Transcorreguts 35 anys de l'aprovació de la Constitució el 1978 els constitucionalistes consultats coincideixen en que la Carta Magna ha quedat "desfasada" i que caldria una reforma, en la que no cabria el dret a decidir, que no reconeix cap Constitució del món. "Una Constitució ho és d'un Estat i l'Estat és per definició estable i estàtic, permanent. Allò propi de l'Estat és la seva permanència", diu el professor de Dret Constitucional de la Universitat del País Basc Javier Tajadura després d'argumentar que "no hi ha cap Estat del món que reconegui dins del seu propi ordenament la possibilitat de ser destruït", que és el que planteja el dret d'autodeterminació.

Recerca d'unitat

Luis Aguiar, catedràtic de Dret Constitucional en la Universidad Carlos III de Madrid, és de la mateixa opinió: "si per dret a decidir s'entén el dret a la secessió, això crec que no hi ha cap Constitució del món que ho pugui reconèixer". Per la seva banda, el professor de Dret Constitucional de la Universitat Complutense de Madrid José Antonio Sanz insisteix que les constitucions per definició busquen l'"autoconservació de la integritat territorial de l'Estat". "Tot i això, si una població territorialment assentada demanda amb una majoria molt qualificada la seva independència des d'un punt de vista democràtic, caldria afrontar el problema i, en el seu cas, negociar els costos d'una suposada secessió", considera. Segons Tajadura, en tots els països en els quals hi ha demandes d'autogovern per part d'algunes regions es resolen mitjançant l'expedient federal que garanteix les anomenades "lleialtats compartides".

Segons la seva opinió, el federalisme és una solució "plausible" que donaria estabilitat i "posaria ordre" a l'actual model autonòmic, que és tan obert que "no se sap fins on pot arribar", encara que el repartiment de poder entre el Govern central i les regions hauria de quedar clar en el propi text constitucional.Per al professor Sanz, el model federal asimètric hauria d'introduir-se en una futura reforma, però tampoc creu que serveixi per solucionar les aspiracions independentistes.