L'expresident del Govern José María Aznar va manifestar que l'Estat de dret havia de reaccionar "amb eficàcia i de manera proporcionada a la gravetat del ?desafiament" que suposava la consulta sobiranista catalana, i va prestar el seu suport a l'Executiu central davant aquesta pretensió "inconstitucional". Aznar va fer aquestes declaracions en el marc del VIII Seminari Luis Portero de Drets Humans, en què va participar a Granada al costat de l'exmagistrat del Tribunal Europeu de Drets Humans Javier Borrego amb la conferència Per un final d'ETA sense impunitat: la sentència d'Estrasburg i els seus efectes. "Espanya no es trencarà", va asseverar durant la seva intervenció l'expresident del Govern, per a qui l'Executiu ha de comptar amb "el suport de tots" davant aquesta pretensió "disgregadora, antidemocràtica i inconstitucional", un suport que, de la seva banda, va voler "afirmar amb claredat".
I això perquè "en el que significa de ruptura social i política", és el lideratge democràtic, segons el seu parer, el que havia d'oferir "impuls, integrar i articular voluntats, revertir l'espiral del silenci" i recolzar l'"expressió plural" de la societat catalana. Aznar va apel·lar a estar "darrere de les institucions" perquè no estava en joc, va dir, un projecte polític partidista, sinó "la integritat de la nació i la seva continuïtat històrica i democràtica". De les "molt preocupants" fissures que acusa segons el seu parer la societat catalana hauran de respondre "els que l'han llançat per aquesta pendent al final de la qual només hi ha el fracàs", un fracàs al qual Catalunya, va incidir, "no mereix ser arrossegada pel dogmatisme i l'obcecació de polítics encegats per l'extremisme, la debilitat i el sectarisme incívic". "Cal dir que Catalunya ens importa. Ens importa pels que s'entesten a ser el problema", però sobretot, va dir Aznar, per aquells que, a Catalunya, "volen Catalunya com a part i part important de la solució que junts hem de resoldre".
Per això, va assegurar que "s'equivoquen" els que esperaven que el seu "separatisme" trobés "separadors que l'alimentessin", i els que creien que la seva "voluntat de trencar" provocava el "desistiment" dels que volien integrar.
Aznar va afirmar que els ?espanyols havien sabut estar a l'altura dels desafiaments, i per això va confiaren la capacitat i voluntat per "seguir convivint". Per a l'expresident del Govern, la consulta sobiranista, a la qual es va referir sense citar-la expressament, és una "estratègia de destrucció", diferent de la del terrorisme, que també va posar a prova el pacte de convivència de la Constitució, però "frontal i il·legal". I això perquè "no impugna només les regles bàsiques de l'organització territorial de l'Estat", sinó perquè aspira a "destruir una història viscuda en comú" i perquè "celebra l'esquinç i es recrea en el desastre com a proposta de futur". Va criticar que siguin les forces a la qual la Constitució va estendre la seva "voluntat integradora", les que aposten per acabar amb ella apel·lant a motius "banals" i a "fabricacions històriques vergonyoses".
Més reaccions
En un altre ordre de coses, el ministre espanyol d'Afers Estrangers, José Manuel García-Margallo, va subratllar la importància que els catalans coneguin les conseqüències internacionals d'una decisió sobre la independència, encara que va defensar que es tracta d'un assumpte que s'ha de resoldre a Espanya. "El vessant internacional i el vessant europeu són consideracions que els catalans han de tenir en compte en prendre una decisió", va assegurar García-Margallo, que va defensar que el seu Ministeri havia tractat en tot moment d'"actualitzar" sobre aquests aspectes exteriors, però "sabent que aquest tema és una qüestió estrictament espanyola".
