Es pot dir el que es vulgui, i es pot escriure, perquè el paper ho aguanta tot. En tot cas, Artur Mas i Mariano Rajoy estan acabats políticament. Cap dels dos pot tornar a encapçalar una candidatura.

Dins del PP ben segur que es pot trobar un altre dirigent. Tot indica que no serà més autonomista, ni donat a fer la viu-viu, com Rajoy. En canvi, pel que fa a CDC no juraria res. La cúpula és tan profundament dolenta que només fa riure. Algú s'imagina a Homs de candidat?

En el PP encara hi ha líders diversos -tant diversos com Ruiz Gallardón i Esperanza Aguirre- que a hores d'ara no han estat tacats per la corrupció. Hi ha més caliu, sigui una mica millor o una mica pitjor.

En canvi a CDC, Mas ha volgut tacar a tothom. Ara es veu l'immens error que va ser fer plegar a Lluís Recoder. També fou una prova de multiforme irresponsabilitat i ambició de Mas.

Quant a la cosa aquesta de l'independentisme, un col·laborador de Mas em diu que ni ell hi creu, i m'ho explica amb bons detalls. Va voler espantar a tothom perquè es llencessin als seus braços i ha aconseguit el contrari. La prova definitiva va ser la darrera gran enquesta en la qual suspèn espectacularment quant a popularitat. Va ser tan gran la caiguda que ja no pot remuntar-la.

Hi ha una altra dada crucial. A Madrid hi ha una premsa molt menys lligada als partits que aquí, on Mas domina tots els grans mitjans en una manera insòlita en cap democràcia. Sent això així, com obrir un debat -o un combat- per a trobar sortides? Es pot dir tot el que es vulgui dels periodistes de Madrid, però allí no hi ha bunyols surrealistes com Jordi Barbeta, Pilar Rahola o, ai Déu meu, Josep Cuní.

Hi ha altres maldats. S'ha vist que el president del Tribunal Constitucional va estar cotitzant com militant del PP quan ja era magistrat. Si algú ho intenta explicar a algun anglosaxó és probable que no aconsegueixi ser cregut.

A Catalunya, tots els membres de la Sindicatura de Comptes també serien militants de partits, excepte en el cas d'una sola persona.

Ha ressuscitat el model soviètic. Per tant, he estat fent el pallús les diverses vegades que he defensat, molt en solitari, anar vers un model d'autogovern institucional, que creix arreu del món i ha estat adoptat per la Unió Europea. Sense fer-ho no ens en sortirem.

Fins que ens va caure a sobre Mas podien anar tirant -malament- amb una sabata i una espardenya. Però Mas ho ha empitjorat tot. Com ja he exposat altres vegades, és com la granota de la faula que va voler ser com un bou. Explotarà, segur, fent-nos mal a tots. Sembla mentida que no tingui un petit gram de cor i no vulgui evitar o reduir el dany.

Mas tot ho fa malament. Ara voldria poder convocar un referèndum pactat amb Rajoy que emprenyaria a tothom. Per uns seria massa -malgrat que no en sortiria res- i per a altres resultaria ser massa poc. És reconsagraria la divisió dels catalans, després que durant decennis i decennis hagi estat el bé més preuat.

L'únic bàlsam temporal consisteix en què arriba el mes d'agost. Tot es pot calmar, en aparença. Ara bé, el seguirà mes el setembre, en què s'han de pagar moltes coses,com unes matrícules en les quals Catalunya sol ser capdavantera, quant, ai las, al seu alt cost.

No dic res de la sanitat. El setembre es veurà millor la destrucció total que Mas, Mas-Colell i Boi Ruiz han imposat, amb total secretisme.

Els ingredients per a tota mena de desoris estan ben servits. Que ningú es pensi que en pot sortir res de bo. Deliberadament Mas ha cremat tots el ponts. Vol que l'ensulsiada sigui el més gran possible per intentar passar ?desapercebut. No se li ha de permetre. Ell és el gran culpable.