánchez-Camacho, en la sessió de control al president català, en què els líders catalans no van interpel·lar el president sobre la dimissió del director de Serveis Penitenciaris de la Generalitat, Xavier Martorell, esquitxat per la seva presumpta vinculació amb casos d'espionatge polític. La sessió de control es va centrar, entre altres aspectes, en la situació del mercat laboral, el funcionariat, els viatges de Mas a l'estranger -després de la seva visita aquesta setmana a París-, el procés de la consulta sobiranista i l'acord de legislatura entre CiU i ERC. Sobre el mercat laboral, Sánchez-Camacho va afirmar que "Catalunya ha reduït el nombre d'aturats en l'últim mes malgrat el Govern". La líder del PPC va criticar l'acord de governabilitat entre CiU i ERC, que Mas veu "correcte" malgrat que no permet aprovar els pressupostos de la Generalitat: "Correcte per a qui? Per als catalans que no tenen pressupostos i veuen com el seu Govern està absolutament paralitzat?". El president de la Generalitat va fer un balanç "correcte" del pacte de legislatura amb ERC, mentre que amb el Govern central la relació és "incorrecta".
L'altre debat agre de la sessió de control el van protagonitzar Mas i el president de Ciutadans, Albert Rivera, en què el líder de C's va opinar que Mas va havia fracassat quan va convocar eleccions anticipades i va perdre dotze diputats. Des de llavors, va dir Rivera, el president estava gestionant aquest fracàs, però va avisar que això "s'esgota". "Pot convocar una cimera, dos cimeres, tres, quatre, però això s'esgota".
"Presenti una moció de censura al Parlament si considera que he de deixar el càrrec i segurament farà el ridícul", va replicar Mas, que varetreure a Rivera que practiqués la "demagògia i un populisme del més barat del món".
El líder del PSC, Pere Navarro, va criticar de la seva banda que el govern català no hagués aprovat "ni una sola llei" en sis mesos i fos incapaç de portar els pressupostos del 2013 al Parlament, a la qual cosa Mas li va respondre citant l'expresident català socialista, Pasqual Maragall, que deia: "Poques lleis i de qualitat". Navarro va retreure a Mas que "no parli suficient" amb l'Estat i el va instar a pactar la consulta, com a Escòcia, deixant de banda plantejaments a l'estil Kosovo (declaració unilateral d'independència), a la qual cosa el president català li va donar la "benvinguda al club" perquè el seu executiu, va dir, aposta per aquesta opció.
Més conciliador es va mostrar el president d'ERC, Oriol Junqueras, qui va dedicar la seva intervenció a demanar a Mas que accelerés el Pacte Nacional pel Dret a Decidir, en què han de preparar la consulta els partits favorables al procés, les institucions i les entitats culturals, socials i econòmiques que vulguin. De la seva banda, el coordinador d'ICV-EUiA, Joan Herrera, va demanar mesures al Govern per combatre la pobresa infantil i per garantir els tres menjars diaris als alumnes en les vacances d'estiu. D'altra banda, el diputat de la CUP Quim Arrufat, va demanar a Mas que no apliqués els minijobs, que figura com una de les propostes del Consell Assessor per a la Reactivació Econòmica i el Creixement (CAREC).

La mesura
Els funcionaris i treballadors d'empreses públiques de la Generalitat que cobren menys del doble del sou mínim interprofessional, que són 18.068 euros a l'any, mantindran les dues pagues extra aquest any i no els en serà suprimida una, com sí que passarà amb la resta de treballadors. La vicepresidenta del Govern i consellera de Governació, Joana Ortega, va confirmar aquesta mesura en respondre una pregunta de la sessió de control a l'executiu català del Parlament que li va plantejar el diputat d'ERC Sergi Sabrià. Segons Ortega, l'"ofec" financer al qual sotmet l'Estat la Generalitat tenia conseqüències com la d'haver de reduir la despesa pública "i això ens ha obligat a prendre als empleats públics una de les pagues extres, tant l'any passat com aquest".
Va precisar, en aquest sentit, que entre les mesures que avui exposarà a la Taula de la Funció Pública figurava precisament la d'excloure de la supressió de la paga els funcionaris i treballadors d'empreses públiques que cobren menys de 18.068 euros a l'any. "Les retallades salarials als funcionaris -va apuntar- i altres mesures són temporals i esperem poder restituir el seu poder adquisitiu una vegada millorin les condicions econòmiques". El diputat d'ERC Sergi Sabrià va advertir que "hi ha una retallada molt greu en els salaris dels treballadors públics de la Generalitat" i va quantificar que la supressió d'una paga extra suposava un import de 420 milions d'euros "el que equival a només 8 o 9 dies d'espoliació fiscal, això és per recordar-ho". Sabrià va valorar positivament, tot i això, que quedin exclosos de la supressió de la paga extra els treballadors que cobren per sota de dues vegades el sou mínim interprofessional, que són exactament 18.068 euros a l'any".

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit