El portaveu del Govern, Francesc Homs, creu que seria convenient una "proposta" de la "política espanyola" davant el debat sobiranista català per donar "contingut" al diàleg, encara que va reiterar el compromís de la Generalitat amb la consulta, per la qual cosa va rebutjar que el Govern central demanés una "rendició". En la conferència de premsa posterior a la reunió del Consell Executiu, el també conseller de Presidència va constar que després dels contactes CiU-PP-PSOE "comencen a haver-hi moviments" i que sembla que ja existeix un consens en el "diagnòstic" de la situació catalana, encara que la solució està encara "lluny". Homs va incidir en la predisposició "total" del govern català de dialogar una solució per a Catalunya, encara que va indicar que l'aposta catalana -la consulta- era "coneguda i combatuda", mentre que per part de l'Estat no hi havia cap proposta que, si es produís, caldria sotmetre en tot cas a la consulta.

"Les propostes, les que siguin, s'han de votar", ja que assumptes d'aquesta importància "no es poden tancar en els despatxos", va recalcar Homs. Per al portaveu, "seria convenient" una proposta dels principals actors de l'Estat, en el termini que "ells desitgin" i si "volen fer-ho", malgrat que va recordarr que Catalunya "ha decidit fer el seu camí, amb actitud constructiva i oberta al diàleg" perquè, va afegir, "porta 30 anys esperant" solucions a l'encaix amb Espanya. En aquest sentit, Homs va subratllar que el calendari del full de ruta del Govern feia "temps que està sobre la taula" i fixava que abans de final d'any calia pactar la pregunta i la data de la consulta, perquè aquesta se celebrés el 2014.

"La càrrega està en les esquenes de la política espanyola, si hi ha diagnostic compartit hauran de formular una proposta, que s'aclareixin. Catalunya és un problema o no ho és? Si ho és, haurien de fer una proposta. Nosaltres hem fet propostes", va assenyalar Homs, que va citar com a exemples l'Estatut, el pacte fiscal, que "van fracassar", i ara la consulta.

"Alguna cosa es mou"

L'apel·lació del Govern a que hi hagi una proposta de la política espanyola arriba en un moment en el qual l'executiu català, segons Homs, té sensacions, arran de converses informals, que alguna cosa s'està movent a l'Estat sobre la qüestió catalana, encara que això no s'ha traduït en fets. És una anàlisi similar al qual havia fet també el secretari general de CiU, Josep Antoni Duran i Lleida, qui va apuntar que veia "una mica més lluny" el "xoc de trens" en el debat català després dels últims contactes entre CiU, PP i PSOE i va apel·lar al Govern a fer una proposta per salvar als "atrapats" que defensen una tercera via. Duran va explicar que va conversar amb Rajoy fa unes quantes setmanes, el mateix dia en què al Congrés el va advertir que si no actuava hi hauria una declaració unilateral d'independència, i va assegurar que aquest contacte i altres entre el president del Govern i el secretari general del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba, i del líder socialista amb el president de la Generalitat, Artur Mas, demostraven que "alguna cosa es mou".

Els partits que defensen sense embuts la independència, ERC i la CUP, es van pronunciar sobre els contactes entre CiU, PP i PSOE. "Si s'obre un diàleg, que sigui només per parlar del que ha demanat una àmplia majoria dels catalans a les urnes (en les passades eleccions autonòmiques) que és poder votar" en un referèndum d'autodeterminació, va advertir la portaveu d'ERC al Parlament, Marta Rovira que va assegurar que el seu partit desconeixia aquests contactes a tres bandes. Rovira va insistir que la negociació havia de servir perquè l'Executiu espanyol autoritzés una consulta sobiranista. Des d'ICV-EUiA, el seu portaveu adjunt, Joan Mena, va avisar al president del Govern, Mariano Rajoy; al líder del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba; al del PSC, Pere Navarro, i al d'Unió, Josep Antoni Duran i Lleida, que la consulta sobiranista era "innegociable". De la seva banda, el diputat de la CUP Quim Arrufat va avançar que el seu partit presentarà en el ple de la setmana que ve una moció per determinar fins a "on" el Govern serà "fidel" al Parlament i a la voluntat dels catalans de pronunciar-se en un referèndum d'autodeterminació o, bé, "fidel a la prohibició de l'Estat".

En un altre ordre de coses, el catedràtic de dret constitucional de la UAB Francesc de Carreras troba possible convocar una consulta perquè els catalans es pronunciïn sobre un Estat propi mitjançant l'article 92 de la Constitució, encara que no seria decisiva ni vinculant i únicament tindria un caràcter consultiu. Francesc de Carreras, que va comparèixer ahir davant la comissió d'estudi del Parlament sobre el dret a decidir, va considerar que aquest "no existeix des del punt de vista jurídic" i que el dret d'autodeterminació no és aplicable a Catalunya, però en canvi, sí que va reconèixer la possibilitat democràtica que els catalans puguin ser consultats en un referèndum "no decisiu".