El president català, Artur Mas, serà avui al Parlament per donar explicacions sobre els 5,1 milions que, segons el jutge, es va embutxacar CDC en comissions pagades per la constructora Ferrovial a través del Palau de la Música a canvi de l'adjudicació d'obra pública a Catalunya.

Forçat pels grups de l'oposició, encara que a petició pròpia, Mas compareixerà de forma extraordinària al Parlament abans que finalitzi el període de sessions per informar de la relació del seu partit amb l'espoliació del Palau de la Música, institució que Fèlix Millet i la seva mà dreta Jordi Montull van saquejar durant anys fins deixar un forat de 26,5 milions d'euros.

Quatre anys després de la irrupció dels Mossos d'Esquadra al Palau de la Música, el jutge instructor acaba de donar per finalitzada la seva investigació sobre l'espoliació, amb la conclusió que almenys 5,1 milions desviats per Fèlix Millet van anar a parar a mans de CDC i la seva òrbita. Per a l'instructor, Josep Maria Pijuan, aquesta quantitat és la suma de les comissions que la constructora Ferrovial va pagar presumptament a la formació nacionalista a canvi de l'adjudicació de grans obres públiques a Catalunya, com la construcció de la Ciutat de la Justícia -pressupostada en 263 milions- o la línia 9 del metro, amb una inversió de 890, durant els governs de Jordi Pujol.

El jutge creu que en aquest acord per al pagament de comissions il·lícites van intervenir l'extresorer Carles Torrent -mort el mes de març de 2005-,i el seu successor en el càrrec Daniel Osàcar i l'exdiputat Jaume Camps. L'instructor també sosté que en el pacte entre Ferrovial i el Palau també van haver de jugar un paper "altres alts responsables del partit" amb facultat de decidir sobre les adjudicacions d'obra pública.

De la instrucció es desprèn, segons l'opinió del jutge, que les comissions de Ferrovial es van desviar cap a CDC de tres formes: pagaments directes a Osàcar i Torrent (que van sumar 2,3 milions entre 2000 i 2007), facturació falsa a empreses que eren proveïdores de la formació nacionalista i set "aparents convenis de col·laboració cultural" signats entre l'Associació Orfeó Català i la Fundació afí a CDC Trias Fargas (actual Catdem). Finalment, la Fundació va accedir a tornar al Palau de la Música els més de 630.000 euros que va rebre en virtut d'aquests convenis, però el jutge ha imposat a la formació nacionalista una fiança de 3,2 milions d'euros com a responsable civil a títol lucratiu del saqueig, quantitat que CDC ha garantit mitjançant l'embargament de la seva seu. El magistrat instructor ha alertat que, acabada la investigació, es desconeix el destí de 9,6 milions més en efectiu espoliats del Palau de la Música.

Juntament a la sospita de cobrament de comissions, una altra de les ombres que sobrevolarà la compareixença d'Artur Mas serà el paper de l'acusació particular exercida per la Fundació Palau de la Música-Orfeó Català, que en un escrit tramès al jutjat ha exclòs de moment CDC de responsabilitat en el cas, fet que va causar malestar entre membres de la junta que dirigeix la institució.

L'acusació particular és exercida per advocats de la firma PriceWaterhouseCoopers, un bufet del qual és soci Joaquím Triadú, exconseller de Presidència amb els governs de Pujol. El fiscal Anticorrupció Emilio Sánchez Ulled va presentar el mes passat un escrit al jutge instructor en què va elevar a 6,6 milions els diners del Palau desviats a CDC i va acusar la formació d'haver articulat "un pacte criminal estable" al costat de Millet i Ferrovial. Artur Mas va acusar llavors el fiscal d'acusar el seu partit "sense proves" i va criticar les "afirmacions sorprenents" de l'escrit del ministeri públic. Després va proclamar que CDC "no té por" d'anar a judici. Quan, un mes després, el jutge instructor va ressaltar els indicis que incriminaven CDC en concloure la instrucció, el govern català va afirmar que respecta qualsevol decisió judicial, però va assenyalar que veia "contradiccions" en el procés.