Els emigrants que dimecres van ser desallotjats dels assentaments de les naus abandonades del Poblenou i que van acceptar l'ajuda del municipi, podran quedar-se durant tot el mes d'agost en els allotjaments que els ha ofert l'Ajuntament de Barcelona.

Representants de l'Assemblea Solidària contra els Desallotjaments es van reunir ahir amb l'Ajuntament de Barcelona i van informar que tots els emigrants que es van acollir al procediment d'emergència, després del desallotjament de dimecres, poden quedar-se, com a mínim, tot el mes d'agost en els allotjaments que els va oferir el consistori.

D'aquest procés van quedar exclosos uns 25 immigrants que dimecres no van connectar amb els serveis socials municipals i que ahir tenen previst negociar amb el consistori la seva situació per intentar trobar una solució per la via d'emergència o ordinària.

L'Ajuntament va assegurar que els immigrants als quals s'ha aconseguit un nou allotjament des del mes de gener passat s'eleva a 137, mentre que aquests defensen que només se n'havia reallotjat a 15.

Els emigrants també van discutir ahir a la tarda en assemblea si segueixen tancats a l'església de Sant Bernat Calbó, on uns 43 van passar la nit. Segons un portaveu de l'Associació Solidària contra els desallotjaments i de l'Associació de Veïns del Poblenou, Manel Andreu, la nit va ser molt tranquil·la i sense incidents. Va remarcar l'ambient distès que es viu a l'església i, sobretot, la solidaritat dels veïns, ja que molts van facilitar als immigrants tancats menjar i altres productes necessaris.

Els tancats, que està previst que mantinguin la seva protesta com a màxim fins a finals de juliol, pretenen que l'alcalde de Barcelona, Xavier Trias, "compleixi la seva promesa" de no deixar ningú al carrer i que les plataformes de suport als immigrants puguin "verificar si fa el que va prometre".

Els Mossos d'Esquadra van desallotjar el dimecres al matí dues naus industrials dels carrers Puigcerdà i Pere IV sense incidents, ocupades des de fa dos anys per immigrants, alguns dels quals es van tancar a l'església del barri, amb l'autorització del rector, per forçar les administracions a agilitar els tràmits burocràtics per aconseguir regularitzar la seva situació a Espanya.

Davant d'aquesta situació, el president del grup municipal popular a l'Ajuntament de Barcelona, Alberto Fernández Díaz, va dir que l'alcalde, Xavier Trias, s'ha deixat arrossegar pel políticament correcte, en referència a com va abordar el desallotjament de l'assentament d'immigrants del Poblenou. "Fer creure -va puntualitzar sobre l'actuació del consistori- que si estàs en una situació irregular i en un assentament irregular es pot accedir a un habitatge i a un treball provisional pot generar un efecte crida".

Va afegir que es repeteix la història perquè fa uns anys va haver també una tancada d'immigrants a l'Església del Pi i el llavors alcalde, Joan Clos (PSC), va dir: "papers per a tots", i va afegir que ara confia que Trias expressi clarament que cap persona pot tenir expectatives.

En parlar de la immigració va qualificar la ciutat de Barcelona com un lloc d'acollida, però va puntualitzar que els que vénen han de complir la llei, integrar-se i respectar les normes bàsiques de convivència, i que no es pot al·ludir a la cultura o a la religió per eludir-les.