El passat u de gener, el gran diari econòmic The Wall Street Journal va publicar un article sobre TV3 amb el títol "Cadena catalana reflecteix el fervor separatista" i de subtítol "Crítics l'acusen d'imparcialitat a favor de la independència respecte d'Espanya". El seu autor és un membre de la delegació del diari a Madrid, David Roman.

A aquells que sàpiguen anglès els aconsello la lectura de l'article, curt i sintètic. Està a la següent adreça a Internet: http://online.wsj.com/news/articles/SB10001424052702304244904579276521794131700

Quant al títol, caldria ser molt bèstia per acusar-lo d'imparcial. Però hi ha hagut corsaris de CDC que ho han fet. Ai caram, Sant Boi gloriós, ¿els títols neutres són els d'El Punt-Avui i d'Ara? Al contingut li passa el mateix. És rigorós i objectiu.

Fa unes setmanes, l'autor de l'article em va trucar des de Madrid. Ja havia estat a Barcelona i li havien parlat de mi, per haver estat "Director General del Projecte d'Empresa Pública de Producció i Emissió de TV de Catalunya", en el departament de Presidència, amb Jordi Pujol, i, sense ni un dia de pausa, primer "Director General de TV3, TV de Catalunya", ja definitivament adscrita a la Presidència de la Generalitat.

Vaig parlar amb aquell periodista només per telèfon. Ha reproduït exactament unes frases que li vaig dir i que assumeixo. L'article ha provocat una delirant reacció per part de les bandes de corsaris independentistes que circulen per Internet. Alguns afirmen que l'article és obra dels serveis secrets espanyols. Suposo que hi ha psiquiatres que han treballat trenta anys en un hospital psiquiàtric, sense haver sentit mai deliris d'aquest calibre.

De TV3 en vaig dimitir, dimitir i dimitir, molt i molt a gust. Pujol refusà acceptar la meva dimissió. Per aconseguir-ho vaig haver de dir unes dignes i líriques paraules, que recordo, però mai no he repetit en públic. Realment no podia més. Mai no m'he penedit de dimitir, ans el contrari. Sento vergonya i necessitat de demanar perdó a les persones a les quals podia merèixer algun crèdit, per haver acceptat aquell càrrec, que Pujol em va estar oferint de manera insistent durant dos anys.

Fa pocs dies que vaig exposar aquí el fet que vaig elaborar el primer pressupost de TV3. Em vaig posar per sou 262.778 pessetes al mes, calculat per mi de manera objectiva i prudent, com la resta de sous. Fou un sou mensual sis vegades (repeteixo sis vegades) inferior al setmanal (repeteixo, setmanal) del que ara gaudeix l'apologeta independentista Mònica Terribas per fer un programa, hagiogràfic o assassí -depèn de qui i amb qui parli- a una ràdio de la Generalitat que mai no he escoltat.

A TV3, jo no tenia ni hauria acceptat cap complement de sou. Des de la Generalitat em van dir que no ho entenien. Creien que havia de guanyar més. En podria publicar detalls precisos i sucosos. Afegeixo que els anys que hi vaig treballar van ser, per a mi, com puc acreditar, de 365 dies de feina. Quant a les hores diàries treballades em fa vergonya dir-ho, per babau.

Deu anys després d'haver deixat del tot TV3, vaig cometre un nou error. A sol·licitud seva, vaig signar un contracte per escriure i dirigir un documental en tres episodis sobre el nacionalisme, en l'àmbit mundial. Vaig lliurar els guions i rebre'n felicitacions de la llavors cúpula de TV3. Pujol els va vetar i, a més, no es va acceptar revendre-me'ls per poder-los produir i emetre per una altra cadena, com vaig requerir per carta notarial.

Va resultar que si mai, ni un sol dia, no hagués tingut res a veure amb TV3 ara tindria més diners. Vaig perdre molt més del que, anys enrere, havia guanyat a TV3, com Pujol, el que vetà la sèrie, sap molt bé. Malgrat tot això, hi ha corsaris que es fan els ofesos per un article perfectament correcte, però insòlit en un país empresonat. Que Déu ens agafés confessats si aquesta gentalla gaudís d'un Estat. D'un Estat que, naturalment, seria autoritari, clànic i antidemocràtic. Podrien exercir més del que ja exerceixen.