Cada setmana hi hauria d'haver una diguem-ne cosa musical com la independentista de dissabte passat en el camp del Barça. Així es constataria més i millor el naufragi d'una operació fallida. Seria com mirar micos enfilar-se en una palmera: se'ls veu el cul, que no és gens bonic.

Realment, fer un "revival" (una recuperació o reiteració) barat i tronat del que van ser les meravelloses actuacions musicals contra el franquisme és una prova de mal gust. Entenc perfectament que el meu vell amic Raimon (Pellejero) no hi volgués actuar.

Em diuen que la coincidència amb el casament de la filla d'Artur Mas no va ser cap coincidència, ans el contrari. Mas va preferir no ser-hi, deliberadament i des de fa molt. La coincidència de dates va ser volguda i deliberada, des del primer i llunyà moment. També va ser volguda l'absència de la presidenta del Parlament i de l'alcalde Barcelona. Ja se sap: les victòries atrauen i les desfetes són òrfenes.

L'eslògan "Freedom for Catalonia" resultava "camp" i coses pitjors. Calia demanar "Llibertat, Amnistia i Estatut d'Autonomia" sota el franquisme. De llibertat i d'estatut ja en tenim i ara demanar amnistia podria ser entès com una maniobra de polítics corruptes, respecte als quals cal desitjar que mai no siguin amnistiats.

També era aclaridor reclamar "llibertat" per Catalunya i no pas pels catalans. Quedava clara la visió organicista dels organitzadors en usar el concepte com ho feia el franquisme en la lletania d'Espanya "Una, grande y libre". És la pretesa "llibertat" dels Estats en contra de la, en canvi, desitjable i prioritària de les persones, criteri que per sort és el que preval arreu del món, en les lluites pels Drets Humans.

Un altre fet destacat és l'augment de banderes catalanes amb l'estrella roja sobreafegida, és a dir comunistes. Això sí que resultava clarificador. La va instaurar l'ala més radical del Partit Socialista d'Alliberament Nacional dels Països Catalans (PSAN) quan es va declarar comunista, criteri que encara manté. El PSAN avui reclama la creació d'una Europa d'Estats comunistes. Per descomptat, al PSUC, molt més murri que l'impresentable PSAN - dissabte ben present - mai se li ?ha?gués acudit una bestiesa tan gran.

Declarar-se comunista i afegir a les quatres barres una estrella roja era i és d'una gran coherència. Està una línia històrica ben acreditada. Quan l'Exèrcit Roig soviètic va passar a dominar, per la força de les armes, tota l'Europa de l'Est una de les primeres coses que va imposar fou una estrella roja a totes les banderes nacionals.

Coherentment, ja les primeres revoltes populars contra aquella opressió (Alemanya de l'Est, Hongria, Txecoslovàquia) van mostrar banderes amb un forat al mig, per treure l'estrella comunista. Recuperada la llibertat tots aquells Estats l'han suprimit. En canvi, aquí hi ha irresponsables -per exemple les joventuts d'ERC- que l'usen reiteradament. Estic segur que a l'Europa unida, democràtica i gens comunista valoraran el fet com s'escau.

Veig un molt alt dirigent de CDC, que em pregunta: "com ho podrem parar tot això?". Li responc que jo ho vaig veure a venir des del primer dia. El fet que un reaccionari consagrat com Mas ??-reaccionari per immobilisme, generat a la vegada per la ignorància- muntés una trencadissa multiforme, de base irracional, només podia acabar malament. Serà així. Dissabte es va veure encara millor que abans. Mas ho ha cercat i guanyat a pols. Ho ha de pagar. S'ho mereix.