Ha estat matèria de titulars: Artur Mas admet que la independència podria deixar Catalunya fora de la Unió Europea, ni que fos temporalment. Ho va dir en una entrevista al diari italià La Repubblica. Però hi havia una cosa que em grinyolava en la transcripció de les declaracions, així que vaig anar a l'original, però allí es repetia el motiu d'estranyesa. Veuran: segons el diari de Roma, Mas va dir: "in un momento iniziale, fra il referendum e la proclamazione dell'indipendenza, potremmo restare fuori dall'Europa". És a dir: "en un moment inicial, entre el referèndum i la proclamació de la independència, podríem restar fora d'Europa" (i aclareix: "de la Unió, no de l'euro").
Entre el referèndum i la proclamació d'independència? No lliga. O Artur Mas es va explicar malament o l'entrevistador ho va entendre malament, però aquest esquema cronològic no té cap mena de sentit. No seria l'endemà del referèndum que Catalunya deixaria de formar part de la Unió Europea, sinó quan es proclamés com un estat independent i, per a més precisió, quan l'Estat espanyol reconegués que les províncies catalanes ja no formen part del seu territori. Mentre Espanya no reconegui la independència de Catalunya, les quatre províncies continuaran dins el mapa de la Unió Europea, perquè allò que les hi vincula és el fet de formar part d'un dels estats membres.
Aquesta és una hipòtesi que cal posar damunt la taula dels dibuixants de fulls de ruta. De vegades el "procés" és imaginat com una línia definida per la qual es va avançant, però la realitat de tots els processos polítics i socials és plena de cruïlles i d'impactes des de totes bandes. Cal tenir presents tots els supòsits, i un d'ells és aquest: Què passaria si se celebrés el referèndum, guanyés la independència, i l'Estat espanyol es negués a donar-se'n per assabentat? És a dir, que fes com si no hagués passat?
Una de les conseqüències seria que l'endemà els catalans continuaríem tenint dret a anar pel món amb el passaport espanyol, i amb el DNI i prou a l'espai Schengen. I això mateix continuaria passant si el Parlament proclamés la independència i l'Estat continués fent-se el sord. Els problemes serien uns altres, i segurament importants -com ara que dues agències tributàries reclamarien simultàniament els nostres impostos i ens amenaçarien amb les respectives policies-, però no el de la permanència a Europa.
