La reforma constitucional federal que avui aprovarà el Consell Territorial del PSOE a Granada inclourà el principi d'ordinalitat en el finançament autonòmic però no les consultes territorialitzades, una proposta del PSC que sempre va topar amb el rebuig de la direcció d'Alfredo Pérez-Rubalcaba. El secretari general del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba, va avançar que el seu partit assumia el principi d'"ordinalitat" que reclamava el PSC, encara que va matisar que en els termes que havia establert el Tribunal Constitucional en la seva sentència sobre l'Estatut de Catalunya.

El document del PSOE, d'unes vint pàgines, proposa que la Constitució sigui més precisa sobre el finançament autonòmic, "i no ho deixi tot en mans de la LOFCA" i així, inclogui un punt en què s'especifiqui el següent: "Que la contribució interterritorial no col·loqui en pitjors condicions les autonomies que més aporten respecte de les que se'n beneficien". La inclusió d'aquest principi és un dels "grans avenços" del document, segons assenyalen les fonts del PSC, però no l'únic: la reforma constitucional del PSOE reconeix la singularitat de les comunitats històriques, blinda les competències autonòmiques, descentralitza la justícia, dissenya un Senat federal i permet que les autonomies participin en les decisions europees. El PSC es mostra "molt satisfet" del contingut del document que veurà la llum avui perquè es considera l'impulsor d'aquesta reforma federal, en haver recuperat la bandera federalista en les últimes eleccions catalanes, com a "tercera via" entre la independència i l'autonomisme.

Així, les fonts consultades treuen importància al fet que el PSOE no hagi acceptat incloure les consultes territorialitzades perquè, asseguren, aquest "no" és el mateix des de fa ja dos mesos. "Nosaltres ho seguirem defensant", van assegurar aquestes fonts, malgrat que el PSC no havia aconseguit convèncer els seus companys de la resta d'Espanya que la inclusió de les consultes territorialitzades no era un paraigua per fer una consulta sobiranista a Catalunya -que els socialistes catalans només defensen si és legal-, sinó un mecanisme de participació ciutadana.