Discrepàncies entre CDC i UDC pel repte sobiranista

Després de la reunió de dimecres entre Duran i Lleida i Navarro per explorar una tercera via, el secretari d'organització de CDC, Josep Rull, va admetre que els "matisos" de Duran no ajudaven a explicar el compromís de CiU amb el procés sobiranista. En declaracions a l'emissora La Xarxa, Rull va reconèixer que quan el líder d'Unió deia que la tercera via encara no havia mort hi havia "una aresta" i una "diferència de percepcions" respecte a CDC. "CiU té un full de ruta, que inclou l'exercici del dret a decidir i la formació d'un Estat sobirà a Europa", va recordar, i va afegir que "tots els intents d'aconseguir un encaix a l'Estat espanyol han fracassat de forma molt estrident".

De la seva banda, el vicesecretari general de CDC Lluís Corominas va demanar als dirigents que apostaven per una "tercera via", com Duran, que recolzin la creació d'un Estat propi quan s'adonin que el Govern no oferirà cap alternativa viable. En un article en el web de la fundació convergent CatDem, Corominas va assegurar: "Des de 2006 s'han anat superant les etapes necessàries perquè el procés acabi sent d'èxit, i una d'aquestes etapes és convèncer tots aquells catalans que encara creuen que el Govern espanyol, sigui quin sigui el seu color, en un moment o un altre farà una proposta convincent d'encaix de Catalunya a Espanya". "Però aquesta és una etapa que també superarem. I hem de demanar a tots els que, de bona fe o no, creuen en la tercera via que quan es tanqui l'última porta, que es tancarà, ells incrementin el gruix dels quals fa temps que no esperem cap senyal i, sobretot, ens ajudin a fer possible que Catalunya disposi d'un Estat propi", va afegir. No va trigar molt a discrepar públicament del discurs convergent el vicesecretari general d'UDC, Antoni Font, que va recordar a CDC que el programa electoral de CiU no parlava ni d'independència ni de plebiscits. Font, a través de missatges a Twitter, va assegurar: "Consulta i Estat propi... No podem estar més d'acord... Si volien dir plebiscit i independència només feia falta plantejar-lo i parlar-ho". "Per tant, programa, programa, programa: consulta -el programa no parla de preguntes- i Estat propi -el programa no parla d'independència-", va apuntar el dirigent d'Unió. D'aquests comentaris es desprenen lectures diferents entre CDC i UDC del programa electoral que van pactar en les últimes autonòmiques, en un moment en el qual, a més, el president català, Artur Mas (CDC), ha ofert a ERC entrar en el Govern, una fet condicionat a pactar abans de final d'any la data exacta i la pregunta d'una eventual consulta sobiranista a Catalunya. Precisament, el portaveu del PSC al Parlament, Maurici Lucena, va criticar "la declaració de l'ultimàtum (en referència a la resolució aprovada pel Parlament per portar la consulta al Congrés i establir la data i la pregunta abans de final d'any) perquè demostra que CiU i ERC han tirat la tovallola i no volen la consulta, perquè si la vols l'últim que has de fer és això".

ERC va evitar de la seva banda criticar al líder d'UDC per la seva aposta per la "tercera via", però va iniciar una campanya, denominada "13 vegades no", en la que constata que el Govern ja s'ha posicionat en contra de la consulta d'autodeterminació en tretze ocasions. Mas ja va dir que si la consulta no era possible quedava com última opció celebrar unes eleccions plebiscitàries, després de les que es contempla també que el parlament català faci una declaració unilateral d'independència. En tot cas, la presidenta del PPC, Alícia Sánchez-Camacho, va assegurar que veia a Josep Antoni Duran i Lleida "cada vegada més lluny de Mas i més prop del PP" per evitar la independència de Catalunya. En paral·lel, l'expresident del Consell d'Estat Francisco Rubio Llorente creu que "no seria impossible" que l'Estat convoqués un referèndum sobiranista mitjançant una reforma legislativa ja que, va advertir, la negativa podia desembocar en "alternatives d'efectes impredictibles".

La declaració

En un altre ordre de coses, el portaveu adjunt de CiU al Congrés, Josep Sánchez Llibre, va declarar davant del jutge d'Instrucció número 11 de Madrid, que investiga l'atac als actes de la Diada de Madrid, que durant l'assalt "va pensar que hi podria haver hagut una carnisseria i que els matarien". Els fets, que es van saldar amb cinc ferits lleus i la detenció de dotze implicats, van tenir lloc el passat 11 de setembre.