Tindrem una setmana d'escenificacions. Demà a la seu del Parlament -però no pas en el seu si- es constituirà la comissió del Pacte del Dret a Decidir. No s'ha de confondre amb la comissió realment parlamentària pel Dret a Decidir, creada a finals del passat abril i que des de l'aleshores no s'ha reunit ni una sola vegada.

Com aquell que res, una comissió parlamentària serà marginada per una que no està formada per parlamentaris sinó per un magma d'organitzacions de tota mena, en general escorades vers la trencadissa independentista.

És absolutament aberrant i insòlit. Se situa en el marc de la borratxera sectària que ha imposat Mas. Per una banda parla de la supremacia del parlament i, per l'altra, traspassa aquesta preeminència, inherent a qualsevol democràcia, a una comissió preocupant i sense encaix legal. Sembla que se'n foti de tot.

En l'ordre immediat, recordo reiterats discursos del llavors dirigent del PCE Julio Anguita, en els anys vuitanta i noranta, dient clarament que la sobirania del parlament espanyol havia de ser compartida per un magma diguem-ne social que no precisava. Era un discurs que esverava al PSUC. Jo mateix vaig publicar una entrevista, a demanda seva, amb el llavors diputat Pere Portabella que volia distingir-se d'aquells aberrants criteris d'Anguita. Avui, aquella barbaritat ultracomunista, que hagués esverat als comunistes italians i també als francesos, s'ha instal·lat a Catalunya, de la mà d'un polític mediocre molt de dreta, Artur Mas. Qui ho entengui que ho compri.

Com que, a més, Mas és un ignorant i un fals, continuarà dient-se demòcrata i fins i tot potser liberal. No ve d'un pam. Fa temps que Mas diu de tot i el seu contrari. De fet és un organicista, mot que segur que ell no sap què vol dir. Significa que veu a la nostra societat com un cos imaginat i els drets individuals com quelcom d'accessori. En un bon debat contradictori, Mas no aguanta ni un assalt. Arreu d'Europa no el podria evitar. Aquí si.

La setmana estarà ben farcida. Dissabte hi ha d'haver un míting en el camp de Barça. Serà, diuen, per "la llibertat de Catalunya". Ara si que tenim organicisme a dojo. En efecte, hi ha dos accepcions polítiques obvies del mot llibertat. Una l'organicista i l'altra la dels drets individual. L'organicista és la que permetia que el franquisme usés el cínic eslògan de "Una, Grande y Libre". El mot "libre" és referia a Espanya, no pas als espanyols, que només tenien dret a garrotades, no pas a llibertat. Els nazis també van usar el mot llibertat ("Die Freiheit") però aplicant-lo a Alemanya, no pas als alemanys.

En els anys 80 i 90 es va donar un cas comparable, respecte al dirigent feixistitzant austríac Jörg Haider, dirigent del FPÖ (Freiheitliche Partei Österreichs, Partit de la Llibertat d'Àustria). Feia també un ús organicista del mot llibertat. De liberal, ni de partidari de la llibertat individual no en tenia res. Va quedar molt clar. Parlava de la "llibertat" d'Àustria, no de més llibertats individuals pels austríacs.

Qui vulgui establir paral·lelismes amb Mas té dret a fer-ho, sobretot perquè mai ni en res Mas no ha millorat cap llibertat individual. De fet ni s'hi ha referit. Ell vol tenir una Catalunya desvalguda, collada, controlada i útil per a seva set de poder. O que badem? que deia sovint Josep Pla.

Serà, en efecte, una setmana ben farcida. Però de monstruositats contra l' Estat de Dret. No canviarà el fet que Mas no té marge de maniobra ni tampoc d'iniciativa política. Passades les fotos retornaran les realitats pures i dures. Si Mas conservés un polsim de cor i de patriotisme plegaria, perquè ha fracassat en tot continuarà fent-ho. Però no ho farà. Se l'haurà de treure. Ja no és temps de pactes, sinó d'acció.