El Parlament va donar ahir llum verda al projecte de pressupostos de la Generalitat per al 2014 gràcies a l'aliança CiU-ERC, uns comptes que contemplen una millora del finançament per aconseguir els 2.294 que el Govern preveia inicialment obtenir només en privatitzacions i venda de patrimoni.
Els 70 diputats de CiU i ERC -el seu líder, Oriol Junqueras, és formalment el cap de l'oposició- contra els 60 de PSC, PPC, ICV, Ciutadans i la CUP van estirar en una sola votació les esmenes a la totalitat dels grups de l'oposició al projecte d'uns pressupostos que "no són els ideals", va reconèixer el conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell.
A l'espera de la seva aprovació definitiva al desembre després de les esmenes parcials, els comptes de la Generalitat per a 2014 obren la porta al fet que part dels 2.294 milions d'euros que el Govern preveia obtenir el 2014 per privatitzacions i venda de patrimoni s'obtinguin gràcies a majors ingressos procedents del model de finançament.
Mas-Colell va explicar també que havia posat en marxa una "comissió d'optimització d'actius", un grup de caràcter "transversal" que s'encarregarà de proposar les privatitzacions necessàries. A continuació, el conseller va comentar que aquest grup intentarà cobrir "aquesta quantitat o la diferència entre aquesta quantitat i el que es pugui aconseguir per la via de l'acció política", obrint així la porta a que una part d'aquest objectiu total d'ingressos extraordinaris no sorgeixi només de privatitzacions. En concret, Mas-Colell va assegurar que reclamarà a l'Estat una revisió dels avançaments que rep Catalunya a compte del model de finançament actual, un nou finançament que entri en vigor des de l'1 de gener de 2014 que redueixi el dèficit fiscal; que es compensin els deutes per la disposició addicional tercera; o bé una compensació per l'increment de tipus de l'IVA.
Els grups de l'oposició, excepte ERC, van demanar sense èxit que el conseller concretés amb quines privatitzacions comptava per aconseguir els objectius d'ingressos, davant la qual cosa Mas-Colell va respondre que no ho dirà fins que sàpiga quant pot obtenir per la via política. Mas-Colell va ratificar el compromís del Govern que si finalment Catalunya obté ingressos gràcies a l'impost de dipòsits bancaris, aquests s'usaran per "recuperar la paga extra" suprimida als funcionaris catalans.
El conseller va comentar que els pressupostos de 2014 no són els que li agradarien, perquè incrementar impostos "potser ara no és el més adequat", però va remarcar que l'única alternativa a les privatitzacions i a la venda de patrimoni era "retallar 2.000 milions d'euros més" en un moment en què la despesa social està "al límit".
Les reaccions
Els grups de l'oposició que van presentar esmenes a la totalitat van qüestionar que aquests fossin uns comptes "socials". Segons va indicar el portaveu del grup del PSC, Maurici Lucena, "els pressupostos són clarament millorables" i "es queden lluny de servir com a instrument de cohesió social". Lucena va criticar que CiU hagi passat de ser la més fervorosa defensora de les polítiques d'austeritat en l'any 2010 a augmentar en quatre anys el deute en 25.200 milions.
El portaveu del grup del PPC, Enric Millo, va advertir pel seu costat que "s'està posant Catalunya en venda". Segons Millo, "aquests pressupostos són un retrocés". Per part d'ICV-EUiA, Josep Vendrell va criticar "les ombres i l'opacitat" amb les que segons el seu parer estaven fets els pressupostos. El president de Ciutadans, Albert Rivera, va denunciar que els pressupostos eren un "pamflet polític" per a la independència que inclouen retallades avalades per ERC per arribar al referèndum. De la seva banda, el diputat de la CUP David Fernàndez va rebutjar els pressupostos "submisos" als mercats mentre que els grups de CiU i ERC van coincidir a indicar que aquests pressupostos "són els que necessita Catalunya" encara que van admetre que no eren els que haurien volgut aprovar.
