La delegada del Govern a Catalunya, Llanos de Luna, va declinar ahir la petició del Parlament de comparèixer per informar de les seves competències perquè entén que aquestes ja són conegudes públicament. La comissió d'Interior del Parlament va acordar el passat 20 de febrer, amb l'única oposició del PPC i Ciutadans, demanar la compareixença a la cambra catalana de la delegada del Govern a Catalunya per informar sobre l'exercici de les seves competències.
La petició de compareixença aprovada va ser formulada pel diputat d'ICV-EUiA Jaume Bosch, que va citar en la seva exposició de motius per reclamar la presència de la delegada del Govern aspectes relacionats amb la suposada trama d'espionatge a Catalunya o l'anomenada "guerra de banderes" als ajuntaments.
Carta de petició
En tot cas, en la carta de petició de compareixença enviada per la presidenta del Parlament, Núria de Gispert, se sol·licita la compareixença de Llanos de Luna amb el motiu genèric que expliqui les seves atribucions. En la carta de resposta de la delegada del Govern, Llanos de Luna explica a De Gispert: "Permeti'm expressar-li els meus dubtes en relació amb la necessitat d'informar el Parlament que vostè presideix sobre les competències que em concerneixen com a delegada del Govern". "Les competències que ostenten els delegats del Govern a cada Comunitat Autònoma són de coneixement públic al venir establertes en la normativa vigent", afegeix en la missiva, en què recorda: "La pròpia Constitució en el seu article 154 assenyala expressament que el Delegat del Govern 'dirigirà l'Administració de l'Estat en el territori de la Comunitat Autònoma i la coordinarà, quan procedeixi, amb l'administració pròpia de la Comunitat".
"L'amplitud dels termes en què està formulat l'objecte de la compareixença -afegeix Llanos de Luna-, unit a la circumstància que la informació que se'm sol·licita és d'abast i coneixement públic la referida compareixença es troba desproveïda d'una justificació real que satisfaci els termes de l'article 49 del Reglament del Parlament". Així les coses, Llanos de Luna va concloure que "en conseqüència cal entendre que la petició remesa excedeix de la base jurídica invocada i, per això, no reuneix les condicions d'idoneïtat i legalitat suficients per poder ser atesa".
