Ahir TV3 va retransmetre amb cofoisme una delirant proclama de la secretària general d'ERC. Confio que també l'escoltessin membres dels consolats europeus de Barcelona. Si és així, costa poc imaginar com n'informaran als seus respectius governs.

També la podien escoltar representants de les multinacionals instal·lades aquí. En aquest cas, poden considerar com fugir aviat.

S'hi trobava de tot. Primer, un contingut grotesc i cínic. Segon, la forma de transmissió institucional i propagandística. No es va veure l'assistència, ni se'n va dir res. Després d'una cosa així, tot pot ser possible. Han petat els ploms. Estem en mans d'una gentalla perillosa, irresponsable, sense cap aptitud i capaç de tot.

Pel que fa als ciutadans de les comarques gironines, és fàcil argumentar-ho. Aquí ERC va ocupar càrrecs polítics importants i els va perdre pel seu desvergonyiment i la seva ineptitud. Qui no recorda el recent president de la Diputació de Girona, d'ERC, Enric Vilert, que es va posar un sou superior al del president del govern espanyol? Després hi va haver un altre president de la Diputació, també independentista o sobiranista, del qual aquest diari ja n'ha dit i demostrat tot el que es mereixia.

Fa poc, el gironí Lluís Falgas va fer sortir en el seu programa de cap de setmana de TVE Aquí Parlem al responsable del temes econòmics d'ERC, Pere Aragonés. És el tsar econòmic d'ERC, el número u. Malgrat la neutralitat i prudent manera de fer de Falgas, Aragonés va protagonitzar un naufragi pitjor que el del Titanic. Caldria un electroencefalograma per veure si té alguna cosa en el cap. Algú li deixaria diners per a muntar una xurreria? Seria arriscat.

Què no dir de la responsable parlamentària de sanitat d'ERC, Alba Vergés. Es mereix el Gran Premi a l'Estultícia. No sap res sobre res. Té una incultura sanitària i parlamentària monumental. Ni tan sols ha assumit la terminologia més elemental.

Per tant, parlo de persones que en una Catalunya independent podrien aspirar a ser alguna cosa. I que consti que no he establert una llista exhaustiva d'inútils. Un dia parlaré, més extensament, del desconeixement [sic] i de la passió per la superficialitat, que mostrava sobre Àfrica -s'autotitulava "africanista"- l'avui diputat Alfred Bosch. Ara ja no n'escriu. Els africans poden felicitar-se'n.

A ERC tot és així. El braç declamatori és molt més llarg que les curtes mànigues, o els curts gambals. Caus d'esquenes en pensar que Antoni Rovira i Virgili és encara el gran teoritzador del nacionalisme d'ERC. No s'aguanta. Voler descriure al jacobinisme en general i a Robespierre en particular com a fets positius per a l'alliberament dels pobles és de bojos. La realitat és tot el contrari.

Divendres passat vaig poder aconseguir aclarir quins són els plans, reals, concrets i documentats de la privatització, que es vol dur a terme de manera urgent, de l'Hospital Clínic de Barcelona. Resulta d'una antijuridicitat i d'una monstruositat inimaginables. Ho vaig publicar a eldebat.cat, un diari digital, on encara es poden llegir. Ja en parlaré al DdG quan hi hagi alguna novetat.

Per ser aprovada, aquella barbaritat precisa els vots (d'amagatotis, en la llei d'acompanyament del pressupost) d'ERC. Caldrà estar-hi amatent. Si ERC la vota li cauran les restes de màscares de progressisme que li puguin quedar. N'és capaç. Tanmateix, cal estar amatent al fet concret. Serà definitiu i definidor. En realitat, la proclama, al·ludida d'inici, de la secretària general, Marta Rovira, apunta vers el pitjor i el més grollerament fals: fer creure que la destrucció de la sanitat pública catalana és cosa de "Madrit". Cal tenir galtes i fetge. Cal exposar la seva autèntica naturalesa, molt i molt visible a Girona, des de fa anys.