Mirant-ho fredament, respecte a la sanitat catalana només hi ha una via d'aclariment. És la continuació i acceleració de les accions judicials en curs i l'inici d'altres. La resta són trons.

Ahir es va reafirmar aquesta evidència amb la detenció de l'arquitecte argentí Jorge Batesteza, després de que el seu domicili i el seu despatx fossin escorcollats per la Guàrdia Civil. Ha estat un home clau durant anys en les construccions de sanitàries públiques i en les d'Innova, en particular l'Hospital Sant Joan de Reus, entre altres.

També mantingué una excel·lent relació amb el Consorci Hospitalari de Catalunya (vell feu del socialista Josep Abelló) i per damunt de tot ha tingut i té una estreta relació amb Josep Prat.

S'hi podria trobar de tot. Fa decennis que Batesteza ja fou el responsable d'obres de l'Institut Català de la Salut a la zona dita de Llevant que inclou l'Hospital de Bellvitge i tot el Baix Llobregat.

Per entendre la sanitat pública catalana cal conservar en el cap que és el departament amb major despesa, malgrat les immorals retallades efectuades i el procés d'arrasament en curs.

Tot indica que hi passen les mateixes coses que en altres departaments de la Generalitat, però en major grau. Hi ha més cireres. L'altra dada a no oblidar consisteix en posar de relleu que l'home més important de la sanitat catalana ha estat Josep Prat. Va començar a ser-ho de la mà del llavors alcalde socialista de Reus, Josep Abelló, una altra figura nefasta que, el 2003, va estar a un pèl de ser nomenat conseller de Salut del Tripartit, en comptes de Marina Geli.

Les coses van anar a l'engròs amb la construcció de l'hospital Sant Joan de Reus, dit "l'Aeroport" i "Enterprise". El seu caràcter majestuosós i excessiu deixa bocabadat. En la seva concepció no es va mirar prim. Ara hi ha unes llistes d'espera tan horribles que alguns metges decidiren efectuar operacions gratis.

Del 1998 al 2003, Josep Prat va ser director general del Servei Català de la Salut (SCS), l'organisme que paga tota la sanitat concertada. Va ocupar el càrrec sent Mas primer conseller.

En el 2003 va passar a ser director general d'Innova, el holding municipal, d'origen sanitari, de Reus. Tenia un pressupost tres vegades superior al del propi Ajuntament. A més, el municipi també estava controlat per Prat en la seva condició de director general de tots els serveis municipals.

Amb l'arribada de Mas a la presidència de la Generalitat, Prat va passar a ser President de l'ICS i l'assessor de Mas en matèria de sanitat, condició, aquesta darrera, de la qual no consta que hagi cessat. En realitat manava molt més que Boi Ruiz. Fou ell qui va concebre la destrucció de la sanitat pública catalana. Insòlitament, fins que l'octubre del 2011 aquest diari no va començar a publicar una sèrie d'articles meus sobre el paper de Prat, aquest passava desapercebut.

Ahir Batesteza fou detingut per "blanqueig de capitals". Hauria cobrat 387.000 euros de l'Ajuntament de Reus, de forma presumptament il·lícita. Després de l'aventura Prat, Reus ha esdevingut el municipi més endeutat d'Espanya.

Ningú pot negat la monumental barbaritat que encarna la destrucció de la sanitat pública catalana. Però també és cert que el passat més de juny tant Prat com Batesteza van comparèixer en la comissió d'investigació sobre sanitat del Parlament català sense haver de patir cap incomoditat. Aquella comissió té aires de fracàs. Malgrat que realment hi ha tema, i molt, els polítics no l'han volgut treure a la llum o no ho han sabut fer. Fins quan durarà aquest drama? Aquesta Catalunya insensible i immoral de Mas ha d'esdevenir un Estat-nació? De moment només podem comptar amb el poder judicial, amb molt pocs polítics i alguns professionals, molts d'ells esgotats i resignats.