Els efectes del referèndum d'independència d'Escòcia sobre la consulta catalana no estan gaire clars. Alguns politòlegs opinen que un 'sí' majoritari contribuiria a mobilitzar els sobiranistes catalans i que un 'no' tindria l'efecte contrari. Altres, simplement neguen que els resultats a Escòcia tinguin cap incidència a Catalunya. Des que es va conèixer que el 18 de setembre del 2014 el poble escocès decidirà el seu futur polític a través d'un referèndum, ERC ha estat analitzant aquesta variable. En una entrevista a l'ACN, la secretària general dels republicans, Marta Rovira, conclou que "més val no arriscar-se". "Ens decantem perquè la consulta es faci abans del 18 de setembre", assegura.

La proposta dels republicans va en sintonia amb les conclusions de l'informe que el Consell Assessor per la Transició Nacional va fer públic aquest passat dijous. El CATN també adverteix dels possibles efectes distorsionadors del referèndum escocès i situa com a "poc recomanable" per convocar la consulta el període posterior al 18 de setembre.

Tal com recorda Rovira a l'ACN, el pacte de governabilitat entre CiU i ERC fixa que la data i la pregunta de la consulta quedaran fixades a finals del 2013, fet que obliga a treballar contra rellotge a les formacions polítiques per tenir enllestida l'estructura i base legal sobre la que se sustentarà la consulta. "Tenim molt clar que la consulta només s'ha de convocar una vegada, i anem a guanyar-la", explica la secretària general republicana.

La voluntat d'ERC és, doncs, que els catalans decideixin el seu futur abans que els escocesos, tot i que no imposaran aquesta opinió a la resta de formacions parlamentàries. Rovira destaca que, tot i els pactes amb CiU, la fixació de la pregunta i de la data pel referèndum català s'haurà de consensuar en un marc més ampli, "perquè és una qüestió de país". Rovira apunta cap al Pacte Nacional pel Dret a Decidir, que acull partits polítics, Govern, patronals, sindicats, entitats socials, òrgans municipalistes, etc.

La secretària general republicana té molt clar, però, que no acceptaran estratègies dilatòries per evitar que els catalans siguin consultats el 2014. "La crisi econòmica no és cap variable per ajornar la consulta", afirma Rovira. Al contrari, ERC mirarà d'accelerar els terminis pel convenciment que la independència de Catalunya seria la millor via perquè Catalunya deixés enrere la crisi.

Vies legals i declaració unilateral

Tant l'Institut d'Estudis Autonòmics (IEA) com el Consell Assessor de la Transició Nacional (CATN) han identificat diferents vies dins la legalitat espanyola per convocar una consulta sobiranista a Catalunya. La número 2 d'Esquerra afirma que són aquests els procediments prioritaris però que, com també avança l'informe del CATN no s'ha de descartar la via "legítima" d'una declaració unilateral d'independència.

"Hem d'agafar els informes que diuen que hi ha moltes vies legals i anar a parlar amb el govern espanyol per demanar-li en quina ens posem d'acord perquè els ciutadans puguem votar", ha apuntat Rovira. El cas escocès és el paradigma per als republicans. El primer ministre d'Escòcia, Alex Salmond, es va reunir amb el primer ministre britànic, David Cameron, per posar sobre la taula totes les opcions que existien per convocar un referèndum d'independència a Escòcia dintre de la legalitat. " Ells dos es van posar d'acord en què modificarien el marc legal existent i no caldria que el govern escocès plantegés una llei pròpia", recorda.

D'aquesta manera, la secretària general republicana no és partidària de cremar un a un els cartutxos legals que marquen els informes de l'IEA i del CATN, sinó de posar-los tots sobre la taula de negociacions amb el govern de l'Estat i decidir conjuntament quin és el o els instruments que s'engeguen per garantir la convocatòria de la consulta sobre la independència de Catalunya. "A Madrid no hem d'anar a assenyalar una via legal determinada", insisteix.

La negociació entre governs és, doncs, prioritària per als republicans, que no confien en iniciar un tràmit al Congrés dels Diputats sense un acord previ amb la presidència de l'estat espanyol. "No cal fer passos unilaterals al Congrés espanyol abans d'iniciar la negociació amb el govern, perquè estem abocats al 'no'", assegura.

Si Catalunya es troba amb un mur infranquejable, aleshores Esquerra plantejaria la declaració unilateral d'independència. "Si no podem convocar la consulta i ningú té una idea més brillant, ERC posarà sobre la taula la declaració unilateral d'independència, avalada per la justícia internacional", avança Rovira, que considera la DUI un instrument "absolutament legítim".

Nova onada de sorgiment d'estats

El cas català no és únic al món. Altres nacions estan immerses en processos similars de construcció d'un nou estat. "Molts politòlegs parlen de la quarta onada de sorgiments d'estats, i creuen que una part es formaran a través de declaracions unilaterals", explica Rovira. La número 2 dels republicans situa a Escòcia, Quebec, Flandes, Grenlàndia, País Basc i Irlanda del Nord -a més de Catalunya- en el grup de possibles futurs nous estats.

La impossibilitat d'alguns d'ells per consultar la ciutadania en referèndum provocarà, segons Rovira, el mateix que va succeir en bona part dels estats europeus que van assolir la independència durant el segle XX: "quan s'esgoten les vies per convocar un referèndum s'obren les portes de la declaració unilateral dels legítims representants del poble".