La vicepresidenta del Govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, va assegurar ahir que el Consell de Transició Nacional no és un òrgan amb capacitat de determinar què és o no constitucional i, per tant, si es pot fer o no una consulta d'acord a la Llei. És la resposta a l'informe que va presentar dijous el Consell i que conclou que tant a la legislació catalana com a l'espanyola és possible fer una consulta legal. Segons la vicepresidenta, les conclusions del Consell són una "opinió", però "a qui correspon dictaminar és a altres i ja tenen una doctrina molt consolidada al respecte".

Sáenz de Santamaría va fer aquestes manifestacions a la roda de premsa posterior al Consell de Ministres en resposta a una pregunta sobre les conclusions de l'informe del Consell. Segons la vicepresidenta, malgrat les "opinions" del Consell, el sistema constitucional espanyol deixa "molt clar qui dictamina la constitucionalitat de les lleis i del procediment" així com la seva "adequació a la Constitució" que "també marca uns procediments molt clars per determinat tipus de decisions o de reformes".

Aquest Consell, va dir la vicepresidenta, "no forma part de les institucions que al nostre sistema constitucional estan encarregades de dir el que es pot fer o no d'acord a la Constitució". Per tant, segons la vicepresidenta, "per molt que tingui la opinió que correspongui, a qui correspon dictaminar és a altres, i ja tenen una doctrina molt consolidada al respecte".

Carta de Mas

Sáenz de Santamaría no va voler especular sobre la carta que el president de la Generalitat ha enviat al president del Govern espanyol demanant la celebració d'una consulta. Segons va explicar, "quan arribi al despatx del president del Govern s'analitzarà i es decidirà el que estimi oportú".

En tot cas ja va advertir que el Govern espanyol té "una pauta general" que és que "aquesta institució compleix i fa complir les lleis".

Pel que fa a la carta, ahir es va saber que ja ha estat enviada. En el text, Mas expressa a Rajoy la necessitat "d'abordar el diàleg i la negociació" que permetin la celebració d'una consulta al poble català "de forma pactada", "en el termini més breu possible" i "amb els marcs legals que establim". El president de la Generalitat argumenta que es donen les "condicions favorables" per plantejar-la: "ampli suport ciutadà i parlamentari, voluntat de diàleg i negociació i existència de vies legals per portar-la a terme".

La presentació de l'informe del Consell de la Transició Nacional va marcar ahir les declaracions dels principals líders polítics catalans.

El portaveu del PSC al Parlament, Maurici Lucena, va retreure al Govern que "vagi a velocitat de tortuga" en negociar amb el Govern de Mariano Rajoy la consulta sobiranista, i creu que és un disbarat que el Consell de Transició Nacional plantegi una declaració unilateral d'independència. "CiU i ERC estan massa confortables amb el microclima creat, i això els impedeix fer el que han de fer, que és negociar amb el Govern espanyol, i ni un ni un altre tenen agenda de reunions a Madrid ni en altres llocs del món".

El portaveu adjunt del PPC al Parlament, Santi Rodríguez, va considerar que l'informe "no aporta res de nou", i que aquest organisme "és en realitat un grup d'amics" del president Artur Mas "que li diuen el que ell vol sentir"

El portaveu de Ciutadans (C's) en el Parlament, Jordi Cañas, considera que, darrere de recomanacions d'una declaració unilateral d'independència, "hi ha una deriva autoritària".

Després d'apuntar que "en una democràcia no existeixen unes eleccions plebiscistàries", i que van ser uns comicis d'aquest tipus "els que van emparar Hitler a Alemanya i li van facilitar que arribés al poder", va lamentar que hi hagi gent a Catalunya "interessada a planificar 'un nou 4 d'octubre', gairebé 80 anys després que ERC fes un cop d'Estat contra la legalitat".