El Govern i el Parlament van encarregar ahir informes als seus respectius serveis jurídics per plantejar una recusació del president del Tribunal Constitucional, Francisco Pérez de los Cobos, perquè veuen incompatible la seva participació en litigis que manté la Generalitat a causa de l'afiliació que aquest va tenir al PP.

Així ho va anunciar el portaveu del Govern i conseller de Presidència, Francesc Homs, que va remarcar que l'executiu català vol "confirmar la sensació" que pugui haver "contradicció d'interessos" atès que el tribunal que presideix Pérez de los Cobos ha de dirimir sobre recursos presentats pel PP que afecten qüestions catalanes, com la immersió lingüística i la llei educativa.

Homs va concretar que s'encarrega l'informe per "acabar d'afinar el contingut", però va garantir que el Govern presentarà la recusació almenys per a recursos plantejats pel PP a l'alt tribunal.

També la Mesa del Parlament va acordar per majoria encarregar un informe als serveis jurídics de la Cambra perquè analitzin la recusació de Pérez de los Cobos, argumentant que els membres del TC haurien de tenir imparcialitat a l'hora de resoldre recursos com la declaració de sobirania aprovada a la cambra catalana el passat 23 de gener i que va impugnar el Govern del PP.

Pérez de los Cobos va ser afiliat del PP fins al 2011, una militància que el TC va avalar argumentant que la Constitució i la Llei Orgànica del Tribunal Constitucional no estableixen per als magistrats d'aquest tribunal cap incompatibilitat amb el fet de militar en un partit polític, com succeeix amb el seu president.

En la conferència de premsa posterior a la reunió setmanal de l'executiu català, Homs va defensar que "políticament és difícil de justificar" l'afiliació de Pérez de los Cobos.

Per al portaveu existeix una "base suficient per recusar Pérez de los Cobos a raó d'aquells casos en els quals ha de dirimir sobre assumptes que ha plantejat el PP".

Així, el conseller de Presidència va recordar que el TC té sobre la taula un recurs de la Llei d'Educació de Catalunya i el sistema d'immersió lingüística que va plantejar el PP. No obstant això, Homs va considerar que l'afiliació política de Pérez de los Cobos afecta també a la seva imparcialitat en altres processos no necessàriament plantejats pel PP.

Un dels objectius de l'informe dels serveis jurídics del Govern serà delimitar en quins àmbits es pot plantejar la recusació, que podrien anar més enllà dels recursos presentats pel PP a l'alt tribunal i incloure els litigis entre la Generalitat i el Govern central.

Homs va destacar igualment que l'afiliació política de Pérez de los Cobos perjudica la imatge del TC "en altres latituds", en les quals aquest assumpte ha generat "estupor", segons el conseller.

El conseller va veure "abundants" raons per presentar la recusació de Pérez de los Cobos, més encara, va dir, si es compara amb el cas del magistrat Pablo Pérez Tremps, que va ser recusat, a petició del PP, quan es tramitava el recurs d'aquest partit contra part de l'Estatut.

El portaveu del Govern va explicar que és "diferent" el cas del president del TC a d'altres organismes, com la Sindicatura de Comptes, òrgan que controla els comptes dels partits i institucions catalanes i que té uns membres que, en la seva pràctica totalitat, són de partit.

Homs va justificar aquesta diferència en què el criteri del Govern és que l'afiliació política no hauria d'existir en òrgans que "dirimeixen" com els tribunals, perquè les seves decisions tenen efectes concrets i s'han de complir, mentre que "en un altre tipus d'òrgans que no dirimeixen -consultius- és diferent".