A banda d’Artur Mas (136.800 euros), i els 12 consellers, la Generalitat té més de 40 persones que cobren més de 100.000 euros anuals bruts en espera de conèixer les remuneracions d’altres organismes que encara no han estat facilitades. Almenys tres alts càrrecs cobren més que el president de la Generalitat.

El sector de la comunicació, les infraestructures i la sanitat són els que tenen les retribucions més elevades. Entre els 29 representants que superen els 100.000 euros de retribució anuals bruts es troben el director de Televisió de Catalunya, Eugeni Sallent, que té un sou brut de 164.900 euros. En la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals tres directius cobren més que un conseller de la Generalitat. Es dóna la circumstància que Sallent cobra més fins i tot que el president de l’ens públic, Brauli Duart. Dos responsables cobren també més que un conseller de la Generalitat. Són el director de Catalunya Ràdio i el director d’estratègia comercial. La directora de gestió i recursos també supera els 100.000 euros. En la major part dels casos han estat els negociadors de l’ERO que ha deixat fora més de 200 treballadors.

La sanitat, al capdavant

A més, set dels directius més ben pagats són directors o gerents de consorcis sanitaris. En aquest sentit destaca el sou del director general de la Corporacio Sanitària Parc Taulí de Sabadell, Joan Antoni Gallego, que cobra 144.187 euros cada any. Els alts càrrecs del sector sanitari són els encarregats de gestionar les retallades en els seus respectius centres de salut. Un dels casos més destacats és el del director general de l’hospital Clínic de Barcelona, Josep Maria Piqué, que cobra 127.352 euros. Un sou brut d’aquestes característiques, un cop descomptades les cotitzacions a la Seguretat Social i l’IRPF es queda en uns 76.000 euros nets. Piqué ha estat l’encarregat de gestionar una retallada de 17,5 milions i ha pilotat l’intent de privatitzar la gestió de l’hospital.

L’altre àmbit on els sous dels directius són superiors a la mitjana és el de les empreses vinculades a l’àmbit de les obres públiques. Destaca especialment Ifercat, que acumula bona part dels grans sous malgrat haver reduït l’activitat. Entre els seus objectius es troba acabar la Línia 9 del Metro -obra que actualment es troba aturada- o impulsar l’Eix Transversal Ferroviari, que segurament no és farà mai, i la Línia Orbital, que ha d’unir les principals ciutats de l’àrea metropolitana, així com la creació de línies de tramvia.