La presidenta del Parlament, Núria de Gispert (UDC), va afirmar ahir que era possible arribar al 2014 amb una data i una pregunta per a la consulta, però que "no passa res" si finalment s'ajornava al 2015, una possibilitat que inclou l'acord de legislatura entre CiU i ERC. En una entrevista a Catalunya Ràdio, la dirigent democratacristiana va afirmar que "es pot arribar perfectament al 2014 amb una data i una pregunta, però no passa res si en lloc del 2014 és el 2015". En aquest sentit, va recordar que el pacte de legislatura de CiU i ERC fixa inicialment la consulta el 2014, però inclou la possibilitat d'ajornar-la si les circumstàncies socials, polítiques i econòmiques així ho recomanen, però que, en tot cas, el compromís és fer-la dins de la legislatura, que acaba el 2016.

La presidenta del Parlament va subratllar que una de les vies previstes per al referèndum era a través de la nova llei catalana de consultes, que s'estava tramitant a la cambra catalana i que va estimar que estaria a punt a final d'any: "Haurem d'esperar a tenir aquesta eina i a partir d'allà els tres partits -CDC, UDC i ERC- hauran de posar-se d'acord", va afegir. De Gispert va explicar que, com a presidenta també de la comissió parlamentària d'estudi del dret a decidir, es reunirà aquesta setmana amb els grups per pactar les primeres compareixences i ha reiterat que la porta continua oberta per a PPC i Ciutadans (C'S), que es van negar a participar en aquesta iniciativa.

Les declaracions de De Gispert a Catalunya Ràdio no fan variar el discurs dels republicans, que continuen ferms en el convenciment que cal convocar una consulta per decidir el futur polític de Catalunya el més aviat possible. La portaveu d'Esquerra i vicepresidenta del Parlament, Anna Simó, va reiterar que "no hi ha motius per endarrerir la consulta. Més aviat hi ha motius per avançar-la". Una posició que el partit ve dient "des que algú altre planteja un endarreriment d'aquesta data" -en referència a Unió Democràtica-.

A més de respondre a De Gispert, Simó també va respondre les declaracions de Josep Antoni Duran i Lleida en què reconeix que ERC ha guanyat a CiU la batalla de les idees. La portaveu d'Esquerra va reconèixer que les idees que avui són àmpliament compartides per la ciutadania són les que ERC porta defensant des de fa molts anys, com per exemple, el dret a decidir del poble de Catalunya. "Entenc que això no hauria de ser motiu de tristor del senyor Duran i Lleida", va explicar. També sobre la defensa del dret a decidir, Simó va apel·lar al PSC. Un cop la proposta del PSOE no reconeix el dret a decidir i davant la negativa dels socialistes espanyols a definir un nou protocol de relacions amb els socialistes catalans que permeti la defensa del dret a decidir des de Catalunya, la portaveu republicana ha instat el PSC a prioritzar la defensa del dret a l'autodeterminació per davant de les reformes federals i de les relacions amb el PSOE.

Pel que fa a Avancem, corrent crític dins els socialistes catalans, i a la seva proposta de construir un front comú d'esquerres a Catalunya, Simó els va demanar que abans de construir res nou, treballin per convèncer tots els seus companys de partit de la necessitat que Catalunya exerceixi el seu dret a decidir. La portaveu republicana es va referir, en especial, a bona part del PSC de l'àrea metropolitana que, davant l'amenaça electoral que els representen altres partits "espanyolistes", havia radicalitzat, segons ella, el discurs en contra de la consulta.

La posició del PSC

El primer secretari del PSC, Pere Navarro, va ressaltar l'"amplíssim" suport -només un vot en contra i una abstenció- que el Consell Nacional havia donat al document de reforma federal aprovat pel PSOE a Granada malgrat la minoria opositora que existeix en l'executiva. En una entrevista a Rac1, Navarro va afirmar que era una "realitat" que li estaven fent oposició des de dins, però que, en tot cas, era una "minoria respectable", pel que va assegurar que es notava amb "la força" de la majoria del partit per continuar "amb tossuderia" el seu projecte polític.